26 d’abril del 2018

concubina



Des del punt de vista de la bona gent de Loudun, la Madeleine no era res més que l’última de les concubines del seu rector: una petita sainte nitouche que semblava que no havia trencat mai cap plat, però que, en realitat, no era millor que les altres; una puritana que de cop i volta s’havia revelat com una puta i prostituïa el seu cos de la manera més vergonyosa amb aquell Priap amb sotana, aquell segall amb birret. 

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: Adesiara, 2017, pàg. 65.



23 d’abril del 2018

consells



1. Un no acaba amb el nas trencat perquè escriu malament; al contrari, escrivim perquè ens hem trencat el nas i no tenim cap lloc on anar. 

4. No polir, no llimar gaire. S'ha de ser desmanyotat i audaç. La brevetat és la germana del talent.

8. És més fàcil escriure de Sòcrates que d'una senyoreta o d'una cuinera. 


Anton Tkékhov "14 consells de Txékhov per escriure". Catorze 29.1.18





16 d’abril del 2018

mal de corazón



El 1519, Hernán Cortés i els seus conqueridors van envair Mèxic, fins aleshores un món humà aïllat. Els asteques, que és com es deien els que hi vivien, de seguida es van adonar que els nouvinguts mostraven un interès extraordinari per cert metall groc. De fet, semblava que no deixessin de parlar-ne mai. L’or no era pas un desconegut per als natius: era bonic i fàcil de treballar, de manera que l’utilitzaven per fer joies i estàtues, i de tant en tant feien servir l’or en pols com a mitjà d’intercanvi. Així i tot, quan un asteca volia comprar una cosa, normalment pagava amb grans de cacau o rotllos de roba. L’obsessió espanyola per l’or, doncs, semblava inexplicable. ¿Per què era tan important un metall que no es podia menjar, beure ni teixir, i era massa tou per fer-ne eines o armes? Quan els natius van preguntar a Cortés per què els espanyols tenien aquella passió per l’or, el conquistador va respondre: «Tenemos yo y mis compañeros mal de corazón, enfermedad que sana con ello».


Yuval Noah Harari Sàpiens. Una breu història de la humanitat. [Sapiens. A Brief History of Humankind, 2011]. Trad. Marc Rubió. Barcelona: Eds. 62, 2016, p. 249.


9 d’abril del 2018

menjar



Comí com un animal, gruñendo por la comida [...]
Bebía como una bestia, lamiendo el agua
humedeciéndome los largos mostachos,
midiendo la vida no por meses ni años
sino horas.
Y cada anochecer,
sorprendido de estar vivo aún,
repetí versos
como si escuchara tu voz.
Y los susurraba como oraciones.
Y los veneraba como el agua de la vida,
como un icono salvado en una batalla,
como una estrella guiadora...


Vàrlam Xalàmov (1907-1982), supervivent dels gulags



5 d’abril del 2018

fama

Òpera d'Oslo (desembre de 2014)

Ai las, que transitòria és la fama, que absoluta la vanitat de les pretensions humanes!

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, pàg. 26.


3 d’abril del 2018

floreta



Floreta llegida en algun lloc:

"Le haría gemelos hasta que salieran impares"



26 de març del 2018

humiliació

Hans Holbein el Jove, La humiliació de l'emperador Valerià per Sapor I (c. 1521)

Sin embargo, la reputación de los cristianos creció enormemente por el hecho de que dos de sus más acérrimos enemigos, Decio y Valeriano, tuvieron (igual que Domiciano) un final poco agradable: el primero fue masacrado por los godos el año 249; el segundo, capturado once años después por el rey persa Sapor, que lo utilizó durante el resto de su vida com escalón para montar a caballo.

John Julius Norwich Los papas. Una historia [The Popes. A History, 2011]. Barcelona: Reino de Redonda, 2017, p. 46-47.


22 de març del 2018

res



Rigid, the skeleton of habit alone upholds the human frame. Where there is nothing. 

Només l’esquelet rígid de l’hàbit sosté l’estructura humana. Dins la qual no hi ha res.


Virginia Woolf La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1927]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 57.



19 de març del 2018

moment d'actuar

Indumentària dels lluitadors de sumo (Tòkio, febrer de 2017)


—Davant la brutalitat, jo em mostrava prudent. Davant la injustícia, jo mantenia la calma. Sacrificava les coses properes en benefici d’un tot hipotètic. Creia en la llengua, no pas en el puny. Jo ensenyava la paciència i la fe en l’ànima humana com a cuirassa contra l’opressió. Ara sóc conscient de fins a quin punt m’equivocava. M’he traït a mi mateix i he traït la meva gent. Tot allò eren ximpleries. Ara és el moment d’actuar, i d’actuar de pressa. D’enfrontar-se als enganys amb enganys, i a la força amb la força. 

—Però, com? —va preguntar en Jake—. Com?

—Doncs sortint al carrer i fent coses. Reunint multituds i fent que es manifestin. 

—Ha! ¿Quin profit se’n traurà, que els convencis de manifestar-se contra una cosa, si no saben? El que fas és intentar agafar el toro pels pebrots. 

Carson McCullers El cor és un caçador solitari [The Heart Is a Lonely Hunter, 1940]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: l'altra editorial, pàg. 334-335.



16 de març del 2018

hivern

Oslo, desembre 2014


Els presos dels gulags deien que a Sibèria l'hivern dura dotze mesos i la resta és estiu.



12 de març del 2018

colors


Tota la gent blanca s'assemblava als ulls dels negres, però els negres feien l'esforç de distingir-la. Ara bé, tots els negres s'assemblaven als blancs, però els blancs no solien molestar-se a retenir la cara d'un negre al cap.

Carson McCullers El cor és un caçador solitari [The Heart Is a Lonely Hunter, 1940]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: l'altra editorial, pàg. 288-289.


8 de març del 2018

comprensió



Per això mateix —per no comprometre’s—
els Déus, quan ens parlen a l’orella,
eviten les frases explícites i les promeses concretes.
I encara que sorprenentment parlin
la nostra llengua,
sorprenentment no els comprenem.


Gonçalo M. Tavares Un viatge a l’Índia [Uma Viagem à Índia, 2010]. Trad. Pere Comellas Casanova. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013, p. 28.