L'alimentació

Del blog "Simply Breakfast"

Sempre he cregut que l’alimentació dels pobles explicava molt més sobre la seva idiosincràsia que no la descripció de batalles i tractats.

        
 Narcís Comadira “L’olor del sud” El País, 6.5.1999

Fanatisme

Un nen maquillat com a dimoni en una processó religiosa al Caixmir (Índia). 
Foto: Mukesh Gupta/Reuters

Combatió Erasmo (1466-1536) toda clase de fanatismo, ya fuera religioso, nacional o ideológico, porque lo consideraba el destructor cerril y confeso de cualquier forma de entendimiento. Odiaba a todos los tozudos y dogmáticos, ya llevaran la sotana del sacerdote o el talar del profesor, a los que pensaban con anteojeras y a los zelotes de cualquier raza o clase que por todas partes exigían obediencia ciega a sus opiniones y llamaban despreciativamente herejía o infamia a los puntos de vista divergentes. Del mismo modo que no quería obligar a nadie a aceptar su visión de las cosas, se oponía de la manera más decidida a que cualquier confesión religiosa o política se impusiera sobre las demás.

Stefan Zweig Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista (1938), Barcelona, 2006 (trad. Rosa S. Carbó).

Línies en vermell

Últim testament de William Shakespeare (25.3.1616)

[Dedicat als tertulians de la Cort Reial de Girona]

M'agradaria que alguna vegada entre les línies més sagrades de Shakespeare apareguessin en vermell aquelles que devem a una copa de vi beguda en un moment de felicitat.

Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799)

La vida per rail

 

Avui es presenta La vida per rail de Ramon Erra, 

premi Mercè Rodoreda de contes de la Nit de Santa Llúcia de 2011.

Febres de malta, qui us té por?

L'he vist damunt la taula de fòrmica: madurat, la pell florida. Li he vist els fongs a la pell, he contemplat el seu color gris-blau, que és el del cel damunt el santuari de la Quar, davant l'abisme, que la nit es comença a fer de dia. L'he tallat, era cremós; l'he mirat per dins, era nítid; l'he tastat, era un punt àcid. Mentre se'm feia fonedís al paladar he notat com el cos se'm tensava, com el pèl se m'enfortia, com el cap em feia mal (un mal d'home que viu enganyat).

Ramon Erra "Formatge madurat de pell florida" a La vida per rail. Barcelona: Proa, 2012.

Palpitacions

Basílica de Santa Croce (s. XIII), Florència

By 1989, Graziella Magherini, a psychiatrist working at the Santa Maria Nuova hospital, had observed so many cases of foreigners quite literally collapsing from too much art that she labelled the phenomenon 'Stendhal's Syndrome', after an episode in the novelist's diary in wich he recalled suffering palpitations and a falling sensation during a visit to the basilica of Santa Croce in 1817.

David Leavitt Florence. A Delicate Case, Nova York, 2002

Love Parking

 Nàpols crea una un zona d'aparcaments per practicar el sexe

(La Vanguardia, 16.2.2012)

Qui fa un rot amb pudor de titola, què et penses que ha menjat per sopar?

Grafit de Pompeia, 79 dC

Ídol clavetejat

Màscara del Gabon (final s. XIX - meitat s. XX). 

Museu Nacional d'Art Africà (Washington, EUA)

En paraules seves, els negres del camp són un gran obstacle per a la ràpida transformació d’Angola en un país modern, ja que ni tan sols tenen una idea d’Estat, es neguen a parlar en portuguès i continuen sent captius de qualsevol mena de creences i supersticions.

Li vaig dir que els anglesos, francesos i alemanys també es neguen a parlar en portuguès, i vaig recordar-li que la reina d’Espanya creu en les virtuts purificadores de la suor impregnada en els hàbits menors d’una monja. I al capdavall, quina és la diferència entre un ídol africà clavetejat amb claus rústics i l’estàtua d’un home clavat en una creu?

José E. Agualusa Nació criolla, 1999 (trad. Rosa Martínez Alfaro)


 

Els clàssics

Un clásico es un libro que nunca termina de decir lo que tiene que decir.

Llámase clásico a un libro que se configura como equivalente del universo, a semejanza del universo, a semejanza de los antiguos talismanes.

Es clásico lo que persiste como ruido de fondo incluso allí donde la actualidad más incompatible se impone.

Italo Calvino, Por que leer los clásicos, Barcelona, 1993

Pietats

Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011. 

Autor: Samuel Aranda (Sta. Coloma de Gramenet, *1979).

Imatge captada al Iemen, el 15 d'octubre de 2011. Mostra un ferit de les revoltes abraçat a una dona.

Michelangelo Buonarroti Pietat (1498-1499) 

Basílica de Sant Pere, Roma.

Llegir al revés

La cantant Noa (Tel Aviv, 1969 ) és d'origen jueu iemenita

A manca de llibres, els [jueus] iemenites es van acostumar des de temps immemorials a llegir des de qualsevol perspectiva.

El Temps, maig de 2002

Tàpies

Antoni Tàpies (1923-2012)

Pobres monges!

Processó de Corpus Christi. Munic, 10.6.1971

(Deutsches Bundesarchiv)

Quan, cantada missa nova, em vaig despedir, a Vic, del Dr. Torras i Bages, el sant bisbe em preguntà: «I ara què faràs a Barcelona?» Resposta meva: «Treballaré a l'I.E.C. i seré capellà de monges.» I em donà uns consells que he recordat tota la vida: «Les monges han de ser tractades de lluny, com les ànimes del purgatori; cal servir-les, explotar-les i deixar-les estar. Totes les monges et donaran tanta feina com podran i el pagaran tan malament com sabran.»

Antoni Griera i Gaja Memòries Sant Cugat del Vallès, 1963

Orgasmes llegendaris

 Foto: José Manchado

Ara i adés, les tertúlies evocaven l’orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire, indiferent a timbres i llums, de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l’Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d’aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes.  La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d’un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès, quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l’anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton “Franco, Franco, Franco!”, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari. Com digué el sergent al rector i a l’alcalde de la vila, reunits amb urgència a fi d’estudiar el cas: ¿qui tindria cor de sancionar algú que en moments semblants donava proves de sentiments tan espontanis i profunds d’adhesió al cap de Estat?

Jesús Moncada Camí de sirga (1988)

Archivum Secretum Vaticanum

Dins dels murs de la Ciutat del Vaticà es guarda un dels tresors més importants del món, l'Arxiu Secret del Vaticà, que celebra 400 anys de vida. Va ser una iniciativa del papa Pau V i fou obert el 31 de gener de 1612.

Entre els milers de documents hi ha el pergamí d'absolució de Climent V als templers (1308), les actes del procés contra Galileu o la sol·licitud de nul·litat matrimonial d'Enric VIII. El document més antic és del segle VII i conserva documentació de forma continuada a partir de l'any 1198

Només hi pot accedir un nombre limitat de persones i s'ha de ser investigador o historiador i sol·licitar l'autorització del Vaticà.