Shlomo Venezia (Tessalònica, 29.12.1923 - Roma, 1.10.2012)
Shlomo Venezia era un dels escassos membres vius del Sonderkommando, la unitat especial de jueus que, a Auschwitz, s'encarregaven de l'eliminació dels cossos dels assassinats a la cambra de gas [...]
De l'ofici macabre que va ocupar Shlomo Venezia durant vuit mesos eterns
no se'n solia eixir viu (cada tres mesos tot el Sonderkommando era
eliminat i substituït), però ell va tindre sort. Les seues tremendes
ganes de viure i un seguit de circumstàncies [...] van fer que conservara la vida.
Viure, però, pot ser -és- molt més difícil que morir. Convertir-se en memòria vivent de l'Holocaust és una feina que Venezia va assumir amb grat quan va poder exorcitzar els fantasmes de la seua ment. "No se'n surt mai, del crematori", repeteix, amb un mormoleig obsessiu, al seu llibre. Però si hi ha una manera d'escapar-ne, aquesta es disposa precisament a través d'una memòria activa.
Viure, però, pot ser -és- molt més difícil que morir. Convertir-se en memòria vivent de l'Holocaust és una feina que Venezia va assumir amb grat quan va poder exorcitzar els fantasmes de la seua ment. "No se'n surt mai, del crematori", repeteix, amb un mormoleig obsessiu, al seu llibre. Però si hi ha una manera d'escapar-ne, aquesta es disposa precisament a través d'una memòria activa.
Joan Garí "Shlomo Venezia, la persistència de la memòria",
Ara, 16.10.2012
Ara, 16.10.2012
Si voleu saber-ne més, llegiu l'entrevista d'El País (2010)
There was no God in Auschwitz. There were such horrible conditions that God decided not to go there.
No hi havia Déu a Auschwitz. Les condicions eren tan terribles que Déu va decidir no acudir-hi.
Testimoni de Libusa Breder, presonera jueva supervivent en el reportatge Auschwitz: los nazis y la solución final (BBC, 2005)
