La cèlebre ballarina Anna Pàvlova (1881-1931) balla La mort del cigne el 1925. Michel Fokine va coregrafiar aquesta peça expressament per a Pavlova, a partir de la composició "El cigne" del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns.
To Cesc
Un dels motors
inicials d’aquesta correlació dansa-moviment el trobem en el conegut solo de la
mort del cigne, en què la ballarina dansa en un moviment perpetu que no troba
fi fins al moment últim de la mort. Es tracta d’una peça interpretada per
primera vegada l’any 1907 per la cèlebre ballarina Anna Pavlova [...] En aquest
sentit, segons Roberto Fratini, la mort del cigne simbolitza la pròpia mort del
ballet clàssic a les portes de la nova dansa moderna, en la qual serà
fonamental la reivindicació del moviment constant.
Noemí Acedo, Aina
Pérez (eds.) A flor de text. Representacions de la corporeïtat als
llenguatges, Barcelona: UAB, 2011, pàg. 120
