Utopia

Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926). Premi Nacional de Fotografia 2012

Per mi, la fotografia ha estat un món d'utopia.

Eugeni Forcano. Catalunya Ràdio, 28.12.2012

Viena

Cafè de Viena (foto pròpia)



En el cafè de la joventut perduda 

Rossinyol

Arribada de nens refugiats espanyols a Moscou (1937)

[...] el ruso se iba convirtiendo en parte de la vida diaria de los niños. De hecho, el contacto directo y cotidiano con la sociedad soviética hizo que se fueran incorporando gradualmente al español palabras y frases aisladas en ruso. Las interferencias entre las dos lenguas dieron como resultado un argot híbrido en el que, en general, predominaba el español. Esta "interlengua", a medio camino entre la lengua materna y la de la sociedad de acogida, fue denominada "rusiñol" por quienes la hablaban.

Verónica Sierra Blas Palabras huérfanas: los niños y la Guerra Civil, Madrid: Taurus, 2009

La llengua materna

Casa natal de Paul Celan (1920-1970), a Txernivtsí 

(llavors Romania, actual Ucraïna)

Sólo en la lengua materna se puede expresar la verdad de uno; en una lengua extranjera, el poeta miente.[...]

No hay nada en el mundo por lo que un poeta dejaría de escribir, ni siquiera cuando es judío y la lengua de sus poemas es el alemán.

Josep Massot «Paul Celan: el cielo como abismo» Culturas, 14 (La Vanguardia, 18.9.2002)

Xafarderia

 Zoo de Taronga (Sidney). Foto: Damian Shaw


Girafa

És la girafa, més alta

que no cap més ruminant;

des del dia que va néixer

s'anà estirant, estirant.

La seva cua davalla

sens tocar res de massís,

i son coll s'enlaira sempre

com d'enyor d'un paradís.

Contemplativa onsevulla,

oblidant cingles i esculls,

sa boca va més enlaire

que les orelles i els ulls.

-Quan, de cop, es tiri a córrer,

ningú no l'atenyerà

llevat d'un tret o sageta

del cobejós africà.

	Josep Carner Bestiari (1964)

Fàtua

Portada de El Mundo (16.11.2012)

Per saber què no he de fer procuro llegir també els articulistes oraculars, aquests esperits inquisitorials que, a cop de difamacions, preteses superioritats morals i ganyotes ditiràmbiques, proclamen una nova fatwa cada 24 hores. La inflor del llenguatge, les veritats palmàries i la desqualificació personal són l'ADN d'aquesta espècie tan buscada en els mitjans d'intoxicació.

Lluís Muntada Vendrell (Riudellots de la Selva, 1964)

Marató

  Enguany, la Marató de TV3 ha recaptat 10.113.152 euros

14 de març [1918]. Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.

Josep Pla El quadern gris. Un dietari (edició de Narcís Garolera). Barcelona: Destino, 2012, pàg. 39

En el futur, una de cada tres persones al món podrà desenvolupar un tumor maligne i càncer.

Carlos López Otín (premi Mèxic de Ciència i Tecnologia 2011)

Speak catalan

Cada tarda, després de les classes, em recreava estudiant la llengua dels meus avis. No es podia dir que l'aprengués. Ja m'ho sabia tot, tret de la terminologia gramatical amb conceptes tan àrids com els pronoms febles, el perifràstic i altres francesilles. Transformava en coneixença activa unes nocions passives. La llengua catalana m'apareixia com una vella casa de muntanya on ja havia viscut, en temps oblidats, i ordenava una per una les cambres polsegoses. Encenia l'electricitat dels pronoms, canviava els llençols de les conjugacions, pintava de blau les ventalles del vocabulari. No explorava una borda desconeguda sinó que recuperava un bé perdut. Ortografiats segons convencions que descobria, els mots dels meus avis, netejats, polits, lluïen com lluïsen al fons de baguls claferts de tresors.

Joan-Daniel Bezsonoff Les meus universitats. Barcelona: L'Avenç, 2012,  pàg. 130

Yourcenar i Josep Carner

Marguerite Yourcenar [Marguerite de Crayencour] (1903-1987)

[1954] Nueve meses después, [Marguerite Yourcenar] se encuentra con algunas personalidades belgas, como madame Errera, Émilie Noulet, exégeta de Valéry, Mallarmé y Rimbaud, y su marido Josep Carner, importante poeta catalán y diplomático en México, Georges Sion, por aquel entonces director de la Revue Genérale, o Suzanne Lilar, que se convertirá en amiga suya a través de la escritura. El terreno ha sido abonado, y se han creado los vínculos de la amistad entre Marguerite Yourcenar y el mundo literario belga.

Michèle Goslar Marguerite Yourcenar. Qué aburrido hubiera sido ser feliz [Yourcenar Biographie, 1998]. Trad. Núria Pujol i Valls. Barcelona: Paidós, 2002, pàg. 217.

formes i colors

Cadaqués (desembre, 2010)

Kazimir Malèvitx (1879-1935) Tors amb camisa groga, ca. 1930, 
Museus Estatals Russos, Sant Petersburg

El temps és or

Retrat d'Isaac B. Singer (1975) realitzat per Bruce Davidson

-What’s your real name?

-Aaron Greidinger.

-Aaron what? That’s a hard name? In America we don’t go for long European names. There, time is money. A Russian came into our office and his name was Sergei Ivanovich Metropolitansky. You could get asthma just from trying to pronounce a name like that. We called him Met, and that’s how is stuck.

-¿Cuál es su verdadero nombre?
-Aarón Greidinger
-Aarón ¿qué? Es un nombre difícil. En América no conservamos los nombres europeos. El tiempo es oro allí. A nuestra oficina vino un ruso que se llamaba Sergei Ivanovich Metropolitanski. Podía uno sufrir un ataque de asma con sólo intentar pronunciar un nombre así. Lo llamamos Met, y con eso se quedó.

Isaac Bashevis Singer Shosha [1978] Trad. Adolfo Martín. Barcelona: RBA, 2010, pàg. 38

Cretins

José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 1950). Ministre d'Educació, Cultura i Esport des del desembre de 2011

Escopiu a la closca pelada dels cretins

Joan Salvat-Papasseit L'irradiador del port i les gavines (1921)

Lumen mundi

Hans Holbein el Jove. Retrat d'Erasme (fragment), 1523.

Museu del Louvre

No hay alemán que haya merecido una iconografía más célebre. Pintar a Erasmo, lumen mundi, era al mismo tiempo rendir un homenaje evidente al home universal que hermanó todas las artes, hasta entonces divididas en artesanados.

Stefan Zweig Erasmo de Rotterdam  (Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam, 1938). Trad. Rosa S. Carbó, Barcelona: Paidós, 2006, pàg. 57

La gràcia etèria d'un cetaci

La famosa ballarina Albertina Rasch (Viena, 1891 - Califòrnia, 1967) assaja amb membres del seu ballet al terrat de l'edifici Steinway Hall (Nova York), l'agost de 1925 (foto: New York Times)

Cap a les quatre, la Sandra va passar pel bar i em va convidar a ballar. Radiaven el disc ¡Vamos a la playa! Vaig improvisar uns passos amb la gràcia etèria d'un cetaci.

Joan-Daniel Bezsonoff Les meus universitats. Barcelona: L'Avenç, 2012, pàg. 69