Soldats belgues desfilen per la Menin Gate (Meensepoort) a Ypres el 28 de maig de 1914, mesos abans que els alemanys envaeixin Bèlgica (agost 1914)
Després de l'intercanvi de gasos entre aliats i alemanys, aquests darrers feren un salt qualitatiu. Van utilitzar un gas vesificant –que provoca butllofes– a base de sulfur d'etil diclorat. Anomenat gas mostassa per la seva olor, va rebre el nom d'iperita en ser utilitzat vora aquella ciutat. La batalla química més violenta tindria lloc el març de 1918, cap al final de la guerra. Durant dotze dies els alemanys llençaren centenars de milers de salves amb gas mostassa.
27.7.2001
Ara no és època de
gallerets, però els camps flamencs n'estan plens a la primavera. Això va
inspirar el sergent John McCrae a compondre «In Flanders fields», un
poema–símbol de les terribles mortaldats de la Primera Guerra Mundial.
Des d'avui porto munició a la bossa. L'explicació és la visita
emocionada a Ieper/Ypres a la Westhoek, lloc on moriren mig milió de soldats
aliats intentant aturar l'avançada alemanya. I de fet ho van aconseguir encara
que fos a base de batalles cruentes, com aquella de Passendale, on a cada metre
que s'avançava durant 5 quilòmetres morien 35 soldats.
El paisatge plàcid
de camps de blat de moro amaga 60 cementiris impol·luts de làpides blanques. Hi
jeuen soldats de 20 nacionalitats diferents. Els que no van poder reconèixer o
no van trobar mai tenen monuments conjunts, i a cada cementiri hi ha un
registre per localitzar un possible familiar que hi perdés la vida. Tanta fou
la mort que la Commonwealth té, des de l'any 1922, una fundació destinada només
a construir, preservar i mantenir els cementiris de soldats d'arreu del món.
Cada any encara troben cossos, i llavors se'ls fa una cerimònia de funeral, hi
assisteixen excombatents i gent del poble i s'afegeix una làpida més.
El guia ens transmet amb gran apassionament els atzars de la guerra
i, fora de ruta, ens porta a rastrejar una zona on han trobat cadàvers fa poc.
Allí és fàcil trobar –com en tota aquesta zona– munició de diferent tipus.
Circumstàncies de la vida fan que alguns cossos encara no s'hagin pogut enterrar
perquè els cementiris són a tocar de granges i la febre aftosa ha prohibit els
moviments de gent.
El cementiri alemany
ha hagut de llogar els terrenys per cent anys. És impactant la sala on hi ha
escrits els 3.000 noms de joves alemanys (17-18 anys) que van morir en
l'anomenada "batalla dels innocents".
Al Hill 62 (fent
referència als metres sobre el nivell del mar) hi ha el Sanctuary Wood, un
museu dels horrors, tant pel contingut (fotos impressionants) totalment
amuntegat com per l'individu que ho regenta.
Marxem d'Ypres amb
la sensació d'haver après molt i consternats per tot plegat.
Des de l'any 1928 a Menin Gate s'hi toca
cada dia a les 8 del vespre «The Last Post» en homenatge als milers de soldats
morts sense tomba.
Diari
personal. Fragment corresponent al viatge del juliol de 2001 a Bèlgica i Holanda.
Notícia de La Vanguardia (19.3.2014):
Dos muertos y dos heridos al explotar un obús de la I Guerra Mundial en Bélgica.
Las víctimas se encontraban trabajando en unas excavaciones en la zona industrial situada en el canal de Ypres cuando se produjo el estallido.
