Mesquita de Haji Ali, Mumbai (Índia). Desembre 2013
(Foto: FBarniol)
(Foto: FBarniol)
Conte sufí
El mestre sufí explicava sempre una paràbola en acabar cada classe, però els alumnes no sempre entenien el seu sentit...
—Mestre —li digué un d’ells una tarda—. Tu ens expliques els contes, però no ens expliques el seu significat.
—Demano perdó per això —es disculpà el mestre—. Permet que com a mostra de compensació et convidi a un préssec.
—Gràcies mestre —respongué afalagat l’alumne.
—Voldria, per complaure’t, pelar jo mateix el préssec. M’ho permets?
—Sí, moltes gràcies —va dir l’alumne.
—T’agradaria que, com que tinc el ganivet a la mà, te’l talli a trossets per tal que sigui més fàcil menjar-te’l?
—M’encantaria... Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre...
—No és pas un abús si som jo qui t’ho ofereix. Només vull complaure’t... Permet-me també que el mastegui abans de donar-te’l...
—No, mestre. No m’agradaria mica que fessis això! —es queixà sorprès l’alumne.
El mestre va fer una pausa.
—Si jo us contés el sentit de cada conte, seria com donar-vos per menjar una fruita ja mastegada.
