inventar

Foto d'Steve Schapiro

Cal inventar la vida per tal que la vida no ens inventi a nosaltres.  

Xuan Bello

la mar salada

Detall de El davallament de la creu, de Roger 
van der Weyden (1436)

The cure for anything is salt water: sweat, tears or the sea.

La cura per a tot és aigua salada: suor, llàgrimes o el mar. 

Isak Dinesen

tacte

Tact is the ability to tell someone to go to hell in such a way that they look forward to the trip.

Winston Churchill

gàbia

Baró d'Evel Bèsties (Mercat de les Flors, desembre 2015)

Una gàbia va sortir a buscar un ocell. 

                                     Franz Kafka

tsundoku

Se compra más que se lee, claro: entre nosotros cada vez se practica más el tsundoku, una estupenda palabra japonesa que se refiere al hábito de comprar libros que no se leen, sino que se apilan esperando una ocasión que nunca llega.

Manuel Rodríguez Rivero "Todos los días son 'Black Friday'". El País, 28.11.2015.

Definició de tsundoku

prostíbul

Henri de Tolouse-Lautrec El sofà (1894-96). Metropolitan Art Museum

Les faldilles de seda de la senyora Horwath frufruejaven, alhora, per tots els racons de la casa. Els globus, grans i negres, dels seus ulls li donaven voltes sense direcció ni objectiu determinats, per la cara espaiosa i enfarinada i les dents postisses, grosses com tecles de piano, il·luminaven la falsa mossegada de la boca. [...]

El capità Taittinger estava trucant a la porta tancada. Algú va obrir. Immediatament el piano de l'interior va començar a teclejar la Marxa de Radetzky. Els oficials van entrar al saló. "Rompin files!", va ordenar Taittinger. Les mosses, nues, corregueren cap a ells, com un estol, frisós, de gallines blanques. 

Joseph Roth La Marxa de Radetzky [Radetzkymarsch, 1932]. Trad. Joan Valls. Barcelona: Proa, 1985, pàg. 98 i 99.  

poesia

Fotografia de Francesca Woodman (1958-1981)

La poesia és, doncs, aquest cant que no es percep, aquest espai on no podem romandre; aquesta clau que sempre cal tornar a perdre.

Philippe Jaccottet (Suïssa, 1925)

obrir camí

El comandant Prohaska va demanar aigua carbònica. Els qui el coneixien de prop podien predir que s'emborratxaria a manta. Feia servir l'aigua per obrir el camí a l'alcohol, com quan es reguen els carrers abans de la recepció d'algun personatge important. 

Joseph Roth La Marxa de Radetzky [Radetzkymarsch, 1932]. Trad. Joan Valls. Barcelona: Proa, 1985, pàg. 100.

anys

Dante Gabriel Rossetti Venus Verticordia (1864-68). 

Pasaban los años, y la única persona que no cambiaba era la joven de su libro.

                                             Yasunari Kawabata

solsticis

Campanya "Hola, Nadal!", amb què l'Ajuntament de Barcelona invita a celebrar el solstici d'hivern

No sóc especialment creient i em penso que sóc més o menys d’esquerres (són dues coses que discutesc amb mi mateix almenys tres cops a la setmana, ajudat d’un llibre i una peixera) però estic senzillament cansat de veure i sentir collonades. Prou, de veritat. Nadal és Nadal i res no fa pensar que s’hagi de reconvertir en una reedició de les saturnals romanes, per molt que en sigui una reedició actualitzada de fa dos mil anys. 

Desconec si fa dos mil·lennis va néixer un infant dins un pessebre al costat d’un bou i una mula, però sí que sé que les famílies catalanes (les que jo conec, si més no) segueixen reunint-se cada any per les mateixes dates, i que ho fan per discutir o celebrar les mateixes coses de sempre.

I també m’atrevesc a afirmar que a la majoria de la ciutadania, com a mi mateix, el solstici d’hivern ens deixa literalment freds. Per fer-la més laica, ara de la nit de Sant Joan n’haurem de dir solstici d’estiu, no sigui cosa que semblem de dretes o que ens discutim a l’hora d’encetar la coca.

Sebastià Alzamora "Bon Nadal a tothom". Ara, 26.11.2015

rosada

Digueu a l'amo

que amb barret es cobreixi,

que a Miyagino

la rosada dels arbres

cau més fort que la pluja.

Kokinshû (antologia de poesia japonesa, any 920)

Extret de: Matsuo Bashô L'estret camí de l'interior [Oku no hosomichi, 1694]. Trad. Jordi Mas López. Barcelona: Eds. de 1984, 2012, pàg. 110-111.

tardor

—Diria que per aquí dintre sura una olor de tardor!

Joseph Roth La Marxa de Radetzky [Radetzkymarsch, 1932]. Trad. Joan Valls. Barcelona: Proa, 1985, pàg. 47. 

saqueig

Un membre d'Estat Islàmic destrueix una estàtua assíria en el museu de Nínive.

La conquesta de Bizanci (29 de maig de 1453)

El que va quedar de les precioses relíquies i obres d'art després del saqueig probablement igual de terrible dels croats, ara, els vencedors enfurismats ho aixafen, esmicolen i derrueixen. Estripen els quadres valuosos, destrossen les magnífiques estàtues a cops de martell i cremen o llencen sense miraments els llibres, en els quals s'havia de conservar per a l'eternitat la saviesa de molts segles, la riquesa immortal del pensament i de la poesia grega.

Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat [Sternstunden der Menschheit, 1927]. Trad. Maria Pous. Barcelona: Quaderns Crema, 2004, pàg. 60-61.

20-N

Francisco Franco Bahamonde (4.12.1892-20.11.1975)

Kent

Thou whoreson zed! thou unnecessary letter!

Kent

Calla, fill de puta, lletra innecessària de l’alfabet...! 

William Shakespeare El rei Lear [King Lear, 1603-1606]. trad. Joan Sellent. Barcelona: Quaderns Crema, 2008, pàg. 72.

mot just

Foto de Francesca Woodman (1958-1981)

Només la mà que esborra pot escriure el mot just.

Bertil Malmberg (1889-1958)

tomba

Cementiri d'Arenys de Mar. Foto: David Castañeda

Tu també, tomba,

somou-te amb el meu plor,

vent de tardor.

Matsuo Bashô L'estret camí de l'interior [Oku no hosomichi, 1694]. Trad. Jordi Mas López. Barcelona: Eds. de 1984, 2012, pàg. 89.

lliris

Vincent van Gogh Els lliris (ca. 1889)

Amb lliris blaus

em lligaré, d'ara endavant,

les espardenyes.

Matsuo Bashô L'estret camí de l'interior [Oku no hosomichi, 1694]. Trad. Jordi Mas López. Barcelona: Eds. de 1984, 2012, pàg. 60.

cares

Xilografia de Belen de Nos

Estoy llena de caras sin nombres y de nombres sin caras. Me acontece con mucha frecuencia que la gente me pregunte por Fulano y Mengano y es aquí cuando se me viene a la cabeza borbotones de rostros, sin que yo sepa cuál le pertenece a Fulano y de cuál es propietario Zutano. Pero también suele ocurrirme lo otro: que me suenen nombres sueltos y se me agolpen en los oídos; y tenga entonces que buscarles acomodo facial. Es un laberinto de vieja este que sufro; y tendré que esperar el Día del Juicio para que mis nombres encuentren residencia en mis rostros y así vuelvan mis fantasmas de ayer a recuperar la carnadura que hoy les he quitado.

Gabriela Mistral Vivir y escribir. Prosas autobiográficas. Santiago de Chile: Ediciones Universidad Diego Portales, 2015.

walser

Robert Walser va trobar la mort en un passejada el dia de Nadal de 1956.

Alguns riuen, però jo continuaré escrivint.

Robert Walser (1878-1956)

Escriu, doncs, a propòsit d'aquests ritmes,

d'aquestes llums. Reflexiona

sobre el temps, que tan sols és

la idea del temps. Camina per camins

no fressats. Tradueix els itineraris 

amb mots nous, crea noves imatges

sabent que mai no seran

tan suggerents com l'original.

[...]

Esdevenir volva

de neu caiguda damunt de l'ara

de l'altar del déu desconegut.

Gosar ser poeta, voler ser tan sols

artesà de mots, cercador d'imatges,

no pas mestre del coneixement. 

Antoni Clapés Pluja. Calonge: AdiA eds, 2015, pàg. 44 i 48.

seduir

Hi ha molta gent que es queixa que els llibres són cars. Té una resposta contundent: “Un libro espléndido vale la mitad que una cena mediocre en cualquier restaurante de Madrid, Barcelona, París o Londres. Y infinitamente menos que la última versión de iPhone que genera colas. Leer es un acto solitario en una sociedad que necesita compulsivamente relacionarse. El día que convirtamos la lectura en algo sexy conseguiremos un corpus de lectores interesante. Tenemos que conseguir que leer seduzca a la gente. Entonces gastarse veinte euros en un libro será lo menos importante”.

Silvia Querini, editora de Lumen (entrevista de Gerard Guix). Catorze, octubre 2015.

mort (II)

Avui fa 40 anys de l'assassinat de Pier Paolo Pasolini

El Señor esté con vosotros... El sepelio es el fin de la primera persona. Una ocasión pomposa donde unos cuantos ellos despiden a otro yo de su nosotros, a la vez que lo envían a otro ellos, más hondo e insondable. Ellos: los que no están, ni van a estar. Los que, si un día estuvieran, nos haría correr despavoridos. ¿O no es así, despavoridos, como dicen que corren los que huyen de los muertos?

Xavier Velasco Diablo Guardián. Mèxic: Alfaguara, 2003, pàg. 25.

barbare

L'anomenada "Porta de la mort" del camp d'Auschwitz-Birkenau

écrire un poème après Auschwitz est barbare, et ce fait affecte même la connaissance qui explique pourquoi il est devenu impossible d’écrire aujourd’hui des poèmes.

Theodor W. Adorno, 1955