27 d’octubre del 2011

3.532.361.101

Cossos nus surant a la mar Morta. 
Instal·lació d'Spencer Tunick (fotografia: Spencer Tunick/EPA)


Segons una aplicació de les Nacions Unides, quan jo vaig néixer vaig ocupar el número 3.532.361.101 en el conjunt de la població del planeta.

http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515

26 d’octubre del 2011

Els gats

 
M. C. Escher (1898-1972) White Cat II, 1919



 (to Marzban & Manuel)

Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podría realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato [...]

Recordé las explicaciones de un viejo cheij, quien me contó que Mahoma solía impartir sus enseñanzas con Muezza, su gata preferida, en el regazo. En una ocasión, cuando el Profeta se disponía a vestir una túnica para la gran plegaria del viernes, vio que Muezza dormía tan plácidamente sobre la manga del vestido que, para no despertarla, cortó la prenda con unas tijeras. A su regreso, la gata, agradecida, le hizo unos arrumacos y se inclinó ante el Profeta, y entonces Mahoma la puso la mano en la cabeza, y por ello, hasta el día de hoy, los gatos tienen grabada la letra eme en la frente. A continuación, el Profeta le acarició el lomo tres veces, y a partir de entonces cuenta la tradición que a los gatos les fue otorgado el don de caer simpre de pie.

Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Atalanta, 2011.


23 d’octubre del 2011

L'alè de la pintura

Henri Matisse La música (1909-1910). 
Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.

El mestre del te Kobiri Enxu [...] ens ha deixat aquestes paraules memorables: "Acosta't a una gran pintura tal com t'acostaries a un gran príncep". Per a entendre una obra mestra, hem d'inclinar-nos profundament davant d'ella i, tot retenint l'alè, esperar que parli. Un eminent crític Sung va fer una vegada una confessió encantadora. Va dir: "Quan era jove lloava el mestre les pintures del qual m'agradaven, però, a mesura que el meu judici madurava, em lloava a mi mateix perquè m'agradava allò que els mestres havien triat perquè m'agradés".

Okakura Kakuzo El llibre del te, 2001 (trad. Esteve Serra)


22 d’octubre del 2011

20 d’octubre del 2011

19 d’octubre del 2011

Treball

Sant Petersburg, agost de 2011


Proletarier aller Länder, vereinigt euch!

Treballadors del món, uniu-vos!

Karl Marx i Friedrich Engels Manifest Comunista (1848)


17 d’octubre del 2011

Coptes

Enterrament de coptes després dels aldarulls amb l'exèrcit egipci (10.10.2011)


Los coptos apenas han sufrido discriminación durante siglos, pero la reciente reactivación de la insurrección islámica en el Alto Egipto hace que su situación sea más peligrosa y sus perspectivas más inciertas de lo que lo han sido en muchos años. En abril de 1992 los guerrilleros islamistas de la Gema'a al-Islamiyya mataron a tiros a catorze coptos en la provincia de Asyut por negarse a pagar los servicios de protección. Siguieron a eso explosiones de bombas rudimentarias a la entrada de las iglesias coptas en Alejandría y en El Cairo. Finalmente, en marzo de 1994, militantes armados atacaron el antiguo monasterio copto de Deir ul-Muharraq, cerca de Asyut; mataron a dos monjes y a dos laicos en la puerta del monasterio. Los monjes se ven ahora presionados del modo más alarmante por el mundo exterior, después de siglos de aislamiento voluntario. 

William Dalrymple Desde el Monte Santo. Bajo la sombra de Bizancio, Barcelona, 2000 (trad. Ángela Pérez)

Si voleu saber més coses sobre els coptes, no us perdeu l'exposició Un altre Egipte. Col·leccions coptes del Museu del Louvre al CaixaForum de Girona (fins al 8 de gener).

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/otroegipto_ca.html



13 d’octubre del 2011

Endogàmies

El rei de Bhutan es casa amb una plebea (foto: Kevin Frayer / AP)
 
Totes les endogàmies són asfixiants; fins i tot els instituts, els campus universitaris, els clubs exclusius, les classes dirigents, les reunions polítiques i els simpòsiums culturals són la negació de la vida, que és un port de mar.

Claudio Magris Microcosmos (trad. Anna Casassas), Barcelona, 1999.



10 d’octubre del 2011

Elogi del te (2)

Katsushika Hokusai (1760-1849) La casa de te a Koishikawa

Segons el tractat del segle VIII Tx'a Txing (La Sagrada Escriptura del Te) les fulles de te de millor qualitat han de tenir "plecs com les botes de cuir dels genets tàrtars, han d'enroscar-se com la papada d'un bou poderós, desplegar-se com la boira que s'eleva d'un barranc, brillar com un llac tocat pel zèfir, i ser humides i toves com la bona terra acabada de regar per la pluja".

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.

6 d’octubre del 2011

Elogi del te


El te no posseeix l'arrogància del vi, l'individualisme del cafè, ni l'afectada innocència del cacau.

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.


4 d’octubre del 2011

Tripitaka

La tripitaka coreana és una col·lecció de planxes de fusta gravades amb escriptures budistes. Van ser escrites ara fa mil anys i es compon de 81.258 blocs de fusta, gravats per les dues cares, la qual cosa equival a unes 325.000 pàgines.

Aquestes planxes, conservades al temple Haeinsa, estan en perfecte estat de conservació. L'explicació rau en el fet que van ser banyades amb sal i laques que eviten el deteriorament i l'atac dels insectes; i, per altra banda, perquè l'edifici on es conserven, del segle XV, manté unes constants perfectes de temperatura i humitat.


28 de setembre del 2011

Pina

 
Ahir es va estrenar a Barcelona Pina, el film en 3D 
de Wim Wenders sobre la coreògrafa alemanya Pina Bausch (1940-2009)


Dance, dance, otherwise we are lost



25 de setembre del 2011

La lectura

Inscripció romana (Roma, 2009)

La lectura es a fin de cuentas un tipo de actividad que está negligida por nuestra moderna cultura tecnológica, lo mismo que otras actividades. Por ejemplo, la autodisciplina, la reflexión, la conversación, el juego compartido, el encuentro social y —permítaseme decirlo— la cortesía. La lectura es en especial inconveniente porque se trata de una actividad que requiere calma, concentración y continuidad en nuestra tarea. Justo un esfuerzo personal en completa contradicción con nuestras nuevas costumbres. Hoy sólo apreciamos las prácticas culturales en competencia con el espectáculo o con el éxito inmediato.

Norbert Bilbeny "El declive de nuestra vida cultural"  La Vanguardia, 23.10.1999, pàg. 8-9.


19 de setembre del 2011

Portugal

Un home descansa a l'entrada del seu bar. Lisboa, Portugal. 
Foto: Rafael Marchante/Lisboa


La descoberta del Mercat de Música Viva de Vic 2011: el cantant portuguès António Zambujo. Té quatre discos editats, que podeu escoltar a la seva pàgina web (secció Albuns)

www.antoniozambujo.com









16 de setembre del 2011

La boia

Una tempesta que s'acosta. Port Lavaca,Texas. Foto: Frank Tilley/AP




La vida,
poc més que això:
cent braces vora el cable
fins a la boia i fer llavors el mort,
sense mai més poder tornar a la platja.

             Joan Vinyoli (fragment)

From F. Ten

14 de setembre del 2011

13 de setembre del 2011

L'esforç

L'atlea kenià Julius Kipyego es refresca després de travessar la meta en la mitja marató de Medellín, Colòmbia (foto: Raul Arboleda / AFP)


 L'habitud de l'esforç alleuja el dolor
                                           Ciceró, Tusculanes, II, XV

9 de setembre del 2011

Curs 2011-2012

El mestre Lluís Tasis amb les seus alumnes a Cadaqués, als anys 30. 
(Blog: Banc d'en Sinofós. Àlbum de fotografia antiga de l'Escala-Empúries)

Tot el que es faci en aquest món [...] per tal d'aconseguir que l'educació dels nois i de les noies torni a enfilar el camí del bon seny, de la urbanitas i, al capdavall, de la civilització, serà poca cosa si tenim present l'estat actual, catastròfic, malastruc, infaust i luctuós dels centres d'ensenyança. Qualsevol que tingui fills en tal edat, qualsevol que tingui amics impartint ensenyament en un institut primari o secundari i, per descomptat, qualsevol que vagi abraçar, en dia d'adversa fortuna, l'ofici de professor, sap perfectament que l'ensenyança pública, aquesta almenys, s'ha convertit en una forma contemporània del via crucis, el camí del calvari, la davallada als inferns. [...]

Perquè aquesta és la cosa: l'ensenyament secundari, i aviat passarà el mateix amb l'universitari, està actuant com una mena de mirall propedèutic en què s'hi reflecteix, i s'emmarca amb galania, tota la immensa, aclaparadora densitat d'estupidesa i ximpleria que corre solta pels carrers, la qual passaran a engreixar més endavant, tan amples, els alumnes.

Jordi Llovet «Quadern», El País, 16 de març de 2000


18 de juliol del 2011

Lletjor

Quentin Matsys Una grotesca dona vella (1525-30). National Gallery, Londres.



No n’hi ha, no pot haver-hi, dona tan completament lletja i tan satisfeta de ser-ho. En veure-la, vaig recordar-me d’uns versos del poeta brasiler Gregório de Matos que descriuen una negra criolla:

Boca sortint amb tal amplada
que la dentadura
passeja per allà
despreocupada.

La senyora Gabriela Santamarinha és d’una lletgesa natural, sense artificis ni retòrica, i l’exerceix en cada gest, en cada frase, en l’olor corporal, en la manera bestial com camina. «Miri que n’és de lletja!», em digué emocionat Arcénio do Campo, «ni entre els aborígens del continent austral hi ha hagut mai una criatura així». [...]

—Li diuen Boca Maleïda —aclarí el coronel—, Boca Escopidora, Boca Assassina o Boca Fètida. Diuen que els ocells se suïciden de fàstic quan passen davant d’ella.

                    José Eduardo Agualusa Nació criolla Barcelona: La Magrana, 1999.


8 de juliol del 2011

Temps de rebaixes

Un venedor exposa les mercaderies al costat de la carretera a Ismalabad (Pakistan). 
Foto: Muhammed Meheisen / AP