26 de novembre del 2011

Gerundis

 Cementiri de Sinera

Després de la Caputxinada (la tancada d'intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià durant la dictadura franquista), van citar a declarar Joan Oliver qui va fer al comissari Creix una broma que no devia agradar-li gens i que ha entrat curiosament a la història per la via de l'anècdota: «Creix però no et multipliquis». Entre la llista de declarants també hi havia Salvador Espriu.  «Ple de sarcasme però sense perdre la circumspecció que el definia, va dir als policies que ell no podia signar una declaració tan mal redactada, especialment per l'excés de gerundis, i la va refer gramaticalment».

Antoni Batista "La Caputxinada. El marc català que va precedir el Maig francès" a Sàpiens, núm. 102 (abril 2011).

24 de novembre del 2011

Barbuts

El clan amish acusat (foto: AFP)

Aquests amish d'Ohio (EUA) estan acusats d'intentar tallar cabells i barbes a uns corregilionaris seus i causar-los ferides. Segons els amish, la barba i el cabell en l'home són sagrats. 



Això en diu la Bíblia:

No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.  (Levític 19, 27)

Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. (Levític 21, 5)


23 de novembre del 2011

La Sibil·la

Montserrat Figueras Garcia (Barcelona, 1942-2011)

Mor la soprano Montserrat Figueras, referent de la música antiga.



  Gran foc del cel davallarà;

  mars, fonts i rius, tot cremarà.
  Daran los peixos horribles crits
  perdent los seus naturals delits.

Fragment del Cant de la Sibil·la

22 de novembre del 2011

Inculta...

 Codex Manesse. Zuric: 1305-1340

La consellera de cultura valenciana, Lola Johnson elogia el Tirant, segons ella escrit per Ausiàs March... 

(tuit de Vicent Partal, 22.11.2011)


21 de novembre del 2011

Sense paraules

Madrid, 20.11.2011 (foto: AFP / Pedro Armestre)

Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però que si l’empaiten, fa cara. En son cap llueix un front sense idealitat, amb plecs més o menys sospitosos, una mirada entregirada i dura, que amb res se torna agressiva i feréstega, i una boca contreta, sovint, per una postura de mofa despreciativa. És antipàtic, quan no repulsiu; estalvia més les paraules bones que les dolentes, i qualsevol contrarietat li regira males intencions. No té respecte a res ni a ningú.

Víctor Català "El pastor" dins Drames rurals (1902)

18 de novembre del 2011

Déu

Pintures murals de Sant Climent de Taüll (MNAC)
  

Sigo pensando que Dios es un canalla borracho que no ha vuelto a pensar en el mundo desde que lo creó. Antaño un genio, vale, se lo concedo, pero un artista soberanamente descuidado que ha arrojado al infierno sus pinturas y sus esculturas más extraordinarias y ha dejado que el diablo se cague en ellas.

Louise Erdrich El coro de los maestros carniceros, Madrid, 2011 (trad. Susana de la Higuera)

15 de novembre del 2011

El diluvi

Cotxes colgats d'aigua a la factoria Honda de Tailàndia 
(foto: Damir Sagolj/Reuters)

Deucalió era fill de Prometeu. Regnava a la contrada de Ftia, es va casar amb Pirra, filla d’Epimeteu i de Pandora, la primera dona que els déus van modelar. Quan Zeus volgué anorrear la raça de bronze, Deucalió, per consell de Prometeu, construí una arca, hi posà provisions i s’hi embarcà juntament amb Pirra. Zeus va abocar del cel un gran diluvi i va inundar la major part de Grècia, talment que van morir tots els homes, llevat d’uns quants, pocs en nombre. 

Pseudo-Apol·lodor (s. II dC) Biblioteca, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2010 (a cura de Francesc J. Cuartero i Iborra)



Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà.
 Gènesi 6, 17


10 de novembre del 2011

Amor i odi

 L'amor és més fort que l'odi
 
Última portada del setmanari satíric Charlie Hebdo després que uns presumptes islamistes radicals destrossessin la seva seu a París la setmana passada com a protesta per una caricatura de Mahoma.


8 de novembre del 2011

Blat de moro



Avui el blat de moro és més indispensable que no s'adona molta gent. La farina de blat de moro s'utilitza per fabricar begudes amb gas, xiclets, gelats, mantega de cacauet, quètxup, pintura per a automòbils, fluid per embalsamar, pólvora, insecticides, desodorants, sabó, patates xips, benes quirúrgiques, esmalt per a ungles, pólvores desodorants per a peus, condiments per a amanides i centenars d'altres coses. Per citar Michael Pollan, no és tant que nosaltres haguem domesticat el blat de moro com que el blat de moro ens ha domesticat a nosaltres.

Bill Bryson A casa. Breu història de la vida privada, Barcelona, 2011 (trad. Joan Solé)


Dones al volant!


Mentrestant a l'Aràbia Saudita...

Thelma and Louise. Final

–Només dura 8 minuts...
–Han suprimit totes les escenes de dones conduint...


4 de novembre del 2011

El deliri modern

Un home es relaxa a prop d'una mesquita, a Trípoli (Líbia). 
Foto: Marco Longari /AFP

Ulrico Schnabel, redactor científic del setmanari Die Zeit i autor de Ocio. La felicidad de no hacer nada [...] defensa que el veritable luxe de la nostra època és el temps i el lleure s'ha convertit en un recurs amenaçat. Segons el seu parer, els ciutadans viuen atabalats per la pressió laboral i per l'ansietat d'estar permanentment comunicats, oblidant que el lleure no és només important per regenerar i enfortir la memòria, sinó que també resulta condició imprescindible per a la inventiva i la creativitat. I constitueix un element indispensable per trobar l'equilibri personal.

L'autor afirma que a les llargues jornades laborals i a la por de perdre la feina se suma la nostra dependència tecnològica, que ens fa estar pendents de desenes de trucades, centenars d'e-mails, dels contants avisos de notícies, de les nombroses capbussades a Google, que comporten una sobrecàrrega d'estímuls. [...] Schnabel proposa l'art de saber parar, encara que adverteix que per culpa d'internet molta gent ha perdut la capacitat de desconnectar. Solucions? Les ha de trobar cadascú, però el secret és crear les nostres pròpies illes de lleure al mig del deliri modern.

Màrius Carol "L'art de saber parar" La Vanguardia, 30.10.2011

2 de novembre del 2011

El viatge

Vegetació de l'illa de Socotra

L'experiència del viatge ha de ser una experiència de descentrament de la consciència.

(paraules de Rafael Argullol en la presentació del llibre Socotra, la isla de los genios de Jordi Esteva. Llibreria Altaïr, 15.10.2011)

30 d’octubre del 2011

Se'ns gira feina!

Tomba de Fiódor Dostoievski (1821-1881) al monestir d'Aleksandr Nevski a Sant Petersburg


Quan tenia 15 anys, l'escriptora Susan Sontag (1933-2004) escrivia al seu diari:

19/12/48

Hay tantos libros y obras de teatro y cuentos que tengo que leer... Estos son solo algunos:

Los monederos falsos -Gide
El inmoralista -Gide
Las aventuras de Lafcadio -Gide
Gorydon -Gide

Tar -Sherwood Anderson
The Island Within -Ludwig Lewisohn
Santuario -William Faulkner
Esther Waters -George Moore
Diario de un escritor -Dostoievski
Al revés -Huysmans
El discípulo -Paul Bourget
Sanin -Mijail Artzybahev
Jonny cogió su fusil -Dalton Trumbo
La salvación de un Forsyte -Galsworthy
El egoísta -George Meredith
Diana de las encrucijadas -George Meredith
La ordalía de Ricardo Feverel -George Meredith

poemas de Dante, Ariosto, Tasso, Tíbulo, Heine, Pushkin, Rimbaud, Verlaine, Apollinaire

obras de Synge, O'Neill, Calderón, Shaw, Hellman...

[esta lista prosigue otras cinco páginas y se mencionan más de un centenar de títulos.]

Susan Sontag Renacida. Diarios tempranos, 1947-1964, Barcelona, 2011 (trad. Aurelio Mayor).


27 d’octubre del 2011

3.532.361.101

Cossos nus surant a la mar Morta. 
Instal·lació d'Spencer Tunick (fotografia: Spencer Tunick/EPA)


Segons una aplicació de les Nacions Unides, quan jo vaig néixer vaig ocupar el número 3.532.361.101 en el conjunt de la població del planeta.

http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515

26 d’octubre del 2011

Els gats

 
M. C. Escher (1898-1972) White Cat II, 1919



 (to Marzban & Manuel)

Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podría realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato [...]

Recordé las explicaciones de un viejo cheij, quien me contó que Mahoma solía impartir sus enseñanzas con Muezza, su gata preferida, en el regazo. En una ocasión, cuando el Profeta se disponía a vestir una túnica para la gran plegaria del viernes, vio que Muezza dormía tan plácidamente sobre la manga del vestido que, para no despertarla, cortó la prenda con unas tijeras. A su regreso, la gata, agradecida, le hizo unos arrumacos y se inclinó ante el Profeta, y entonces Mahoma la puso la mano en la cabeza, y por ello, hasta el día de hoy, los gatos tienen grabada la letra eme en la frente. A continuación, el Profeta le acarició el lomo tres veces, y a partir de entonces cuenta la tradición que a los gatos les fue otorgado el don de caer simpre de pie.

Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Atalanta, 2011.


23 d’octubre del 2011

L'alè de la pintura

Henri Matisse La música (1909-1910). 
Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.

El mestre del te Kobiri Enxu [...] ens ha deixat aquestes paraules memorables: "Acosta't a una gran pintura tal com t'acostaries a un gran príncep". Per a entendre una obra mestra, hem d'inclinar-nos profundament davant d'ella i, tot retenint l'alè, esperar que parli. Un eminent crític Sung va fer una vegada una confessió encantadora. Va dir: "Quan era jove lloava el mestre les pintures del qual m'agradaven, però, a mesura que el meu judici madurava, em lloava a mi mateix perquè m'agradava allò que els mestres havien triat perquè m'agradés".

Okakura Kakuzo El llibre del te, 2001 (trad. Esteve Serra)


22 d’octubre del 2011

20 d’octubre del 2011

19 d’octubre del 2011

Treball

Sant Petersburg, agost de 2011


Proletarier aller Länder, vereinigt euch!

Treballadors del món, uniu-vos!

Karl Marx i Friedrich Engels Manifest Comunista (1848)