20 de febrer del 2012

Palpitacions

Basílica de Santa Croce (s. XIII), Florència



By 1989, Graziella Magherini, a psychiatrist working at the Santa Maria Nuova hospital, had observed so many cases of foreigners quite literally collapsing from too much art that she labelled the phenomenon 'Stendhal's Syndrome', after an episode in the novelist's diary in wich he recalled suffering palpitations and a falling sensation during a visit to the basilica of Santa Croce in 1817.

David Leavitt Florence. A Delicate Case, Nova York, 2002

16 de febrer del 2012

Love Parking

 Nàpols crea una un zona d'aparcaments per practicar el sexe
(La Vanguardia, 16.2.2012)



Qui fa un rot amb pudor de titola, què et penses que ha menjat per sopar?

Grafit de Pompeia, 79 dC

14 de febrer del 2012

Ídol clavetejat

Màscara del Gabon (final s. XIX - meitat s. XX). 
Museu Nacional d'Art Africà (Washington, EUA)

En paraules seves, els negres del camp són un gran obstacle per a la ràpida transformació d’Angola en un país modern, ja que ni tan sols tenen una idea d’Estat, es neguen a parlar en portuguès i continuen sent captius de qualsevol mena de creences i supersticions.

Li vaig dir que els anglesos, francesos i alemanys també es neguen a parlar en portuguès, i vaig recordar-li que la reina d’Espanya creu en les virtuts purificadores de la suor impregnada en els hàbits menors d’una monja. I al capdavall, quina és la diferència entre un ídol africà clavetejat amb claus rústics i l’estàtua d’un home clavat en una creu?

José E. Agualusa Nació criolla, 1999 (trad. Rosa Martínez Alfaro)


 

13 de febrer del 2012

Els clàssics



Un clásico es un libro que nunca termina de decir lo que tiene que decir.

Llámase clásico a un libro que se configura como equivalente del universo, a semejanza del universo, a semejanza de los antiguos talismanes.

Es clásico lo que persiste como ruido de fondo incluso allí donde la actualidad más incompatible se impone.

Italo Calvino, Por que leer los clásicos, Barcelona, 1993

10 de febrer del 2012

Pietats



Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011. 
Autor: Samuel Aranda (Sta. Coloma de Gramenet, *1979).
Imatge captada al Iemen, el 15 d'octubre de 2011. Mostra un ferit de les revoltes abraçat a una dona.



Michelangelo Buonarroti Pietat (1498-1499) 
Basílica de Sant Pere, Roma.

7 de febrer del 2012

Llegir al revés

La cantant Noa (Tel Aviv, 1969 ) és d'origen jueu iemenita


A manca de llibres, els [jueus] iemenites es van acostumar des de temps immemorials a llegir des de qualsevol perspectiva.

El Temps, maig de 2002

6 de febrer del 2012

Tàpies

Antoni Tàpies (1923-2012)




Pobres monges!

Processó de Corpus Christi. Munic, 10.6.1971
(Deutsches Bundesarchiv)

Quan, cantada missa nova, em vaig despedir, a Vic, del Dr. Torras i Bages, el sant bisbe em preguntà: «I ara què faràs a Barcelona?» Resposta meva: «Treballaré a l'I.E.C. i seré capellà de monges.» I em donà uns consells que he recordat tota la vida: «Les monges han de ser tractades de lluny, com les ànimes del purgatori; cal servir-les, explotar-les i deixar-les estar. Totes les monges et donaran tanta feina com podran i el pagaran tan malament com sabran.»


Antoni Griera i Gaja Memòries Sant Cugat del Vallès, 1963


2 de febrer del 2012

Orgasmes llegendaris

 Foto: José Manchado

Ara i adés, les tertúlies evocaven l’orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire, indiferent a timbres i llums, de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l’Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d’aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes.  La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d’un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès, quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l’anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton “Franco, Franco, Franco!”, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari. Com digué el sergent al rector i a l’alcalde de la vila, reunits amb urgència a fi d’estudiar el cas: ¿qui tindria cor de sancionar algú que en moments semblants donava proves de sentiments tan espontanis i profunds d’adhesió al cap de Estat?

Jesús Moncada Camí de sirga (1988)




1 de febrer del 2012

Archivum Secretum Vaticanum


Dins dels murs de la Ciutat del Vaticà es guarda un dels tresors més importants del món, l'Arxiu Secret del Vaticà, que celebra 400 anys de vida. Va ser una iniciativa del papa Pau V i fou obert el 31 de gener de 1612.

Entre els milers de documents hi ha el pergamí d'absolució de Climent V als templers (1308), les actes del procés contra Galileu o la sol·licitud de nul·litat matrimonial d'Enric VIII. El document més antic és del segle VII i conserva documentació de forma continuada a partir de l'any 1198

Només hi pot accedir un nombre limitat de persones i s'ha de ser investigador o historiador i sol·licitar l'autorització del Vaticà.

31 de gener del 2012

Una veu de llum

La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall en l'homenatge a la seva dona, la soprano Montserrat Figueras. Santa Maria del Mar, 30 de gener de 2012 (foto: Pere Virgili)



Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.

                                                                                              Manuel Forcano

30 de gener del 2012

Els llibres

Edward Hopper Hotel Room (1931) 
National Gallery Art, Washington

Modèstia a part, és un fet que jo, a vint anys, he comprat més llibres per llegir que les deu o dotze darreres generacions de la meva família. No sé pas si aquest fet és gaire bon símptoma per a la bona i sensata marxa de la pròpia institució familiar. Potser té raó la tia Lluïsa quan, en veure'm arribar amb un "altre" llibre, no es pot estar de dir:
—Malaguanyats diners...!
                             Josep Pla El quadern gris (1966)



26 de gener del 2012

Vingueu-me a rescatar!



Sa Graciosa Majestat britànica, Isabel II, ha adoptat certs moviments del cos per comunicar missatges al seu seguici. Raymond Fullager, un escriptor anglès centrat en la família reial, afirma que la reina utilitza la seua bossa de mà per enviar més de vint senyals diferents als seus acompanyants. Per exemple, quan passa el portamonedes del braç dret a l’esquerre, el missatge emès és: «Vingueu a rescatar-me d’aquesta situació!».

Ricard Morant i Miquel Peñarroya Llenguatge i cultura. Per a una ecologia lingüística. València, 1996.

25 de gener del 2012

Lost in Motion




Dancers do not sweat, they glisten!

Els ballarins no suen, brillen! 



24 de gener del 2012

Més papista que el Papa?

Escut de Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona.
(blog: Heráldica catalana)


Declaracions de Jaume Pujol Balcells (Guissona, 1944), arquebisbe de Tarragona des de 2004 al programa Els matins de TV3  (23.1.2012):

Sobre el paper de les mullers:
“En la preparació eclesiàstica per al matrimoni sempre els dic a elles que el fill més petit és el teu marit.”

Sobre els marits:
“Han de cuidar la seva esposa perquè és el seu tresor.”

Sobre el paper de les dones a l’Església:
No poden oficiar missa “perquè cadascú té una funció”. “Jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones, no puc portar fills al món”. Hi ha igualtat entre homes i dones a l’Església catòlica “perquè tots som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat”.

Sobre els homosexuals:
“com a persones, tots són fills de Déu, però hi ha comportaments que no són adequats ni per a la persona i per a la societat”. “Això ho hem de pensar molt”.

Sobre l’avortament:
“Ha de ser la societat que reclami que tornem a una mica de seny, perquè no pot ser que la vida sigui tractada d’aquesta manera”. L’avortament és “un gran mal per al nostre país i per a les persones que el fan”.

La divisa del seu mandat és “Quae audisti doce” (extret  d’una carta de Sant Pau a Timoteu). O sia, “Ensenya el que has escoltat”. Doncs ja ho sabeu!




23 de gener del 2012

L'orgia eclesiàstica


Cardenals al Vaticà

Si vostè i son advocat volen escàndol, a pesar de la negror del temps, hi haurà escàndol i li prometo que ressonarà per tota Europa. Lo món sencer ha de saber la paga que vostè dóna a pobres sacerdots que han passat la vida, no en l'orgia com tants vostè en coneix de baix i de dalt, sinó cantant a Jesucrist i als sants que més l'estimen.

Carta de Jacint Verdaguer a Josep Morgades 
(bisbe de Vic, 1882-1899)


19 de gener del 2012

Olorar els llibres


El dissenyador de moda Karl Lagerfeld (Hamburg, 1933) vol crear un perfum que faci olor de llibres

Lo primero que hice fue exhibir los libros en la mesa del comedor, mientras mi madre terminaba de levantar los trastos del desayuno. Tuvo que armarse de una escoba para espantar a los hijos menores que querían cortar las ilustraciones con las tijeras de podar y a los perros callejeros que husmeaban los libros como si fueran de comer. También yo los olía, como hago siempre con todo libro nuevo, y los repasé todos al azar leyendo párrafos a saltos de mata.

Gabriel García Márquez Vivir para contarla Mondadori, 2002.

17 de gener del 2012

Ànima blava

Noi vestit del déu hindú Shiva assisteix a la peregrinació anual de Magh Mela, a l'Índia (foto: Rajesh Kumar Singh /AP)

LES MUNTANYES (fragment)


A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,
i m’entrava pit endins...
I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.
Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.

Jo de la timba l’ànima profonda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena...
                     Joan Maragall (1860-1911)

15 de gener del 2012

Concòrdia

El creuer Costa Concordia escorat davant l'illa de Giglio, Itàlia 
(foto: Filippo Monteforte/AFP)

Si el Titànic va ser una metàfora de l'enfonsament de l'Antic Règim de classes socials, esperem que l'enfonsament del Costa Concordia no simbolitzi el naufragi de l'estat del benestar (un model on un treballador normal es podia permetre de fer un creuer).

 www.pepegins.com

11 de gener del 2012

Bacallarot

 Bacallà (Gadus morhua)

A l'Edat Mitjana les noies no tenien ni veu ni vot en l'elecció del futur marit (en alguns llocs, ni ara!). El franciscà Francesc Eiximenis (Girona, 1330-Perpinyà, 1409), un autor molt llegit i valorat del seu temps,  sentenciava:

La donzella qui es procura marit no és donzella mes és bacallarot desvergonyit.