Micòfils

Joan: En altres camps, el del dret, el de les institucions, molts termes que designen coses pròpies d'una comunitat no tenen traducció possible en altres llengües. Hom pot explicar què és allò que designa el terme català pubilla (o els termes hereu o cabaler), però el traductor difícilment trobarà una equivalència satisfactòria. Són coses que tenen nom allà on existeixen d'una manera significativament abundant. És per això que mots com el francès rivière, o els catalans riera, seix, pubilla, o els castellans páramo, meseta, no il·lustren bé el principi de la diversitat de llengües, ja que partim de coses, de «realia», diferents, almenys fins a cert punt diferents, subjectivament diferents, vull dir.

Ramon: Això és el que sembla... El fet cert que als catalans ens agradin els bolets té unes repercussions lingüístiques: un centenar d'espècies, diuen, tenen el seu nom popular, i algunes són designades, segons l'indret, amb dos o tres noms diferents, o més.

Joan Bastardas Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots, Barcelona: Eds. 62, 1996

                                              

L'absència del jiddisch

Isaac Bashevis Singer (1904-1991), 

Premi Nobel de Literatura en jiddisch el 1978

Dedicat als tertulians de la Cort Reial

Avui, el jiddisch ja no és [...] la llengua materna de ningú o de gairebé ningú [...] Avui, per tant, ja no és el jiddisch allò que es transmet. És la seva absència. I aquesta absència és hereditària i sembla perpetuar-se de generació en generació.

Rachel Ertel "Le yiddish. La langue de la crypte", dins Les Temps Modernes, setembre-octubre 2001, pàg. 239-242. 

Citat per Josep M. Nadal en la conferència d'inauguració del curs 2012-2013 de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona, 27.9.2012)

 

Olorar els llibres

Arxiu Episcopal de Vic

Lo primero que hice fue exhibir los libros en la mesa del comedor, mientras mi madre terminaba de levantar los trastos del desayuno. Tuvo que armarse de una escoba para espantar a los hijos menores que querían cortar las ilustraciones con las tijeras de podar y a los perros callejeros que husmeaban los libros como si fueran de comer. También yo los olía, como hago siempre con todo libro nuevo, y los repasé todos al azar leyendo párrafos a saltos de mata.

Gabriel García Márquez Vivir para contarla, Mondadori, 2002.

Governar

 

Ilich Roimeser (*Barcelona, 1982) Rascacels

[Marc Aureli] tenia sempre a flor de llavis la màxima de Plató, que les ciutats floreixen quan els filòsofs governen o els governants filosofen. 

                                                                                                   Historia Augusta

La sal

Estudiants indis disfressats de Mahatma Gandhi per celebrar l'aniversari de la Marxa de la sal (1930), que Gandhi va promoure amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Imperi Britànic. 

Foto: Sam Panthaky/AFP/Getty Images

En este cas, la sal mos la done l'abadejo

Cuina tradicional d'Horta, Associació de veïns "Amics d'Orta", 2001

El català Ponç Pilat

En aquest Ecce Homo d'Antonio Ciseri (1821-1891), Ponç Pilat mostra Jesús al poble després de ser assotat.

El columnista Juancho Armas Marcelo afirma (El Mundo, 6.10.2012) que Ponç Pilat i la seva guàrdia pretoriana eren de Tarraco. Segons l'articulista, i seguint un principi de la lògica, els catalans vam matar Jesús.

Article de Juancho Armas Marcelo

Per altra banda, segons el portal Deadline, la Warner Bros produirà una pel·lícula sobre Ponç Pilat. El guió és de Vera Blasi i està basat en un 80% de fets reals. Ara falta veure si el director escollirà un actor català per interpretar el paper del governador de Judea que es va rentar les mans.

Notícia sobre el projecte de la Warner Bros

Llibres

Marc Vicens, 2012. Menjar blanc v. 2

Los libros tienen un extraño poder umbilical que los une a su propietario. Es cierto que los libros son sólo instrumentos de lectura. Pero la posesión del libro da seguridad a su dueño. Y, con los libros de toda la vida, basta pasarles la mano sobre el lomo para que el mero tacto nos transmita la irrepetible sensación de no estar solos en el impenetrable universo de la cultura. Dar un libro es un acto de amor. Venderlo es algo así com una traición. Venderlo a la fuerza es la quintaesencia de la desdicha.

                                                           Joan Barril, El País, 20.2.1990

Empantanegament judicial

Londres. Jutges congregats a l'abadia de Westminster abans de la cerimònia d'acció de gràcies.

Foto: Oli Scarff / Getty Images

Never can there come fog too thick, never can there come mud and mire too deep, to assort with the gropping and floundering condition which this High Court of Chancery, most pestilent of hoary sinners, holds this day in the sight of heaven and earth.

Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l'altura de la situació d'empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 17.

100 Jahre

La Biblioteca Nacional alemanya celebra 100 anys amb un fons 27 milions de publicacions. Durant els últims 50 anys, els encarregats de la Biblioteca s'han encarregat de localitzar totes les publicacions en alemany que estaven a l'exili a causa de la II Guerra Mundial.

Mòmies

El fèretre de Joan Prim i Prats acompanyat de membres de l'ajuntament de Reus

El cap de setmana passat es va fer a l'hospital de Reus l'autòpsia al cadàver embalsamat del general Prim (1814-1870) per determinar si va morir immediatament o al cap de tres dies de l'atemptat que va patir al carrer del Turco de Madrid. Prim fou diputat a Madrid, governador a Puerto Rico i president del Consell de Ministres.

Aquests dies també s'han exhumat a Suïssa les restes de la família reial de Iugoslavia per tal de traslladar-les a Sèrbia. La princesa Olga Karadjordjevic (1903-1997), i els prínceps Paul Karadjordjevic (1893-1976) i Nicholas Karadjordjevic (1928-1954) seran enterrats de nou a la ciutat de Topola. 

Il·lustració de Marc Vicens (2012)

L'home es va quedar sol...

Un nen mostra una figura del déu-elefant Lord Ganesh (foto: Anindito Mukherjee/EPA)

Just when the gods had ceased to be, and the Christ had not yet come, there was a unique moment in history, between Cicero and Marcus Aurelius, when man stood alone.

Gustave Flaubert

Just quan els déus van deixar d'existir i Crist encara no havia arribat, hi va haver un moment únic en la història, entre Ciceró i Marc Aureli, en què l'home es va quedar sol.

Els gestos

 L'índex de llibres prohibits fou creat el 1559 per la Inquisició i va ser vigent fins el 1966

The monastery was a place of rules, but in the scriptorium there were rules within rules. Access was denied to all non-scribes. Absolute silence reigned. Scribes were not allowed to choose the particular books they copied or to break the dead silence by requesting aloud from the librarian such books as they might wish to consult in order to complete the task that han been assigned them. An elaborate gestural language was invented in order to facilitate such requests as were permitted. If a scribe wanted to consult a psalter, he made the general sign for a book -extending his hands and turning over imaginary pages- and then, by putting his hands on his head in the shape of a crown, the specific sign for the psalms of King David. If he was asking for a pagan book, he began, after making the general sign, to scratch behind his ear, like a dog scratching his fleas. And if he wished to have what the Church regarded as a particularly offensive or dangerous pagan book, he could put two fingers into his mouth, as if he were gagging.

Stephen Greenblatt The Swerve. How the Renaissance Began. Londres: The Bodley Head, 2011.

El monestir era un lloc de regles, però a l'scriptorium hi havia regles dins de les regles. L'accés estava prohibit a tot aquell que no fos copista. Hi regnava un silenci absolut. Als copistes no se'ls permetia escollir els llibres que copiaven o bé trencar el silenci absolut demanant en veu alta al bibliotecari els llilbres que desitjaven consultar per tal de completar la tasca que se'ls havia assignat. Els monjos van inventar un llenguatge gestual per tal de facilitar les requestes que se'ls permetia. Si un copista volia consultar un saltiri, feia el gest general per a un llibre -estenent les mans i donant voltes a les pàgines imaginàries- i després, posava les mans sobre el cap en forma d'una corona com a signe específic dels salms del rei David. Si demanava un llibre pagà, començava, després de fer el senyal general, a gratar-se darrere de l'orella, com un gos que es treu les puces. I si en desitjava un que l'Església considerava un llibre pagà particularment ofensiu o perilllós, es podia posar dos dits a la boca, com si tingués arcades.

El foc

Correfoc de la Mercè, 2012. Foto: Marc Macià

I els senyors i les senyores quedaven un instant parats enmig del carrer, esverats titelles que per l'olor de socarrim ensumessin el foc.

Baltasar Porcel Olympia a mitjanit, Barcelona: 2004

Beure...

Guido Reni (1575-1642) Bacus bevent (ca. 1623). 

Berlín: Gemälde Galerie

Bacus ha ofegat més gent que no pas Neptú
                             Giuseppe Garibaldi (1807-1882)

Nou món

Fotografia: Isa Marcelli

Nou món

Cap crònica antiga no m'ha parlat mai de tu.

Ni del teu nom.

Ni del cos que m'has ofert

com un país amic

sense cap barrera a la frontera.

No m'ho anunciava cap oracle,

però has aparegut d'un nou món,

d'un demà que ahir no esperava.

Deleja tant la terra

que la vegin ulls de guaita.

L'amor és un port

que arriba per fi a un vaixell.

Manel Forcano Llei d'estrangeria (2008)

XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona (8.5.2012)

Pollastres

 

Un treballador ploma pollastres en un mercat de Myanmar.

Foto: Soe Zeya Tun/Reuters

Una vegada van preguntar a l'escriptor Isaac B. Singer (premi Nobel de Literatura, 1978) si era vegetarià per qüestions de salut i ell va respondre: "No, en sóc per la salut dels pollastres".

La bomba

Una de les col·leccions privades de revolvers més grans del moment 

(St. Louis, EUA, 1930)

Foto: The New York Times

I'm sort of glad they've got the atomic bomb invented. If there's ever another war, I'm going to sit right the hell on top of it. I'll volunteer for it, I swear to God I will.

Estic força content que hagin inventat la bomba atòmica. Si mai hi ha una altra guerra, jo seuré just dalt del cony de bomba. Em presentaré voluntari, ho juro davant de Déu.

J. D. Salinger El vigilant en el camp de sègol [The Cather in the Rye, 1951]. Trad. d’Ernest Riera i Josep M. Fonalleras (1990)

Amants de la llibertat

11.09.2012. Fotografia publicada al diari britànic The Guardian

Que el genio de los naturales es amante de la libertad [...]; son muy interesados; y que en todas las edades pasadas ha sido su conato en las cortes conseguir por ley municipal la remisión de pechos y tributos, de suerte que ninguna cosa sienten tanto como el poder ser cargados con imposiciones por la sola real autoridad; son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón; y solamente hablan en su lengua nativa; es su genio laborioso e infatigable a impulsos de la apetecida conveniencia; y más presto ahorran que consumen en lo necesario...

Decret de Nova Planta (1714)

L'alegria de la família

 
Sebastiao Salgado Gourma-Rharous, Mali (1985)

There has been only one child in the Smallweed family for several generations. Little old men and women there have been, but no child, until Mr. Smallweed's grandmother, now living, became weak in her intellect and fell (for the first time) into a childish state. With such infantine graces as a total want of observation, memory, understanding, and interest, and an eternal disposition to fall asleep over the fire and into it, Mr. Smallweed's grandmother has undoubtedly brightened the family.

En la família Smallweed només hi ha hagut una criatura des de fa unes quantes generacions. Hi havia hagut unes quantes donetes i uns quants homenets vells, però cap criatura, fins que l'àvia de l'Smallweed, encara viva, va començar a repapiejar i va caure (per primera vegada a la seva vida) en un estat infantiloide. Adornada amb gràcies infantils com ara una falta absoluta de capacitat d'observació, de memòria, de comprensió i d'interès, i una disposició obstinada a caure adormida a la vora i damunt del foc, l'àvia de l'Smallweed s'ha convertit en l'alegria de la família.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 376.

La migdiada

Caixmir, India. Un venedor de verdures fa la migdiada a dins del seu bot al Caixmir, Índia.Foto: Danish Ismail / Reuters

Segons un estudi de la Secció del Son de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), la migdiada que més beneficia la salut és la que dura un màxim de 30 minuts i que es fa al sofà.