17 d’octubre del 2011

Coptes

Enterrament de coptes després dels aldarulls amb l'exèrcit egipci (10.10.2011)


Los coptos apenas han sufrido discriminación durante siglos, pero la reciente reactivación de la insurrección islámica en el Alto Egipto hace que su situación sea más peligrosa y sus perspectivas más inciertas de lo que lo han sido en muchos años. En abril de 1992 los guerrilleros islamistas de la Gema'a al-Islamiyya mataron a tiros a catorze coptos en la provincia de Asyut por negarse a pagar los servicios de protección. Siguieron a eso explosiones de bombas rudimentarias a la entrada de las iglesias coptas en Alejandría y en El Cairo. Finalmente, en marzo de 1994, militantes armados atacaron el antiguo monasterio copto de Deir ul-Muharraq, cerca de Asyut; mataron a dos monjes y a dos laicos en la puerta del monasterio. Los monjes se ven ahora presionados del modo más alarmante por el mundo exterior, después de siglos de aislamiento voluntario. 

William Dalrymple Desde el Monte Santo. Bajo la sombra de Bizancio, Barcelona, 2000 (trad. Ángela Pérez)

Si voleu saber més coses sobre els coptes, no us perdeu l'exposició Un altre Egipte. Col·leccions coptes del Museu del Louvre al CaixaForum de Girona (fins al 8 de gener).

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/otroegipto_ca.html



13 d’octubre del 2011

Endogàmies

El rei de Bhutan es casa amb una plebea (foto: Kevin Frayer / AP)
 
Totes les endogàmies són asfixiants; fins i tot els instituts, els campus universitaris, els clubs exclusius, les classes dirigents, les reunions polítiques i els simpòsiums culturals són la negació de la vida, que és un port de mar.

Claudio Magris Microcosmos (trad. Anna Casassas), Barcelona, 1999.



10 d’octubre del 2011

Elogi del te (2)

Katsushika Hokusai (1760-1849) La casa de te a Koishikawa

Segons el tractat del segle VIII Tx'a Txing (La Sagrada Escriptura del Te) les fulles de te de millor qualitat han de tenir "plecs com les botes de cuir dels genets tàrtars, han d'enroscar-se com la papada d'un bou poderós, desplegar-se com la boira que s'eleva d'un barranc, brillar com un llac tocat pel zèfir, i ser humides i toves com la bona terra acabada de regar per la pluja".

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.

6 d’octubre del 2011

Elogi del te


El te no posseeix l'arrogància del vi, l'individualisme del cafè, ni l'afectada innocència del cacau.

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.


4 d’octubre del 2011

Tripitaka

La tripitaka coreana és una col·lecció de planxes de fusta gravades amb escriptures budistes. Van ser escrites ara fa mil anys i es compon de 81.258 blocs de fusta, gravats per les dues cares, la qual cosa equival a unes 325.000 pàgines.

Aquestes planxes, conservades al temple Haeinsa, estan en perfecte estat de conservació. L'explicació rau en el fet que van ser banyades amb sal i laques que eviten el deteriorament i l'atac dels insectes; i, per altra banda, perquè l'edifici on es conserven, del segle XV, manté unes constants perfectes de temperatura i humitat.


28 de setembre del 2011

Pina

 
Ahir es va estrenar a Barcelona Pina, el film en 3D 
de Wim Wenders sobre la coreògrafa alemanya Pina Bausch (1940-2009)


Dance, dance, otherwise we are lost



25 de setembre del 2011

La lectura

Inscripció romana (Roma, 2009)

La lectura es a fin de cuentas un tipo de actividad que está negligida por nuestra moderna cultura tecnológica, lo mismo que otras actividades. Por ejemplo, la autodisciplina, la reflexión, la conversación, el juego compartido, el encuentro social y —permítaseme decirlo— la cortesía. La lectura es en especial inconveniente porque se trata de una actividad que requiere calma, concentración y continuidad en nuestra tarea. Justo un esfuerzo personal en completa contradicción con nuestras nuevas costumbres. Hoy sólo apreciamos las prácticas culturales en competencia con el espectáculo o con el éxito inmediato.

Norbert Bilbeny "El declive de nuestra vida cultural"  La Vanguardia, 23.10.1999, pàg. 8-9.


19 de setembre del 2011

Portugal

Un home descansa a l'entrada del seu bar. Lisboa, Portugal. 
Foto: Rafael Marchante/Lisboa


La descoberta del Mercat de Música Viva de Vic 2011: el cantant portuguès António Zambujo. Té quatre discos editats, que podeu escoltar a la seva pàgina web (secció Albuns)

www.antoniozambujo.com









16 de setembre del 2011

La boia

Una tempesta que s'acosta. Port Lavaca,Texas. Foto: Frank Tilley/AP




La vida,
poc més que això:
cent braces vora el cable
fins a la boia i fer llavors el mort,
sense mai més poder tornar a la platja.

             Joan Vinyoli (fragment)

From F. Ten

14 de setembre del 2011

13 de setembre del 2011

L'esforç

L'atlea kenià Julius Kipyego es refresca després de travessar la meta en la mitja marató de Medellín, Colòmbia (foto: Raul Arboleda / AFP)


 L'habitud de l'esforç alleuja el dolor
                                           Ciceró, Tusculanes, II, XV

9 de setembre del 2011

Curs 2011-2012

El mestre Lluís Tasis amb les seus alumnes a Cadaqués, als anys 30. 
(Blog: Banc d'en Sinofós. Àlbum de fotografia antiga de l'Escala-Empúries)

Tot el que es faci en aquest món [...] per tal d'aconseguir que l'educació dels nois i de les noies torni a enfilar el camí del bon seny, de la urbanitas i, al capdavall, de la civilització, serà poca cosa si tenim present l'estat actual, catastròfic, malastruc, infaust i luctuós dels centres d'ensenyança. Qualsevol que tingui fills en tal edat, qualsevol que tingui amics impartint ensenyament en un institut primari o secundari i, per descomptat, qualsevol que vagi abraçar, en dia d'adversa fortuna, l'ofici de professor, sap perfectament que l'ensenyança pública, aquesta almenys, s'ha convertit en una forma contemporània del via crucis, el camí del calvari, la davallada als inferns. [...]

Perquè aquesta és la cosa: l'ensenyament secundari, i aviat passarà el mateix amb l'universitari, està actuant com una mena de mirall propedèutic en què s'hi reflecteix, i s'emmarca amb galania, tota la immensa, aclaparadora densitat d'estupidesa i ximpleria que corre solta pels carrers, la qual passaran a engreixar més endavant, tan amples, els alumnes.

Jordi Llovet «Quadern», El País, 16 de març de 2000


18 de juliol del 2011

Lletjor

Quentin Matsys Una grotesca dona vella (1525-30). National Gallery, Londres.



No n’hi ha, no pot haver-hi, dona tan completament lletja i tan satisfeta de ser-ho. En veure-la, vaig recordar-me d’uns versos del poeta brasiler Gregório de Matos que descriuen una negra criolla:

Boca sortint amb tal amplada
que la dentadura
passeja per allà
despreocupada.

La senyora Gabriela Santamarinha és d’una lletgesa natural, sense artificis ni retòrica, i l’exerceix en cada gest, en cada frase, en l’olor corporal, en la manera bestial com camina. «Miri que n’és de lletja!», em digué emocionat Arcénio do Campo, «ni entre els aborígens del continent austral hi ha hagut mai una criatura així». [...]

—Li diuen Boca Maleïda —aclarí el coronel—, Boca Escopidora, Boca Assassina o Boca Fètida. Diuen que els ocells se suïciden de fàstic quan passen davant d’ella.

                    José Eduardo Agualusa Nació criolla Barcelona: La Magrana, 1999.


8 de juliol del 2011

Temps de rebaixes

Un venedor exposa les mercaderies al costat de la carretera a Ismalabad (Pakistan). 
Foto: Muhammed Meheisen / AP







30 de juny del 2011

La sega

Jueus ultraortodoxos seguen el blat que servirà per elaborar el pa àzim que mengen durant la Pasqua. Foto: Baz Ratner/Reuters


Pel juny, la falç al puny





27 de juny del 2011

Coixinera


La primavera de 1998, la iaia em va regalar dues coixineres per al meu pis nou. Són de cotó sense os i les va brodar ella mateixa el 1926 a Sant Julià de Vilatorta. Porten les inicials LR (Lourdes Rifà).

Ahir, la iaia Lourdes ens va deixar a 95 anys. Adéu iaia riallera, i gràcies!


24 de juny del 2011

El poder de la música

Josephine Mpongo de l’orquestra simfònica Kimbanguiste practica el cel·lo a Kinshasa (Congo). 
Foto: Andrew McConnell


Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011 en la categoria d'Art i Entreteniment.


Un projecte interessant que integra ritmes africans i música de J. S. Bach: Lambarena. Bach to Africa




21 de juny del 2011

Quatre barres





Narcís Comadira —en un article a "El Quadern" de El País— parla dels orígens dels quatre pals de la bandera catalana. Ho fa a partir de Llegendes històriques catalanes, llibre del medievalista Martí de Riquer. De teories les que vulgueu: la ja tan divulgada de la sang a l'escut de Guifré (impossible –segons Riquer– perquè els emblemes heràldics no es van utilitzar fins a la primera meitat del segle XII, i Guifré era del segle IX; també es parla que podrien tenir l'origen a Borgonya, importades per Ramon Berenguer IV, que ho hauria heretat de la seva mare, Dolça de Provença; i encara alguna altra teoria on també s'hi barreja història i llegenda. En tot cas, queda el consol de pensar que és «un dels escuts europeus més antics». Comadira acaba la digressió magistralment:

«Jo, la veritat, posats a fer volar coloms, m'estimo més creure en l'origen borgonyó i pensar que les quatre barres són quatre rierols de vi de Borgonya que regalimen, inestroncables, sobre la terra daurada del blat segat, al sac, i ben lligat.»

                         El País, 8 de juny de 2000

15 de juny del 2011

Pobres dones...

Una dona treballa en un camp de gira-sols (Índia). Foto: Rajesh Kumar Singh/AP


Segons un informe fet públic avui, Afganistan és el país on les dones viuen pitjor, Índia està entre els cinc primers.

14 de juny del 2011

Carnívors


Francisco de Goya Saturn devorant un fill, 1819-1823. 
Museu del Prado

Mentre alans, vàndals i sueus saquegen les Espanyes i el flagell de la pesta ataca amb no menys intensitat [...] la fam cruel s’estén fins al punt que la carn humana és devorada pel gènere humà a causa de la imperiosa necessitat. Fins i tot les mares s’alimenten amb els cossos dels fills morts o cuinats amb les seves pròpies mans. Les feres salvatges, acostumades a menjar els cadàvers dels que moren per l’espasa, la fam o la pesta, maten els homes més forts i, alimentades amb la seva carn, ho infesten tot per a perdició del gènere humà.

Hidaci (segle V), Crònica