28 de setembre del 2013

Ossos

Alep (Síria), febrer 2013


Aquell poble construït sobre els ossos dels morts.


Carlo Levi Crist s'ha aturat a Èboli [Cristo si è fermato a Eboli, 1945]. Trad. Edmon Vallès. Barcelona, Eds. 62, 1986

25 de setembre del 2013

Tardor





Silenciós

M'escalfo amb una estufa
mentre sento la pluja. L'herba
és molt silenciosa
però jo la sento.
El vent xiula com nosaltres

Nausica Estragués (8 anys)

23 de setembre del 2013

La bústia


 La primera bústia britànica fou instal·lada a Jersey, a les illes del Canal, l'octubre de 1852.


Aquest era el meu amagatall [la bústia], l'únic racó del món que era pròpiament meu. I tanmateix em vinculava amb la resta del món, i en la seva màgica obscuritat residia el poder de fer que passessin coses.


Paul Auster Trilogia de Nova York [The New York Trilogy, 1987]. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Proa, 1991



20 de setembre del 2013

Requiem

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914-2013)

Requiam aeternam dona eis, Domine, et lux perpetua luceat eis.

La litúrgia en llatí de la missa de difunts (Missa pro defunctis o Missa defunctorum), per exprés desig del finat, van servir per acomiadar el medievalista Martí de Riquer.

18 de setembre del 2013

Tram 626

Via Catalana. Vilademuls (Pla de l'Estany)

Lo que nos ofrecieron a todos los catalanes en su día fue ciudadanía libre y alegre frente a canallas amargados y matones. Al ministro que amenazó con el Ejército le oponen gente de todas las edades con bocadillos, camisetas y banderas. No se valorará la dimensión de ese gran acto cívico si no se cae en la cuenta de que no era un manifestación como la que hubo hace unos meses. La Via Catalana fue el resultado de un trabajo organizativo de meses, cada persona se anotó y se dirigió al lugar donde le correspondía en el mapa de la cadena. No fue un calentón de un día o una semana, un momento de enfado que ocupa las calles, sino que cada ciudadano o ciudadana se buscó su camiseta y se apuntó con tiempo para ocupar su lugar correspondiente. No se trataba de una multitud de manifestantes sino de una ciudadanía organizada voluntariamente y desde abajo, hablamos de un pueblo decidido que tiene una decisión tremendamente madurada porque la ha ido elaborando a través de los años y de sucesivas experiencias que le fueron demostrando una tras de otra que el Estado español no reconocía sus demandas y no protegía su lengua ni tampoco sus intereses. No es una ocurrencia repentina.

Suso de Toro "Admiremos a Cataluña" eldiario.es (12.9.2013)



16 de setembre del 2013

Aristòcrates




Hi havia aristòcrates que tenien deu anys, amb els ulls blaus, l’aire cansat i la mirada perduda a l’infinit, com si els seus avantpassats ja ho haguessin vist tot per ells.


Sándor Márai L’última trobada [Gyertyak csonkig egnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, p. 32.


3 de setembre del 2013

El bat de les ones


Portbou. Monument a Walter Benjamin


El Memorial Passagen –de l'artista Dani Karavan (Tel Aviv, 1930)– és un túnel abocat al mar, un suïcidi perpetu i incontrolable. La foscor, el rovell del ferro i el bat de les ones parlen per si sols.


30 de juliol del 2013

23 de juliol del 2013

Aeroplà



Ahir el fuster Benda em va dir que mai no s'asseuria en un aeroplà, perquè no té bigues.

Bohumil Hrabal Llegendes i romanços de cec [Morytáty a legendy, 1968]. Trad. Núria Mirabet i Luisa Rancaño. Barcelona: Destino, 2000.


20 de juliol del 2013

Veritat i fantasies

Rafael Sanzio L'escola d'Atenes (1509-1510). Palau Vaticà


La filosofia sembla que es dediqui només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies i la literatura sembla que es dediqui només a fantasies, però potser diu la veritat.

Antonio Tabucchi Afirma Pereira [Sostiene Pereira
, 1994] Trad. Xavier Riu. Barcelona: Eds. 62, 2004


17 de juliol del 2013

Llum


La llum s'encarirà un 3,2% el mes d'agost

Veus aquella llum al final d'aquest llarg, obscur i terrorífic túnel? Doncs ha pujat de preu.


Piulada de Juan Cruz (director de cinema i TV i actor) 
Diari Ara, 13.7.2013

15 de juliol del 2013

Istanbul

11.3.1934. Alumnes de l'Acadèmia d'Art d'Istanbul treballant amb escultures clàssiques, desenterrades a prop. Fins al 1926, els estudiants d'art turcs tenien prohibit per l'Alcorà fer representacions del cos humà. The New York Times


A la Dana




8 de juliol del 2013

Crist

  Fra Angelico Crist crucificat (detall). c. 1437-1446. 
Museu de Sant Marc, Florència

"Christos", provinent del grec, vol dir 'l'ungit', perquè els poderosos i gent important s'untava amb oli.


3 de juliol del 2013

Pluriculturalitat


És engolint i paint que el lector modern pot llegir poesia xinesa, d'avui o d'ahir, sense perdre el que hi ha de comú entre ells i nosaltres. La pluriculturalitat que predica certa gent d'avui fa venir basca. Es volen pluriculturals acceptant totes les cultures menys la pròpia. Això és fer dringar címbals. No hauria pas traduït jo a la meva llengua cap dels poemes d'aquest llibre, si hagués hagut de renunciar a mi mateix. El racionalisme salvatge, com el capitalisme salvatge, roba, i, un cop ha robat, es troba que no té res en propi. A l'altre extrem, la ingenuïtat i la bona fe també poden ser greument perjudicials, per més que aparentin un retorn a la puresa, una puresa que no ha existit mai en el camp de l'humà, si no és en estat mític.

Ningú, ni tan sols el millor especialista, no és capaç de llegir un text, antic o modern, sense mantenir-se ell mateix en la pròpia cultura, la viscuda, no solament l'apresa a l'escola.

Segimon Serrallonga Versions de poesia antiga 
Barcelona: eds. 62, 2002


1 de juliol del 2013

Optimisme




            Concert per la llibertat. Camp Nou (Barcelona), 29.6.2013


O sea, que contra el optimismo no hay vacunas.

Mario Benedetti 



29 de juny del 2013

Tombes

La cavalleria roja (1920), novel·la d'Isaak Bàbel

Jo no vaig a les tombes dels escriptors estimats, però clavo un cop de puny a la taula del meu segle, que ha impedit que un passavolant es pugui aturar davant la làpida d'Isaak Babel.


Erri de Luca El crim del soldat (Il torto del soldato, 2012) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2013  p. 11.



26 de juny del 2013

Caràcters

Família tipogràfica Sabon, creada per Jan Tschichold el 1967

Todavía desconocemos si la invención de los signos fonéticos o caracteres, sin duda la más importante de la humanidad, surgió en un momento de inspiración o evolucionó paulatinamente a partir de los ideogramas. Lo que sí que sabemos a ciencia cierta es que la escritura griega, la madre de la antigua escritura romana, procede directamente de la escritura fenicia. [...]

Con todo, en los caracteres fenicios se dan algunas formas y nombres que bien pudieran haber evolucionado de un modo muy similar a los ideogramas, ya que para representar un sonido se utilizaba la imagen de una palabra: para la A (en fenició álef y en griego alfa) se empleaba la imagen de la cabeza de un buey (álef, 'buey'), para la B (bet, en greigo beta) se recurría a la imagen bastante alterada de una casa (beth), etc.

No hay otra lengua europea en la que la imagen de las palabras sea tan armónica como en la latina. [...] Estas formas constituyen el auténtico comienzo de la historia de la escritura europea. [...] Nunca se han superado las nobles proporciones de los caracteres de la columna trajana, denominadas capitalis romana, porque contituyen el inicio, la cabeza, en latín caput, del desarrollo de nuestra escritura.

Jan Tschichold El abecé la buena tipografía. Trad. Esther Monzó. València, Campgràfic, 2002.

24 de juny del 2013

Alexandria

Georges Moustaki (Alexandria, 1934 - Niça, 2013)


Total: si estimes els llibres, roda el món, no vagis al Born i torna a Alexandria


Jordi Llovet «Del Born a Alexandria», El País, 24.10.2002

19 de juny del 2013

Laguna insomne

Llac Qarun, Egipte. 


ESTADOS DE ÁNIMO

Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas

unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano

a veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas

pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones

una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces

sereno en mi confianza
confiado en que una tarde
te acerques y te mires
te mires al mirarme

Mario Benedetti / Daniel Viglietti A dos voces Madrid: Visor, 1994, p. 16-17