31 de març del 2014

Jo confesso

El papa Francesc confessant-se al Vaticà. És el primer pontífex de la història que ho fa en públic. Foto: EFE


Sé que la meva naixença és un atzar, un accident risible, i, tanmateix, tan bon punt me n’oblido, em comporto com si fos un esdeveniment capital, indispensable a la marxa i a l’equilibri del món.

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut (1973) 



28 de març del 2014

Nuesa

Sandro Botticelli El naixement de Venus, 1482-86





SIMONETTA VESPUCCI

Simonetta Vespucci, de brocatell vestida,
donant la mà al poeta, s'avança lentament;
Botticelli amb noblesa, a seure la convida,
ella insinua amb gràcia coral salutament

i a poc a poc, deix caure l'ampla roba enriquida
per blondes i joiells. Desnua, conscient,
sens pena ni arrogància, lo més naturalment,
alça sa forma esvelta d'una blancor exquisida.

Policià diu un vers que escolta enamorada,
mentre Sandro disposa un collaret de roses,
trobant-la bella, diàfana, sumptuosament trenada;

col·loca amb art sobre ells les glasses vaporoses
i reprèn sa gran obra amb una fe sincera.
Simonetta Vespucci, posa de Primavera.

                                   Alexandre de Riquer Aplech de sonets (1906)


25 de març del 2014

Cim estètic

Andrea Mantegna Lamentació sobre el Crist Mort, 1490 
(Pinacoteca de Brera, Milà)

[...] les [Passions] que sí que hem conservat, la de sant Joan i la de sant Mateu, denoten un refinament compositiu que convertirà Bach en el màxim exponent del drama sacre, una mena de Sòfocles si substituïm els herois de l'antiga tragèdia grega per la figura sacrificial i redemptora de Crist. L'època cristiana, com vint segles abans l'homèrica, havia arribat al seu cim estètic i espiritual. [...] 

La Passió segons sant Joan havia de tenir una íntima rellevància per al compositor, ja que Bach la va retocar al llarg de vint-i-cinc anys, fins gairebé la seva mort. Semblava que no se'n podia desprendre, com el pintor Andrea Mantegna, el qual no es va desprendre mai del seu Crist mort i el va tenir sempre al seu costat fins al final dels seus dies.

Rafael Argullol, programa de mà de La Passió segons sant Joan (Bach Collegium Japan, dir. Masaaki Suzuki), Palau de la Música Catalana, 24.3.2014.


24 de març del 2014

Soledats (II)

Situació de l'Illa Àmsterdam (deshabitada), una de les més isolades del món. Pertany a França


Nada es más liberador que la soledad elegida.

Judith Schalansky Atlas de islas remotas [Atlas der Abgelegenen Inseln, 2009]. Trad. Isabel G. Gamero. Barcelona: Capitán Swing Libros / Nórdica Libros, 2013.


21 de març del 2014

Crisis d'artista

Paul Cézanne (1839-1906) La vella amb rosari. 
Un dels quadres preferits d'Alberto Giacometti


Avui aquest blog compleix 4 anys


Declaracions d'Alberto Giacometti el 1964:

Si al menos pudiera conseguir algo dibujando, pintando o esculpiendo [...] no sería tan malo. Si pudiera hacer una cabeza, tan solo una cabeza, una sola vez al menos, entonces habría alguna posibilidad de hacer lo demás, un paisaje, una naturaleza muerta... Pero es imposible. 

James Lord Retrato de Giacometti [A Giacometti Portrait, 1965].  Madrid: Antonio Machado Libros, 2002, pàg. 21.


Entrada del diari de K. Mansfield (2 d'abril de 1914): 

Vuelvo a dormir mal y he decidido romper todo lo que he escrito y empezar de nuevo. Estoy segura de que es lo mejor que puedo hacer. El malestar persiste y me aplasta. Si pudiera escribir durante un día con mi fluidez de antes, se rompería el hechizo. Es el esfuerzo continuo; la lenta construcción de la idea y a continuación, ante mis ojos y fuera de mi alcance, su lenta disolución. 

Katherine Mansfield Diario [Journal of Katherine Mansfield, 1927], trad. Aránzazu Usandizaga. Madrid: Debolsillo, 2009, pàg. 39.


19 de març del 2014

Purim

Un nen jueu ultraortodox vesteix de blanc durant una oració per la festa jueva dels Purim  (foto: EFE / Abir Sultan)


Jueus ultraortodoxos llegeixen El llibre d'Esther durant les oracions de Purim (foto: EFE / Abir Sultan)


La festa jueva dels Purim commemora el miracle relatat al Llibre d'Esther en què els jueus van ser salvats de ser anihilats sota el mandat del rei persa Assuer (s. V aC).


Així doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els ho va escriure. Perquè Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic de tots els jueus, s'havia proposat d'exterminar-los tirant el Pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre'ls i eliminar-los. però quan el rei se'n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.

Per això aquests dies s'anomenen Purim, del nom de Pur. I per això, seguint les instruccions d'aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït, els jueus van instituir una festa i van acceptar de celebrar-la cada any, ells, la seva descencència i tots els qui s'adherissin al judaisme. 

Esther 9, 23-27

17 de març del 2014

Monuments

Ciutat prohibida, Pequín


Monuments de la Ciutat prohibida de Pequín:

Pavelló que Dispersa els Núvols, Vent de la Virtut, Portal de l'Harmonia Gloriosa, Sala de la Sinceritat i de la Solemnitat, Sala per Escoltar els Oriols, Lligam entre l'Aigua i el Bosc, Pavelló de la Profunditat Literària.

extret de Francesc Parcerisas La primavera a Pequín. Un dietari Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 30-31



14 de març del 2014

Velers i pasteres

El mar vist des de la costa de Barcelona. Foto: FBarniol

A l'estiu, en alta mar, es creuen pasteres i velers, els destins més oposats.

La gràcia elegant, indiferent, d'una vela inflada i pocs passatgers a bord frega la barqueta dels que van estrets com sardines.

I no respon a la salutació ni a l'ajuda. La proa afilada obres les onades com si fossin rissos de mantega.

Des de la barca la veuen desfilar sense poder-se explicar per què. si s'inclina tant cap a un costat, el veler no bolca i s'enfonsa, com els passa a ells. 

Algun d'ells somriu en veure la imatge de la riquesa. Algun d'ells espera trobar un lloc en un món així.

Algun d'ells renuncia a trobar un lloc en un món així.

Erri de Luca Història d'Irene (Storia di Irene, 2013) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2014  p. 8-9.


12 de març del 2014

Ombres

Tòquio. Grafit que reflecteix l'ombra dels fills de la llum 
(Foto: David Marès)


Ombres, detureu el pas
davant la vella rondalla.

El paisatge era senzill
de ductilitats extremes.
Jo era el pelegrí sorprès
repetint-se les excuses.
L'horitzó era fatigat
d'unes veus massa llunyanes.
Un primer terme de llums
feia plorar el capvespre.
Indicis de veritat.
Sageta en tots els presagis.

Entre udols de sang i pols,
esdevingué l'aventura.

                                 Bartomeu Rosselló-Pòrcel Nou poemes (1933)


9 de març del 2014

Beure

Paul Cézanne El bevedor, 1891 (EUA, The Barnes Foundation)

Si et passa una cosa dolenta, beus per oblidar. Si et passa una cosa bona, beus per celebrar. I si no passa res, beus per fer que passi.

Charles Bukowski

6 de març del 2014

Tresors

Thomas Cole, Temple de Segesta (Sicília), 1843


És indubtable que molt sovint els museus o els jaciments arqueològics poden ser també fonts d'extraordinaris ingressos. Però la seva existència, contràriament al que alguns voldrien fer-nos creure, no pot subordinar-se a l'èxit en la rendibilitat: la vida d'un museu o d'una excavació arqueològica, com la d'un arxiu o una biblioteca, és un tresor que la col·lectivitat ha de preservar zelosament costi el que costi.

Nuccio Ordine La utilitat de l'inútil [L'utilità dell'inutile, 2013], trad. Jordi Bayod. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 10.

3 de març del 2014

Consciència


Alexander Gardner. Fotografia de Lewis Powell, conspirador de l'assassinat d'Abraham Lincoln (1865)



Tenia la consciència neta. No l'havia feta servir mai.

Aforisme d'Stanislaw Lec

27 de febrer del 2014

Llindars



Su amor no era sencillo

Los detuvieron por atentado al pudor. Y nadie les creyó cuando el hombre y la mujer trataron de explicarse. En realidad, su amor no era sencillo. Él padecía claustrofobia, y ella, ágorafobia. Era sólo por eso que fornicaban en los umbrales. 

Mario Benedetti Despistes y franquezas, Barcelona: Alfaguara 1992.

24 de febrer del 2014

Una sola ànima

Fent tertúlia (Girona, 14.2.2014). Foto: C. Guillén


Altres coses hi havia que entre ells [els amics] em captivaven més el cor, com conversar, riure plegats, complaure'ns en una benvolença mútua, llegir en comú llibres agradables, plaguejar plegats i plegats apreuar-nos, desavenir-nos de vegades sense aspror, com qui ho fa amb ell mateix, i amb aquests raríssims desacords assaonar una pila d'avinences, ensenyar quelcom l'un a l'altre o aprendre l'un de l'altre, enyorar amb ànsia els absents i acollir joiosament els nou vinguts: i amb aquests signes i d'altres per l'estil, que, del cor dels qui estimen i paguen amb amor, brollen per la boca, la llengua, els ulls i per mil gestos gratíssims, atiar com amb esques les ànimes fins a fer-ne, de moltes, una de sola.

Sant Agustí Confessions [Confessiones, 397-398]. Trad. Miquel Dolç. Barcelona: Facultat de Teologia/Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988, p. 98.


21 de febrer del 2014

La fàbrica

La Fàbrica Casaramona (1909-1912) és un edifici modernista construït a la falda de Montjuïc. Actual seu del CaixaForum Barcelona des de 2002. Foto: FBarniol


[...] la fàbrica, una massa continental de totxos foscos assentada com una fortalesa, separada del barri per uns carrerons temorencs que la cenyien: fossats al voltant del castell. L'enorme entrada principal, normalment oberta de bat a bat, boca que a hores fixes absorbia les masses treballadores fresques i les regurgitava que no podien dir ni fava, aquest diumenge estava tan tancada com una caixa forta.

Jean Echenoz 14 [14, 2012], trad. Anna Casassas. Barcelona: Raig verd, 2013, pàg. 37


18 de febrer del 2014

Aforisme

Richard Avendon William Casby, nascut esclau (1963)

La vida és curta, l'art llarg, l'oportunitat efímera, l'experiment traïdorenc, el judici difícil.


Hipòcrates de Kos, Aforismes

16 de febrer del 2014

El cau

Trastevere, Roma (maig 2013). Foto: FBarniol


Certament, la gran urbs ens proporciona la llibertat de l'anonimat, com ja va descriure el geni de Baudelaire, però l'indret petit ens regala la seguretat manyaga del cau, l'antic sentit de pertinença al qual ni volem oblidar ni cal que ho fem. 

Francesc Parcerisas La primavera a Pequín. Un dietari Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 40.



13 de febrer del 2014

Notes

Benny Goodman (1909-1986), un dels millors clarinetistes 
de tots els temps.


Al meu fillol Oriol

Els noms de les notes musicals actuals (excepte el do, que Giovanni Battista Doni va proposar al s. XVII per substituir l'ut) provenen de l'escala de Guido d'Arezzo (s. XI), extreta de la primera síl·laba d'aquest himne dedicat a Sant Joan Baptista: 

UT queant laxis 
REsonare fibris 
MIra gestorum 
FAmuli tuorum, 
SOLve polluti 
LAbii reatum, 
Sancte Ioannes


11 de febrer del 2014

Erouvim


L'EROUV

Segons la llei jueva, durant el Shabbat, jornada que transcorre entre la posta de sol del divendres i l'aparició de les primeres estrelles de la nit del dissabte, el repòs absolut és obligatori per als creients, que deixen de banda els problemes de la setmana per a consagrar-se a I'Etern. La prohibició de treballar inclou la de portar a sobre qualsevol objecte (claus, un llibre, una bossa, un cotxet de nen que s'empeny...) fora de la pròpia casa. Tanmateix, si ens remetem a la Torah, un poble o una ciutat envoltats d'un mur amb portes, són considerats com a dominis privats, i en aquests pobles i ciutats qualsevol pot transportar objectes de casa seva al carrer i del carrer a casa... En definitiva, la ciutat es converteix en el domicili. En la nostra època, no obstant això, poques ciutats modernes estan envoltades de muralles i per tant tothom hauria de limitar les activitats a la casa, si no s'acceptés, com a derogació de la llei, que es construïssin erouvim. Aquests són fils (o cordes) que tracen un mur imaginari. Generalment aquestes "fronteres" es creen aixecant pals que s'uneixen mitjançant filferro d'acer galvanitzat. Aleshores, el perímetre envoltat per l'erouv esdevé un espai privat i es permet així transportar-hi objectes durant el Shabbat. Segons la Torah, en tota ciutat envoltada per un erouv el domini públic pot ser considerat com un territori privat.

Sophie Calle


7 de febrer del 2014

Solituds (I)

Fotografia d'Arina Sergei


La vida está hecha así, a base de pequeñas soledades

Roland Barthes La cámara lúcida. Nota sobre la fotografía  [La chambre claire. Note sur le photographe, 1980] Trad. Joaquim Sala-Sanahuja. Barcelona: Paidós, 1989, pàg. 27.