29 de juny del 2021

...

Foto d'i@ispevi1969
 

¿Quantes persones hi ha enterrades dins nostre?


Sandro Veronesi El colibrí [Il colibrì, 2019]. Trad. Pau Vidal. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020, p. 326.


17 de juny del 2021

racons

 Foto de @makinetatemps


una vivienda también descansa, se duerme, despierta (...). Una casa que sestea es una casa con la respiración regular, con una quietud contagiosa

Thierry Paquot El arte de la siesta. Citat per Miguel Ángel Hernández El don de la siesta. Notas sobre el cuerpo, la casa y el tiempo. Barcelona: Anagrama, 2020, p. 105-106



Em fascinen els racons de les cases que amaguen sempre olors i records.

[...]

Tot el que resta a casa s'hi quedarà per sempre, ningú en pot treure res: ni el so, ni el gos, ni els ocells ni l'atmosfera tranquil·la del meu racó.

Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 104 i 109.



3 de juny del 2021

escorxadors

 
Fossa comuna de la Guerra Civil. Murillo de Gállego (Saragossa). 
Foto: Miguel Ángel Capapé


Adorno deia que s'havia de mirar els escorxadors i dir "només són animals" per entendre l'origen d'Auschwitz.

26 de maig del 2021

dos parells d'ulls


Segons els antics egipcis, l'home posseeix dos parells d'ulls. [...] Només quan el parell que mira cap enfora està tancat, l'altre pot obrir-se cap endins.

Santiago López Petit Tan a prop de la vida. Barcelona: Raig Verd, 2021


17 de maig del 2021

mestressa

Catedral de Girona, maig de 2021. Foto: Carme Guillén


Seia sola, allí, damunt la terra,

com a guàrdia d'aquell carro triomfal

que lligà l'animal de doble forma.

Dante Alighieri "Purgatori", cant XXXII, v. 94-96. Divina Comèdia. Versió de Joan F. Mira. Proa, 2000, p. 827



Soc mestressa de mi mateixa i d'aquest indret, on tots els moviments són possibles.

Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 375




14 de maig del 2021

coses ventisses

 Castelló de Farfanya, 1968. Foto: Eugeni Forcano

El motiu parlar de coses ventisses [ἀνεμώλια | βάζειν], testimoniat només en tres passatges homèrics, apareix sempre en el discurs d’un personatge per referir-se a insinuacions o suposicions que no tenen cap base real, sinó que es fonamenten en una cosa tan insubstancial o inestable com és l’aire. 
Roger Aluja Comentari referencial al cant XI de l'Odissea: Un estudi de l'estètica de la poesia oral a partir de la teoria de la referencialitat tradicional (tesi doctoral, 2018)


11 de maig del 2021

llengua nativa


La llengua nativa no és un conjunt de normes i regles de gramàtica que es posen a disposició de l'infant: és l'aliment espiritual de l'ànima.

Janusz Korczak (1878-1942)



6 de maig del 2021

la tieta

Estació de Kamakura (Japó), febrer de 2017 
 

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres  (21.6.1937)

A la teva darrera carta m'expliques que voldries arribar a ser "la tieta" de la família i t'haig de confessar que t'agraden amb deliri les "tietes", orgull i ornament de tota família que s'estimi, i que n'he tingut d'inoblidables però no de gironines i de pèl de panotxa; i menys amb una piga a la galta i amb un nas que els tiba quan parlen, o sigui sempre.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 241


2 de maig del 2021

en edat de casar

Tempesta de sorra (Rajasthan, 1983). Steve McCurry

Diuen que gran part de les novel·les angleses del [segle] dinou plantegen què s’ha de fer amb les dones joves en edat de casar.

Ramon Erra Fogueres al poblat. Escrits lluçanesos. Cal Siller, 2021





29 d’abril del 2021

centennials

 

A Barbados, si fas 100 anys et fan un segell honorífic


Mi abuela [...] persiste en exhibir una anatomía huesuda y acecinada que, debo reconocer, no resulta en absoluto obscena por la sencilla razón de que ya no tiene nada de humana. Hay que ser muy fantasioso para imaginar que ese pubis calvo, esos tegumentos ocres, esas flaccideces pálidas y ese sistema venoso, que se ha vuelto serpentiforme incluso en su aspecto escamoso, hayan pertenecido no solo a una mujer, sino a una de las más bellas de su generación. Y su pecho… Se ha pasado la vida proclamando que el sujetador era la muerte de los senos y no parece darse cuenta de que los suyos le caen en paralelo por el tórax, con los pezones al final, a treinta centímetros de su lugar de nacimiento, agitándose descontrolados a la menor ocasión.

Emmanuelle Bayamack-Tam Arcadia. Armaenia editorial, 2020, p. 13-14.




27 d’abril del 2021

llegir

Exemplar de Finnegans Wake de James Joyce pertanyent a Susan Sontag

Perquè ell llegia de la mateixa manera que d'altres resen, com els jugadors juguen i els embriacs miren fixament el buit; llegia amb un embadaliment tan commovedor que, des d'aleshores, la manera de llegir de les altres sempre m'ha semblat una cosa profana.

Stefan Zweig Petita crònica (1929). Trad. Marc Jiménez Buzzi. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018.




20 d’abril del 2021

alletar els jueus

             


Luter (1483-1546):

Si als jueus els ofèn que admetem que el nostre Jesús fou home i Déu alhora, adduirem a favor nostre les Escriptures quan arribi l'hora. Però és massa dur per començar. Primer cal alletar-los amb llet fins que reconeguin que Jesús és l'autèntic Messies; després ja podran beure vi i aprendre que també és Déu. 

Antoni Gelonch Luter. Buscant la veritat, va canviar la història. Barcelona: Viena edicions, 2018, p. 260



14 d’abril del 2021

puros

 Fotografia d'Erwin Olaf

        Vilar, 18.4.1891

[...] Ahí varem dinar à la parroquia y gràcies a Déu los lladres encara varen deixarhi quelcom bó. Tot menos puros! Oh! aquesta gent no coneixen les rúbriques d'un bon tiberi! 
Mn. Ramon Corbella i Llobet


11 d’abril del 2021

llibres

El poeta Arseni Tarkovski amb el seu fill, el futur cineasta Andrei (Maloyaroslavets, Unió Soviètica, 1934)


Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo.
                                                                                                
                                                                                                        Julio Cortázar

8 d’abril del 2021

借景

 

                   L'Esquirol, abril 2021 (foto: E. Mir)


借景 shakkei

És un terme japonès, que es pot traduir com a 'paisatge en préstec'.

Es tracta d'una tècnica paisatgística típica dels jardins orientals xinesos i japonesos, que consisteix a incorporar elements externs del paisatge a l'interior de la composició d'un jardí. 

Es parla de paisatge en préstec quan algun element natural (muntanya, bosc, cascada) o artificial (edifici, torre) es col·loca fora del jardí, però són visibles des de l'interior.


6 d’abril del 2021

No pots tenir por de la mort

 Arcadi Oliveres (1945-2021)


No pots tenir por de la mort d'aquesta manera, el dolor del traspàs en si mateix, la fredor de la tomba: no en pots patir de cap manera, Poiraudeau. Per tant aquesta mort no ha de fer por. Per què em fa por? Perquè temem el patiment que la nostra absència provocarà als altres? Som tan generosos que tenim por de la mort per pur altruisme? Seria més pretensiós que noble, a primera vista; però sobretot absurd, perquè al final indefectiblement acabarem tots faltant, desapareixent. No podem témer una cosa segura. Ens podem lamentar de no saber el que serà el món després de la nostra fi? I tant. Ho hem de témer? No. Ja et deixo les lamentacions, però les lamentacions són el privilegi dels vius, els morts no es poden lamentar de no conèixer el final de la pel·lícula [...] per dos motius: o tot s'atura amb el traspàs, i per tant no hi ha ningú que es pugui lamentar de res, o bé Déu els acull i són ells els que viuen (bé, és una manera de dir) el happy end. Per tant és impossible lamentar-se de res. Ni lamentacions, ni alegria, ni sensació, la mort queda fora de cap experiència. Hi escapa totalment. Schopenhauer el gran et fa aquesta pregunta [...]: tu et preocupes, t'esgarrifes per aquests temps futurs en què ja no hi seràs, però què penses d'aquells milers d'eons durant els quals encara no hi eres? No et preocupen, aquests? Que potser l'absència de patiment i la no-experiència no precedeixen des de fa molt de temps el teu naixement? Que potser el teu primer crit o el cruixit de la generació de la teva primera cèl·lula no marquen el principi d'una existència? O és que podies sentir alguna cosa, abans de néixer? La teva arribada a aquest món redistribueix les cartes fins a tal punt [...] que totes les regles canvien amb la teva aparició? No? Doncs així el després de la mort serà per a tu com l'abans de néixer: indolor i inexistent.

Mathias Enard El banquet anual de la confraria d'enterramots [Le Banquet annuel de la Confrérie des fossoyeurs, 2020). Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Empúries, p. 285-286


31 de març del 2021

mangiare poco

 Lewis Hine, Nens treballant en una fàbrica de vidre, 1908



E sarà anche vero che mangiar poco fa bene; ma solo a chi mangia molto (o almeno, può mangiare molto) è consentito pensarlo.

                                                                        Massimo Montanari


26 de març del 2021

vertigen

 Càmera abandonada fa 60 anys a Eagle Creek, Oregon (Deserted Places @desertedpix, 3.3.21)


[...] a Europa, quan ens referim al passat dels camps d'extermini i de la guerra, parlem d'horror, i molt rarament de vertigen. L'horror ens fa desviar la mirada; només qui gosa mirar sent vertigen del passat.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019. p. 25

18 de març del 2021

sucs gàstrics

 Una fractura en el gel de l'Antàrtida separa un fragment que és 20 cops més gran que Manhattan (@estelsiplanetes). Gener de 2021. Foto: Halley team/British Antarctic Survey

Uno no puede huir de sí mismo, ni esconderse. Por mucho que se vaya a Escocia, a Australia o a la estación espacial, uno se lleva sus jugos gástricos consigo y, tarde o temprano, le sube la acidez por el esófago y el eructo que produce es pestilente.

Jesús Carrasco Llévame a casa. Barcelona: Seix Barral, 2021, p. 95




15 de març del 2021

miracle

A principis de s. XX era molt difícil de retratar un nadó, perquè la tècnica requeria que s'estiguessin molt quiets. El vestit exageradament llarg d'aquesta criatura serveix per amagar la mare que l'aguanta


si Jesús, en comptes de tot Llàtzer, només n'hagués ressuscitat un tros, també hauria estat un miracle però un miracle molt bèstia.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 217