Centraleta de València (sense data). Fundació Telefónica
L'àvia Marieta i la tia Marieta, de Calonge, van al mas per la
carretera. La carretera és flanquejada dels pals habituals que sostenen els
fils del telègraf. El vent fa vibrar els fils i aquest soroll s'escampa greu i persistent; de vegades s'afua en un petit xiulet. La tia Marieta
els assenyala amb el cap i diu:
–Aquests fils fan aquesta fressa perquè ara es parlen ells
amb ells...
–Qui sap què es deuen dir... –fa l’àvia, encuriosida.
–Ja podeu comptar! Al matí, parlen de quina en faran al vespre...
–És clar! I al vespre de quina en faran al matí!...
Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 117.
6.12.99
La meva generació encara va viure –ni que siguin les romanalles–
l'estupefacció de la gent gran davant les noves tecnologies. Recordo com la
Padrina de cal Sec dialogava feliçment amb les locutores de TVE –en un moment en
què només hi havia un canal i l'UHF, les pel·lícules es classificaven amb rombos i si s’espatllava normalment venia d’ells.
Diari personal
