3 ciutats

New Orleans

"Als Estats Units hi ha tres ciutats: Nova York, San Francisco i Nova Orleans. La resta, tot és Cleveland", he sentit dir en un bar.

Francesc Serés La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014, p. 33

casar-me

[...] al cap de poc temps, ni que fos per seguretat meva, vaig decidir de casar-me. Em va semblar que uns horaris regulars, els àpats casolans, totes les convencions del matrimoni, la rutina profilàctica de les activitats de l'alcova i, vés a saber, l'atzarosa florida de certs valors morals, de certs succedanis espirituals, m'ajudarien, si no a desempallegar-me dels meus desigs degradants i perillosos, a dominar-los pacíficament. 

Vladimir Nabokov Lolita (1955). Trad. Josep Daurella (1995). Barcelona: Proa, 2015, pàg. 33.

Anestèsia

El general Pinochet, factòtum de la dictadura xilena (1973-1990)

Les dictadures torturen, les democràcies anestesien.

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 19.

certitude

Biblioteca "Muntanya de llibres". Spijkenisse (Holanda)

Quand je pense à tous les livres qu’il me reste à lire, j’ai la certitude d’être encore heureux.

                                                                 Jules Renard

No em puc imaginar un món sense llibres. Ara que es diuen tantes camàndules sobre els llibres digitals, que asseguren que faran desaparèixer de la terra els de tinta i paper, jo m’aferro al que tinc. [...]

Si imagino l’infern, no penso en flamarades ni en calderes ni en càstigs més o menys refinats i cruels: penso en un món sense llibres, un món en què tot el que s’escrigui es faci sobre el pergamí de l’oblit. L’home és un ésser que somia, que llegeix si més no el llibre de la seva memòria i de la seva ànima.

Xuan Bello "¿Amb qui es va casar Eugénie Grandet?" dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 58.

lunae

L'eclipsi vist des de Bridgwater, sud-est d'Anglaterra (20.3.2015). 

Foto: Toby Melville

per amica silentia lunae

sota els silencis amics de la lluna 

                                Virgili L'Eneida. Trad. Miquel Dolç

gent del calendari

Calendario romano (2014)

Una mica més amunt, a l’altura de la fonda del Trinquet, el Florenci va renegar. L’assumpte del renec, el vaig saber també per la Gramola; foragitada del riu per la pluja, pujava pel carreró amb la taula de rentar i el cartró ple de roba al cap i va passar al davant del Florenci en el moment precís que el pobre noi, a qui ningú no havia sentit mai ni mitja paraula forta, s’esbravava. Més tard, ella va repetir [...] els noms de la mitja dotzena llarga de gent del calendari afectada per la cosa, perquè el renec va ser de molta consideració. Tant és així que diu que la menjaciris de la Teresa [...] va fer una novena, no fos cas que el ofesos s'ho prenguessin a la valenta i ens enviessin una malesa.

Jesús Moncada El cafè de la Granota (1985). Barcelona: la Magrana, 1998, pàg. 9-10.

repeticions

Factoria Ford (Regne Unit, c. 1950)

Aquests dies aquest blog compleix 5 anys

—¿És que llegim dues vegades la mateixa novel·la? Una emoció deixa de ser forta si es repeteix. Les repeticions cansen. Hi ha excepcions, naturalment; hi ha honroses excepcions. És allò de la gramàtica: davant de e i de i s’escriu sempre g amb honroses excepcions, com és ara Jehovà, Jesús i Jeremias. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 36.

guerres

Estic tip d'aquests homes vells que somien amb guerres on els homes joves van finalment a morir. 

Georges McGovern (1922-2012)

polsims

El sopar està a punt i la taula fa goig de veure. [...] Hi ha sopar per a vegetarians, per a vegans, no hi ha porc i la cuinera ja m'ha dit què no puc menjar, al guisat hi ha posat fruits secs. Tothom la seva: a la nevera hi ha llet de soja i derivats de la llets sense lactosa. I paquets de pasta per a celíacs i tota mena d'espècies per a gent que no pot passar sense omplir el plat de mil polsims diferents.

Francesc Serés "Avions que entren per la finestra" a La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 41.

sòmines

Jugadors i bevedors. Manuscrit Carmina Burana (segle XIII). Biblioteca Estatal de Baviera.

Generalment, quan dos sòmines elucubren a taula, sempre surt un pragmàtic que es menja el pollastre. 

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 149.

crítica

L’escriptura com a indagació i embolcall formal que s’adapta a allò que explica: vet aquí un autor que fa literatura.

Marina Espasa "El papa està de viatge de negocis" (crítica de Far West gitano de Ramon Erra) Ara, 7.3.2015 (pàg. 48).

gèrmens

Bufeu, vents,

i partiu-vos les galtes! Udoleu! Bufeu!

Xarbotades i vents huracanats,

Desfermeu-vos fins a ofegar els penells

dels nostres campanars! [...]

I tu, tro que ho sacseges tot,

aplana la gruixuda rodonesa del món!

Trenca a l’instant els motlles de la natura, i mata

tots els gèrmens que creen l’home ingrat!

William Shakespeare El rei Lear [King Lear, 1603-1606]. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Quaderns Crema, 2008, pàg. 104.

Bojos

L'Estat Islàmic arrasa Nimrud i els seus tresors assiris 

'Tis the times' plague, when madmen lead the blind.

És el mal d’aquests temps: els bojos guien els cecs.

William Shakespeare El rei Lear [King Lear, 1603-1606]. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Quaderns Crema, 2008, pàg. 141-42. 

Franco

Res no dura, llevat de Franco.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 153.

enveja

Tinc enveja  —però no sé si tinc enveja— d'aquells de qui es pot escriure una biografia, o que en poden escriure la pròpia. En aquestes impressions sense nexe, narro indiferentment la meva biografia sense fets, la meva història sense vida. Són les meves Confessions i, si no hi dic res, és que no tinc res a dir. 

Fernando Pessoa Llibre del desassossec [Livro do Desassossego, 1913]. Trad: Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, pàg. 26.

renegar

A Saidí es renega molt, moltíssim, amb naturalitat i constància. No vull dir que se sigui malparlat, perquè arriba un punt que el renec perd sentit com a renec i passa a ser una interjecció. Cagar-se en Déu o en la Verge és una forma de comunicació que té sentit complet.

Francesc Serés "Retrovisors fabricats a Ucraïna" dins La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 89.