armenis (I)

Una guàrdia urbana a Pyongyand, Corea del Nord (foto: Wong Maye)

Bagradian va mirar cap a la porta:

—Quina mena de poble som, que ho suportem tot en silenci?

—[...] es pot ser rus, turc o hotentot, però no es pot ser armeni. Ser armeni és impossible... 

Franz Werfel Els quaranta dies del Musa Dagh [Die vierzig Tage des Musa Dagh, 1933]. Trad. Ramon Monton. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, pàg. 57-58.

tragèdies

«No em vulguis consolar de la mort». 

Aquil·les ho diu a Ulisses durant la visita al regne dels difunts.

La perla del desert

Palmira (agost 2004). Foto: Marc Macià. Aquesta ciutat, patrimoni de la UNESCO, 

ha estat ocupada per l'Estat Islàmic

21.8.2004

Ens passegem per la història de Palmira a la llum de la lluna pràcticament sols. Desfilem pel cardo maximus, ens asseiem en capitells o ens ajaiem al teatre sentint com un venedor canta alguna cançó a la Laia. El cel és estrellat i estirats a les grades sentim els muetzins lluny, com si fossin cants tribals. L’aparició a escena d’una moto que entra i, després de preguntar si som espanyols ens endossa un “wellcome” i desapareix, és més propi del teatre contemporani que no pas del clàssic.

22.8.2004 

Ben d’hora ja recorrem de nou l’àgora, el teatre, el temple de Baal i les tombes per tal d’aprofitar el vent que bufa fins a les 11h. És un conjunt monumental i és bonic i curiós de veure com es passegen els camellers  (per captar turistes) pel lloc on havien passat totes les caravanes d’orient.

Diari de viatge

fariseus

Pierce Brosnan en el paper de James Bond

Ja saps que jo vaig vindre a Texas pels Mexicans, sobre tot els nous refugiats víctimes de la revolució i persecució de Méxic, i la sordera forta que’m vingué un mes després d’ordenat, el día de la Assumpció de 1912, fou al meu entendre un avís de Déu de que jo sempre havía de treballar per a aquesta pobra gent.

Mentres amb la ma dreta ting el Crucifix per a donar benediccions a la gent bona i als pecadors per debilitats humanes i penitents, tinc la ma esquerra amb una bona pistola per els “fariseos de nuevo cuño que vinieran a molestarme”.  

Carta de Mn. Francesc Costa Roca (Ripoll, 1885-El Paso, Texas, 1965) a Mn. Antoni Griera Gaja, datada el 1957.

sòcrates

Protagonistes de la sèrie britànica Upstairs, Downstairs (1971-1975)

Es más fácil escribir de Sócrates que de una señorita o de una cocinera.

Antón P. CHÉJOV Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores. Barcelona: Alba Editorial, 2005. 

sabates

Les ferides –per la seva natura- supuraven i el líquid era enganxós. Per això al cap d’un temps ja ens vam poder alliberar de les sabates: no ens les podíem descalçar, estaven encolades, com una nova part del cos, com un veritable apèndix de la cama.

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 166.

llunes

Abans de jutjar un home, camina tres llunes amb els seus mocasins. 

Proverbi indi. 

dormir (II)

Lawrence Alma-Tadema Escena pompeiana o la migdiada (1848). Museu del Prado, Madrid.

Si jo un dia pogués adquirir un tret tan gran d'expressió, que concentrés tot l'art en mi, escriuria una apoteosi del son. No sé de cap plaer més gran, en tota la meva vida, que poder dormir. Apagar integralment la vida i l'ànima, allunyar-me completament de tot allò que és éssers i gent, la nit sense memòria ni il·lusió, no tenir passat ni futur.

Fernando Pessoa Llibre del desassossec [Livro do Desassossego, 1913]. Trad: Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, pàg. 168.

resar

Allí [...] hem resat. Al principi anava bé, però ben aviat me n’he començat a cansar, a més a més em molestava una mica no entendre ni un borrall del que dèiem a Déu, perquè ens hi havíem d’adreçar en hebreu, i jo no entenc aquesta llengua. 

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 24-25.