El riu Tejo al seu pas per Lisboa
Escric, trist, a la meva cambra tranquil·la, tot sol com sempre he estat, tot sol com sempre seré. I penso si la meva veu, aparentment tan poca cosa, no encarna la substància de milers de veus, la fam d'expressar-se de milers de vides, la paciència de milions d'ànimes submises com la meva al destí quotidià, al somni inútil, a l'esperança sense vestigis.
Fernando Pessoa Llibre del desassossec [Livro do Desassossego, 1913]. Trad: Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, pàg. 21.
