El papa Francesc resa davant la tomba de Joan Pau II
Al fin y al cabo, lo que en los funerales romanos se denominaba conclamatio, que consistía en llamar al fenecido por su nombre con un fuerte y penetrante grito, era un intento de despertarlo y devolverlo a la vida, como en los antiguos ritos.
Ramón Andrés El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura. Barcelona: Acantilado, 2008, pàg. 204.
Quan mor el Papa, el cardenal camarlenc, que vesteix de violeta (color de dol), entra a l'habitació escortat per un destacament de la Guàrdia Suïssa amb alabardes, símbol de la nova autoritat, per assegurar-se oficialment de la mort del Summe Pontífex. En presència del mestre de cerimònia i dels prelats de la casa pontifícia, el camarlenc s'acosta al llit, retira el mocador que cobreix el rostre del Papa, s'inclina sobre el difunt i crida tres vegades al Papa amb el nom de pila. Després pica el seu front amb un petit martell de plata i mànec de marfil. Després de verificar la defunció diu "vere papa mortuus est" (efectivament, el Papa ha mort).