De dia, en la solitud de les ombrívoles boscúries, joves i vells no rumiaven altra cosa. De nit, en el silenci de les cambres, plenes de tenebres, tots els homes es rebolcaven pel jaç, somiant amb aquella dona. Ni un instant, per repòs, se'ls en anava del pensament l'estranya imatge de la bagassa, amb aquells cabells rojos com l'aram, amb aquelles carnasses blanques com mató, amb aquella pell llantiosa com espurnada de boll daurat. Cosa de bruixes els semblava que ni el sol ni la serena haguessin colrat aquella cara, aquell coll i aquells braços, com se colren els de tothom.
Raimon Casellas Els sots feréstecs (1901)
