La meva mare sentia un gran amor per mar, i quan el va deixar de sentir, quan ja no el podia sentir, després del que li havia passat, després d’aquell descobriment devastador, va començar a tenir migranyes; recordo com l’atacaven d’improvís, semblava que li tenallessin les temples, petit conill tendre i aterrit entre les dents d’una fagina.
Claudio Magris No és procedent [Non luogo a
procedere, 2015]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2016,
pàg. 42.
