sol

 

Pessebre del monestir de Pedralbes (s. XIV)

—Cleòpatra veia la mateixa posta de sol. No em diguis que no és una passada. Que tota la gent que hagi viscut hagi vist sempre el mateix sol.

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeous, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 112.

migdiada

Olivia Arthur Projecte Waiting for Lorelei  https://oliviaarthur.com/

Per un moment vaig voler becar, com ho feia mon pare, que amb els colzes damunt la taula i les mans que li aguantaven el cap, tancava els ulls i es condormia. Tenia el posat d'un home trist, que plorava i amagava la cara, però només cercava endormiscar-se, fondre's en aquell ensopiment espès i letàrgic del migdia, només una estona, com si fos possible desprendre's de la vida ordinària, trobar el trau de serenitat on abandonar-se, deixar-se anar, no d'aquella manera animal, quan te'n vas a jeure i t'arranques del temps i la llavor, sinó en aquella somnolència lleugera i secreta que et deixava perdre el món de vista.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 124-125

Veniu plorats

Reclusos de la banda Mara Salvatrucha a la presó d'Izalco (El Salvador)

Perquè no vaig vessar cap llàgrima. La padrina ens havia privat de plorar. A tots. Estreny les dents, envia saliva, deia amb la veu fosca que tenia, i que sovint la mostrava tan disgustada. O veniu plorats. L'atacava veure grinyolar la gent. 

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 126

trau

Portar l'arròs a coure en un forn, s'anomena "arròs passejat" 

(País Valencià, l'Olleria, dècada 1960)

ella no podia deixar la paella on feia aquelles raoles de peix que m'han fet un trau a la memòria.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor, 2020, p. 14.

*fred

Dave Beckerman https://dave-beckerman.pixels.com

Fa un fred curiós, en dec haver begut perquè me'l noto, fanàtic, combatiu, sota la pell i més endins, als arcs que construeixen els òrgans entre ells.

Eva Baltasar Boulder. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 12

Boris Kamal

Arbre genealògic de Boris Johnson, premier britànic. Els seus avantpassats paterns són d'origen turc. De fet, s'hauria d'haver dit Boris Kamal si la seva àvia no li hagués canviat el cognom per amagar la seva filiació turca.

exeat aula
qui uolt esse pius. uirtus et summa potestas
non coeunt.


El que vulgui ser just que s'allunyi dels palaus. La virtut i el poder no s'agermanen bé.

Lucà Farsàlia [Pharsalia], VIII, 493-495 (c. 61-65 dC)

el darrer mot

Jaume Safont, notari de la Generalitat de Catalunya entre 1438 i 1472, de tant en tant feia dibuixos en el dietari que mantenia a la mateixa institució. Aquí dibuixa la Parca, a propòsit de la mort del papa Nicolau V el 1455.       

Vicent Baydal (@vicentbaydal), 15.5.2020

Els qui estam més avinents de la fossa que de la pica del baptisme, potser tornam més "sensibles" cada any que safalcam. Fou colpidora la resposta de na Bàrbara de can Llavorí a la senzilla pregunta "Com estau?". Va respondre: "Estic en el darrer mot" 

Rafel Perelló (@rperellob), 28.11.2020

fam i mort

Foto de Mohamed Rabie

En el context dels camps de concentració nazis, Nico Rost diu:

Quien habla del hambre acaba teniendo hambre. Y los que hablan de la muerte son los primeros que mueren. Vitamina L (literatura) i F (futuro) me parecen las mejores provisiones.

[...] 

Vivir entre los muertos con Tucídides, Tácito y Plutarco en Maratón o Salamina es, al fin y al cabo, lo más honroso, cuando a uno no se le permite otra actividad. 

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 239

carícia

La cremada, fotografia de Shen Wei (1968)

Vaig clavar-me la mà a la galta perquè la carícia no fugís.

                                           Mercè Rodoreda La mort i la primavera (1986)

taxidèrmia

Ito Jakuchu (1716-1800)

Ara hi penso, en aquell cérvol, en la manera en què observaves aquells ulls de vidre negres i hi vas veure el teu reflex, tot el seu cos, guerxat en un mirall sense vida. El que et va atabalar no va ser el muntatge grotesc d'un animal decapitat, sinó que la taxidèrmia encarnava una mort que no s'acaba mai, una mort que continua morint quan nosaltres hi passem pel davant per anar a fer un riu. 

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeous, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 13.

 

dia violeta

Kyle Thompson Untitled (2016) www.kylethompsonphotography.com

Aquell dia va ser un dia violeta: ni bo ni dolent, d'aquells que es deixen passar.

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeous, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 140.

fotografia

Marilyn Monroe davant d'una estàtua d'Edgar Degas 

(Los Angeles, 1956) Fotografia. Eve Arnold

Ens perdem la vida fotografiant la vida

Tino Soriano, Islàndia (Racc 1), 7.7.2020

tisores

Jeremy Mann (1979)  La musa

Ara, anirem movent tisores sense elevar records. 

Ricard Ripoll

rentat en rosa

Purplewashing (rentat en lila) és un terme anglès que defineix les estratègies que fa servir un país, una institució o una empresa per fer-se passar per feminista quan, en realitat, no ho és tant. Cosí germà del pinkwashing (rentat en rosa), referent al col·lectiu LGBTI, o del greenwashing (rentat en verd) i el pseudoecologisme entès com a moda...

Oriol Puig Taulé "El Teatre Lliure fa purplewashing?". Núvol, 8.1.2019

Finlàndia

                                                        Hèlsinki, 3 de gener de 2019

La tragedia del país más feliz del mundo puede ser su incapacidad de recordar que es feliz.

Heikki Aittokoski "Carta desde... Finlandia, la paradoja de la felicidad". Eldiario.es, 20.5.2019

revetlla

Un venedor de pastissets calents, c. 1830, Imperi Otomà.  (@OttomanArchive, 14.5.2020)

"En veritat us dic, malfieu-vos de la gent que li agrada la fruita confitada de sobre de la coca. És gent diabòlica"

Carta de St. Joan als Corintis, v. 4-5

Bon revetlla tingueu!

Piulada de @IaiaSuncion, 23.6.2020

 

guru lingüístic

Kono Bairei Mussol reial i lluna (c. 1875)

Encara no tenim un guru dels textos pulcres i endreçats. Algú que ens guiï, a través de cursos pràctics al Youtube, protagonitzant un reality al Netflix o amb un Instagram ple de fotografies amb filtre Gingham, sobre com endreçar un text. Sobre la importància de desfer-nos de les paraules sobreres, de les paraules redundants, de les paraules enforfollades que enterboleixen el discurs i omplen de soroll l'espai mental de qui el llegeix.

Potser hauríem de plantejar-nos els textos com Marie Kondo es planteja els armaris. Si un armari endreçat ens fa feliços, per què no ho pot fer un text? Disposar les paraules amb la mateixa delicadesa que pleguem els camals d’uns pantalons, que cargolem un parell de mitjons, pot ser, també, un camí cap a la plenitud vital, cap a la pau interior.

Mònica Boixader "Fer un Marie Kondo lingüístic" Núvol, 19.2.2019

seure al teatre

Platea de la Berliner Ensemble, modificada per la pandèmia de la covid-19

Oh, Senyor, us dono gràcies perquè m'has fet part dels qui seuen a la Casa de l'Estudi i a la sinagoga, i no pas dels que seuen als teatres i als circs.

Rabí Nehunià ben ha-Qanà, Talmud de Jerusalem (Berakhot 4-2), (segle II dC). Traducció Manuel Forcano

mil

Claudio Napolitano Àngel (Serie Keep Dreaming, 2010)  
http://napolitano.photo 

Dedicat a la Marta, que avui fa anys

Aquesta és l'entrada 1.000 d'aquest bloc, que enguany fa els 10 anys de vida.

talla de fusta

Una dona tunisiana jueva cuinant en un pati a Djerba, Tunísia (1959). foto: Inge Morath 

Embolicant-li el cap i el coll té una tovallola xopa de suor que li fa de caputxa i li emmarca el rostre esquelètic. La pell de la Lan havia deixat d'esforçar-se, els ulls se li havien enfonsat dins el crani, com si t'escrutessin des de dins mateix del cervell. Sembla una talla de fusta, neulida i estriada en profunditat. 

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeus, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 208.

pròxima vida

Cementiri de Kairuan (Tunísia), al costat de la gran mesquita (Foto: FBarniol, 2017)

Potser en la pròxima vida ens coneixerem per primer cop, i creurem en tot menys en el dolor que som capaços d'infligir. Potser serem el contrari del búfals. Ens creixeran ales i vessarem pel penya-segat com una generació de papallones monarca que tornaran a casa. Verd poma.

Com la neu que tapa les particularitats de la ciutat, diran que no hem existit mai, que la nostra supervivència era un mite. Però s'equivoquen. Tu i jo érem reals. Vam riure sabent que l'alegria ens faria petar els punts dels llavis.

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeus, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, p. 206.

vida d'un sol ús

Tetsuya Ishida Soldat, 1996. Museu d'Art de la Prefectura de Shizouka

En una vida d'un sol ús no hi ha segones oportunitats. És una mentida, això, però la vivim. Vivim com sigui.

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeous, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 141

el rei moro

Aquesta signatura en àrab pertany a Pere I d'Aragó i Pamplona (1069-1104). La transliteració seria més o menys "rašam Péţro aben Šánčo", que, traduït, vol dir "senyal de Petro, fill de Sancho".

No deixa de ser curiós que el rei d'Aragó que va conquerir Osca i Barbastre signi amb una perfecta cal·ligrafia àrab.

HARCA (Grup de recerca i divulgació històrica format pels medievalistes valencians: Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache).

l'ull

Dibuix a mig pintar de l'artista Young-sung Kim 

Un dia em vas dir que l'ull humà és la creació més solitària de déu. Que tant de món transita per la pupil·la i, malgrat tot, no reté res. L'ull, tot sol en la seva òrbita, ni tan sols sap que n'hi ha un altre, idèntic a ell, a un parell de centímetres, igual de famolenc, igual de buit. 

Ocean Vuong En aquest món, per un moment, som grandiosos [On Earth We're Briefly Gorgeous, 2019]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: Anagrama, 2020, pàg. 23.

plànyer

Zdenek Lhoták, del cicle Spartakiada (1985) 

A la família i als amics de la Clara S.

Penso en tots aquests amics que ja no hi són, i m'apiado d'ells. Tanmateix, no els hauria de plànyer, ja que han resolt tots els problemes, tot començant pel de la mort.

Emil Cioran De l'inconvenient d'haver nascut [De l'inconvénient d'être né, 1973] Trad. Andreu Gomila. Barcelona: Empúries, 2019

levitar

Kyle Thompson Untitled (2015) http://www.kylethompsonphotography.com

fa gairebé quaranta anys, una vella senyora va posar-se'm a levitar per l'estudi amb un ciri encès a la mà, tot cantant el miserere.

Jesús Moncada Dante S. A. (novel·la inacabada), 2005. Sàpiens, març de 2020, núm. 216

revenja

Alexis Hunter The Model's Revenge I (1974)

De totes les faltes que es cometen a l'hora de parlar i escriure en valencià, la més difícil d'esmenar és, sens dubte, la falta de voluntat.

Piulada de vjcliment (@climentblasco), 13.5.2020

l'after

Fotografia de Hally Pancer (1961)

Ens hem passat 20 anys dins l'after del segle XX i algú acaba d'encendre els llums sense apagar la música.

Piulada de Víctor Recort (@victorrecort), 13.5.2020

islandesos

Todd Hido (1968) www.toddhido.com

No m'agraden, els islandesos. Se senten una tribu. Els envejo la fortalesa, els cos asimptomàtic, la claredat feridora dels ulls. Neixen amb trossos de la seva gran illa a dins, s'hi embasten mentre creixen i quan són adults emanen una força quasi tel·lúrica que sembla que els honri, i que els uneix.

Eva Baltasar Boulder. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 36-37

autoodi

Kyle Thompson, untitled (2012)

[en el context de les Corts valencianes]

Això mateix, autoodi i urgència de psiquiatria parlamentària. Per dos motius. Un, l'autoodi és també la conseqüència d'una identificació patològica amb el grup dominant, cosa que escenifica l'elevada dosi de franquisme encara present. I dos perquè el trajecte de l'autoodi a l'odi sense més sol ser molt curt i les seues derivacions [...] tan terrorífiques com abundants.

Sergi Tarín "Psiquiatria parlamentària". El Temps, núm. 1865, 10.2.2020, pàg. 10

recer

Kyle Thompson Carcass (2013)

Com en Bergman: Tot s'esdevé a l'interior i a recer de les malvestats externes, tothora recomposant equilibris.

Oriol Pi de Cabanyes Llibre d'hores (1975-1978). Fulls de dietari. Barcelona: Ed. Laia, 1980, pàg. 14

optimista

Victor Sparre Night with Stars, Stars night (1995)

Malgrat tot, sóc optimista: el segle XXII serà millor. Ja veureu...

piulada d'Enric Calpena (@CalpenaEnric), 28.4.2020

confinament (2)

Fotografia de Goran Tomasevic (Agència Reuters)

Y la carne que tienta con sus frescos racimos,

y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos

                                Rubén Darío "Lo fatal"

papallones negres

Kyle Thompson Untitled (2017) http://www.kylethompsonphotography.com/

Los rescoldos ardieron durante días, humeantes, flotando sobre la ciudad como una nevada oscura. «Mariposas negras», llamaron los habitantes de Sarajevo a esas cenizas de los libros destruidos que caían sobre los transeúntes, sobre los solares bombardeados, sobre las aceras, sobre los edificios semiderruidos, y al final se descompusieron y se mezclaron con los fantasmas de los muertos. 

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 236

no-temps

Fotografia de Blaine Ellis. Turquia

Dijous, 4 de desembre de 1975

De fa massa dies que m'envaeix aquesta llarga angoixa del no-temps.

Oriol Pi de Cabanyes Llibre d'hores (1975-1978). Fulls de dietari. Barcelona: Ed. Laia, 1980, pàg. 19

viure de memòria

Kyle Thompson Greenhouse (2018) http://www.kylethompsonphotography.com

Sempre estava absort; tot sovint semblava absolutament inconscient del que l'envoltava, i vivia de memòria... 

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 80

navegant

Kyle Thompson Tides (2016) http://www.kylethompsonphotography.com/

Hi ha tres castes d'homes: els vius, els morts, i els que naveguen per la mar.

Anacarsis, Escítia, s. VII aC

confinament

Tetsuya Ishida Panerola dormint, 1995. col. particular

La vida amortallada, circumspecta, apagada va ocupar el lloc de la xerrameca i les rialles de l'estiu. No hi va haver més festes; no més homes i dones joves rient. Es van acabar les visions de vestits d'estiu blancs llambrejant [...]

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 53.

els clàssics

Fotografia de Gala, provinent de l'exposició Gala/Dalí: imatge i mirall (castell de Púbol) 

Creo que la gran originalidad de los sabios de la Biblioteca de Alejandría no tiene que ver con el amor por el pasado. Lo que los hizo visionarios fue entender que Antígona, Edipo y Medea -esos seres de tinta y papiro amenazados por el olvido- debían viajar a través de los siglos; que no se podía privar de ellos a millones de personas todavía por nacer; que inspirarían nuestras rebeldías, que nos recordarían lo dolorosas que pueden ser ciertas verdades, que revelarían nuestros pliegues más oscuros; que nos abofetearían cada vez que nos enorgulleciéramos demasiado de nuestra condición de hijos del progreso; que nos seguirían importando.

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 159

mar de l'oblit

La reina Maria de Romania (al mig), amb les seves filles, inclosa la reina de Iugoslàvia Marija Karadordevic, amb vestits tradicionals romanesos (c. 1925)

[Ella era] solo un nombre flotando náufrago en el mar del olvido.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 24

quarantena

Tetsuya Ishida Hivernacle, 2003. Col·lecció particular

Estem vivint una guerra: natura contra humans

Joana Marès Duran (15 anys)

una farmàcia anomenada església

Samaritans celebrant el pelegrinatge Xavuot al Mont Gerizim (Cisjordània, maig 2007).

 Foto: Natan Dvir 

El popa té oberta una farmàcia anomenada església, on despatxa el Crist a tant la lliura i a tant l'unça. És un xarlatà que pretén curar-ho tot. ¿Què et fa mal? He mentit. Pren una unça de Crist; tantes piastres. He robat. Una unça i mitja; tant. ¿I tu? He matat. Oh, caram, això és greu, pobre home; prendràs cada nit, abans d'anar a dormir, cinc unces de Crist; això costa diners, tantes piastres. ¿No podries fer-me una rebaixa, popa? No; és la tarifa; paga, que, si no, aniràs de dret a la fondària de l'infern! I li ensenya estampes, que té a la seva botiga, on es veu l'infern amb flames, forques i dimonis; i al client se li torna la pell de gallina i afluixa els cordons de la bossa... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1954). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 29-30