2012

Nedant a les aigües gèlides del riu Vltava, Praga. 
Foto: Filip Singer/EPA

El diari ARA proposa 12 idees per al 2012. Quines complireu?

1. Engegaré una iniciativa empresarial

2. Llegiré mitja hora cada dia

3. Parlaré més amb els fills

4. Gestionaré millor el meu temps

5. No malbarataré recursos

6. Consumiré productes de la terra

7. Evitaré estressar-me

8. Faré una acció solidària

9. Em buscaré una nova afició

10. Entraré a les xarxes socials

11. Faré més esport

12. Aprendré idiomes

Xita

La família de Tarzan: Xita, Boy, Tarzan i Jane

Ha mort Jiggs (1932-2011), la mona Xita que va acompanyar Tarzan (Johnny Weissmuller) en quatre pel·lícules entre el 1934 i el 1942. Aquest mico figurava al Llibre Guinness dels Rècords com el simi més longeu del món.

Fa fred!

 Foto: Quirky China News/Rex Features

Segons la medicina medieval, l'aire fred produeix en l'organisme humà les següents accions: "restreny el ventre, enforteix la digestió, augmenta la producció d'orina i disminueix la suor i altres excrecions". Però si és molt fred "altera la calor natural, provoca dolors en els nervis, tosses, refredats i patiments de bufeta" i per això s'ha de corregir.

Introducció a Arnau de Vilanova (1238-1311) Regimen Sanitatis ad regem Aragonum, Universitat de Barcelona, 1975.

 

Apocalypse now

Aquesta misteriosa esfera de 35 centímetres (i 6 kg de pes) d'origen desconegut va caure del cel a Namíbia. 

A l'àngel de l'església de Tiatira, escriu-li:

"Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama i els peus semblants a metall incandescent". 

Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei i la teva constància. Sé que ara les teves obres són més nombroses que abans.

Apocalipsi 2, 18

C trencada

 

Bones festes!

Sempre han tingut bec, les oques. 
Foto: Ina Fassbender/Reuters

La catedral [de Barcelona] es troba, doncs, en l’indret més sagrat de la ciutat, perquè a l’antiguitat els temples no es construïen a qualsevol lloc, sinó allà on era més propici per a encomanar-se als déus. Al costat de la catedral hi havia el temple del diví August... i fins és possible que l’esbart d’oques que des de fa tant de temps claquen al claustre siguin descendents d’aus romanes, cosines colonials de les oques capitolines; les oques del Capitoli que els romans utilitzaven com a guardianes de les propietats per l’escàndol que feien quan es presentaven estranys. La mitologia ens explica que les oques del Capitoli, consagrades a la deessa Juno Moneta –“Aquella que adverteix”– van salvar en una ocasió els romans tot despertant-los amb els seus xiscles davant un atac dels gals.

Joan de Déu Prats Llegendes històriques de Barcelona, 2009.

Ramon Erra

Ramon Erra (cinquè començant per l'esquerra) guanya el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions en la 61a Nit de Santa Llúcia (Auditori de Barcelona, 10.12.2011). Foto: La Vanguardia.

Viquipèdia

La llet i els jueus

Atles català atribuït al jueu català Cresques (1375)

¿Existen lugares con mayor proporción de habitantes con intolerancia a la leche?

Entre los semitas, marroquíes y judíos aumenta el porcentaje de gente que sufre intolerancia a la lactosa genética, que es mayor que en los ingleses o americanos, que han tomado leche de vaca durante mucho más tiempo. En Catalunya somos mezcla, ya que quedaron muchos judíos que se cambiaron el apellido, y por eso el porcentaje de deficiencia de lactasa genética a lo mejor es más grande que en otros sitios, aunque no está del todo demostrado.

Entrevista al Dr. Ramón Tormo (Vinaròs, 1942) La Vanguardia digital, 16.12.2011

Els xuetes són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del segle XVII, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins la primera meitat del segle XX, han practicat una estricta endogàmia. A dia d'avui, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.

Viquipèdia

Ai, Verge Santa!

 

L'actriu Paz Vega (Sevilla, 1976) coberta només per una mantellina davant de la Verge de la Encarnación de Gerena (Sevilla). La fotografia forma part del calendari de la casa de xocolates alemanya Lambertz. Els convilatans han posat el crit al cel. 

La desgràcia dels altres

 Uns nens paquistanesos miren com cremen uns camions de fuel que havien estat tirotejats 
(foto: Amir Hussain/Reuters) 

–Ja sabeu que hi ha tres coses que els homes poden contemplar eternament sense cansar-se'n mai. Una és l'aigua. Una altra és el foc. I la tercera és la desgràcia dels altres. 

Katharina Hagena El gust de les llavors de poma, 2011 (trad. David Cañadas).

Oda

Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres

de peülla de tro!

Per tu,

la catifa de gespa arranada

es torna un univers de planetes que giren

al teu voltant.

Tu t'alces i renilles

i amb ulls punyents escrutes

l'horitzó bramador.

Sacseges la crinera

del teu dorsal, l'espinada

s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils

i amb els braços oberts

debanes la madeixa invisible del joc.

Salut, germà dels poltres

de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia

i del vent!

Aranya cerebral

que controles els fils

elèctrics de la tarda.

Teixeixes les jugades,

del teixit en fas veles que s'inflen

i en sostens l'entramat.

La gespa es fa mar blava de somnis.

Llavors, mentre llisca la quilla,

tu vigiles de lluny i ets a prop.

Arbre central, pal major

i, alhora, el dofí ensabonat

que segueix el vaixell per les ones.

Salut, fill de la gràcia

i del vent!  [...]

Narcís Comadira L'art de la fuga, 2002

Llibertat religiosa

Un dels grans herois del nostre segle és austríac, es diu Niko Alm i és un lluitador incansable de la llibertat religiosa. Alm va entrar en conflicte amb les autoritats amb motiu del carnet de conduir: a la foto hi apareixia amb un colador de pasta al cap [...] La resposta de les autoritats va ser prototípica: van enviar Alm a una revisió psiquiàtrica. Però Alm va al·legar que era un pastafari, és a dir, un seguidor de la Church of the Flying Spaghetti Monster o Església del Monstruós Espagueti Volador. Els pastafaris creuen en un déu que és una enorme massa d'espaguetis que es desplaça fent servir com a rodes dues colossals mandonguilles, i que habita en un planeta ple de volcans, que en lloc de lava escupen llaunes de cervesa [...] Els avaluadors psiquiàtrics no van tenir més remei que admetre la bona salut mental de Niko Alm, i poc després va aconseguir el seu carnet de conduir on apareix amb un colador al cap.

Si ho pensem bé, quina legitimitat afegida pot tenir una religió, qualsevol, sobre qualsevol altra? De fet, Niko Alm es va llançar a l'activisme per denunciar les desigualtats basades en el fet religiós. Per què una monja pot tenir un carnet on apareix amb còfia i un pastafari no pot lluir un colador? Però el gran mèrit d'Alm és que ha invertit els termes. La definició tradicional de la llibertat religiosa consistia a ser indulgents amb totes les creences, per absurdes que fossin, pel fet que som una societat tolerant. Gràcies a Niko Alm tenim una nova perspectiva: totes les creences són absurdes pel fet de ser-ho, però les tolerem perquè són socials. I és que si contemplem la llista de religions només podem arribar a una conclusió: que l'ésser humà necessita molta paciència, moltíssima, per compartir espais racionals amb els seus congèneres. Segons sembla, el gènere humà no pot conformar-se amb la realitat. Necessita una resposta, una explicació. Existeix Déu? Què hi ha després de la mort? I és lògic: si generem preguntes incontestables obtindrem respostes delirants. La suma universal més gran mai pensada d'absurds, de fet. [...]

Com dèiem abans, en el gènere humà hi habita una compulsió existencialista que l'obliga a fer-se preguntes que simplement no tenen resposta. Però de debò són preguntes tan imprescindibles? O potser no totes les societats han experimentat la necessitat de generar embolics intel·lectuals estèrils?

En certa ocasió un antropòleg que era a l'Àfrica tropical va pujar a un turó acompanyat d'un pigmeu. Des d'allà es podia veure un horitzó selvàtic grandiloqüent. Emocionat, l'antropòleg va preguntar al pigmeu per la seva religió. Segons les seves creences, ¿qui havia creat aquella magna selva, tota la pluralitat d'animals que l'habitaven, el cel, la terra, i la mateixa raça de pigmeus?

El pigmeu es va mirar el paisatge, va sospirar profundament, i va dir: "Miri, si vol que li sigui sincer, no en tinc ni punyetera idea".

Albert Sánchez Pinyol "El Monstruós Espagueti Volador us estima", Ara, 9.12.2011

No fer llàstima

 

Honolulu, EUA. Un mariner porta l'urna amb les cendres de Lee Soucy, supervivent de Pearl Harbor. Soucy va morir l'any passat amb 90 anys i va demanar que les seves cendres reposessin dins de les restes del vaixell Utah. (foto: Marco Garcia / AP)

Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos. 

Carta inèdita de Pau Casals a Jaume Creus, datada a Perpinyà  el 1948. www.memoria.cat

El caçador, caçat

Mark Zuckerberg, el creador de Facebook

Algú ha descobert un forat de seguretat a Facebook i ha pogut accedir a àlbums privats del pare de la xarxa social més important del món. El caçador, caçat.

El cavall

Exhibició de l'Escola d'Equitació Espanyola de Viena al Wembley Arena de Londres.

(foto: Chris Jackson / Getty Images)

E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent i que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de l'home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l'home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller.

Joanot Martorell Tirant lo Blanc, cap. XXXII (ed. Martí de Riquer)

A prop de mi...

Ignasi Pinazo Camarlench  Enamorats (1878)

[To Sali]

A prop de mi

Les migdiades quan s'acluca el sol,

i les gotes rellisquen dins la fulla,

i cada clot se torna un bassiol

on s'hi miren la menta i la cabrulla.

Quan l'aigua salta i balla pel camí

i jeu enterbolida la muntanya

aleshores voldria a prop de mi,

l'amor asserenat d'una companya.

Estaríem quiets, ni dol ni antull,

vindria a capficar la calma nostra,

jo llegiria un llibre: en tombar el full

per un moment li esguardaria el rostre.

Fóra encerclada d'aire com d'un vel

la mirada, l'atzar, la boca muda,

daurada com el boll i com la mel:

un llessamí dins la mà menuda.

Això és mon pensament, si per l'espai

tomba la pluja pàl·lida i lleugera;

això és tan dolç que no ha de venir mai,

i cada dia l'ànima ho espera.

                                          Josep M. de Sagarra (1915)

Gerundis

 Cementiri de Sinera

Després de la Caputxinada (la tancada d'intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià durant la dictadura franquista), van citar a declarar Joan Oliver qui va fer al comissari Creix una broma que no devia agradar-li gens i que ha entrat curiosament a la història per la via de l'anècdota: «Creix però no et multipliquis». Entre la llista de declarants també hi havia Salvador Espriu.  «Ple de sarcasme però sense perdre la circumspecció que el definia, va dir als policies que ell no podia signar una declaració tan mal redactada, especialment per l'excés de gerundis, i la va refer gramaticalment».

Antoni Batista "La Caputxinada. El marc català que va precedir el Maig francès" a Sàpiens, núm. 102 (abril 2011).

Barbuts

El clan amish acusat (foto: AFP)

Aquests amish d'Ohio (EUA) estan acusats d'intentar tallar cabells i barbes a uns corregilionaris seus i causar-los ferides. Segons els amish, la barba i el cabell en l'home són sagrats. 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Amish

Això en diu la Bíblia:

No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.  (Levític 19, 27)

Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. (Levític 21, 5)

La Sibil·la

Montserrat Figueras Garcia (Barcelona, 1942-2011)

Mor la soprano Montserrat Figueras, referent de la música antiga.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Figueras_i_Garcia

  Gran foc del cel davallarà;

  mars, fonts i rius, tot cremarà.

  Daran los peixos horribles crits

  perdent los seus naturals delits.

Fragment del Cant de la Sibil·la

http://www.youtube.com/watch?v=8aYV_Kqv44g&feature=related 

Inculta...

 Codex Manesse. Zuric: 1305-1340

La consellera de cultura valenciana, Lola Johnson elogia el Tirant, segons ella escrit per Ausiàs March... 

(tuit de Vicent Partal, 22.11.2011)

Sense paraules

Madrid, 20.11.2011 (foto: AFP / Pedro Armestre)

Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però que si l’empaiten, fa cara. En son cap llueix un front sense idealitat, amb plecs més o menys sospitosos, una mirada entregirada i dura, que amb res se torna agressiva i feréstega, i una boca contreta, sovint, per una postura de mofa despreciativa. És antipàtic, quan no repulsiu; estalvia més les paraules bones que les dolentes, i qualsevol contrarietat li regira males intencions. No té respecte a res ni a ningú.

Víctor Català "El pastor" dins Drames rurals (1902)

Déu

Pintures murals de Sant Climent de Taüll (MNAC)

  

Sigo pensando que Dios es un canalla borracho que no ha vuelto a pensar en el mundo desde que lo creó. Antaño un genio, vale, se lo concedo, pero un artista soberanamente descuidado que ha arrojado al infierno sus pinturas y sus esculturas más extraordinarias y ha dejado que el diablo se cague en ellas.

Louise Erdrich El coro de los maestros carniceros, Madrid, 2011 (trad. Susana de la Higuera)

El diluvi

Cotxes colgats d'aigua a la factoria Honda de Tailàndia 
(foto: Damir Sagolj/Reuters)

Deucalió era fill de Prometeu. Regnava a la contrada de Ftia, es va casar amb Pirra, filla d’Epimeteu i de Pandora, la primera dona que els déus van modelar. Quan Zeus volgué anorrear la raça de bronze, Deucalió, per consell de Prometeu, construí una arca, hi posà provisions i s’hi embarcà juntament amb Pirra. Zeus va abocar del cel un gran diluvi i va inundar la major part de Grècia, talment que van morir tots els homes, llevat d’uns quants, pocs en nombre. 

Pseudo-Apol·lodor (s. II dC) Biblioteca, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2010 (a cura de Francesc J. Cuartero i Iborra)

Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà.

 Gènesi 6, 17

Fem pinya!

Els castellers del Poble Sec (Barcelona)

Amor i odi

 L'amor és més fort que l'odi

 

Última portada del setmanari satíric Charlie Hebdo després que uns presumptes islamistes radicals destrossessin la seva seu a París la setmana passada com a protesta per una caricatura de Mahoma.

Blat de moro

Avui el blat de moro és més indispensable que no s'adona molta gent. La farina de blat de moro s'utilitza per fabricar begudes amb gas, xiclets, gelats, mantega de cacauet, quètxup, pintura per a automòbils, fluid per embalsamar, pólvora, insecticides, desodorants, sabó, patates xips, benes quirúrgiques, esmalt per a ungles, pólvores desodorants per a peus, condiments per a amanides i centenars d'altres coses. Per citar Michael Pollan, no és tant que nosaltres haguem domesticat el blat de moro com que el blat de moro ens ha domesticat a nosaltres.

Bill Bryson A casa. Breu història de la vida privada, Barcelona, 2011 (trad. Joan Solé)

Dones al volant!

Mentrestant a l'Aràbia Saudita...

Thelma and Louise. Final

–Només dura 8 minuts...

–Han suprimit totes les escenes de dones conduint...

El deliri modern

Un home es relaxa a prop d'una mesquita, a Trípoli (Líbia). 
Foto: Marco Longari /AFP

Ulrico Schnabel, redactor científic del setmanari Die Zeit i autor de Ocio. La felicidad de no hacer nada [...] defensa que el veritable luxe de la nostra època és el temps i el lleure s'ha convertit en un recurs amenaçat. Segons el seu parer, els ciutadans viuen atabalats per la pressió laboral i per l'ansietat d'estar permanentment comunicats, oblidant que el lleure no és només important per regenerar i enfortir la memòria, sinó que també resulta condició imprescindible per a la inventiva i la creativitat. I constitueix un element indispensable per trobar l'equilibri personal.

L'autor afirma que a les llargues jornades laborals i a la por de perdre la feina se suma la nostra dependència tecnològica, que ens fa estar pendents de desenes de trucades, centenars d'e-mails, dels contants avisos de notícies, de les nombroses capbussades a Google, que comporten una sobrecàrrega d'estímuls. [...] Schnabel proposa l'art de saber parar, encara que adverteix que per culpa d'internet molta gent ha perdut la capacitat de desconnectar. Solucions? Les ha de trobar cadascú, però el secret és crear les nostres pròpies illes de lleure al mig del deliri modern.

Màrius Carol "L'art de saber parar" La Vanguardia, 30.10.2011

El viatge

Vegetació de l'illa de Socotra

L'experiència del viatge ha de ser una experiència de descentrament de la consciència.

(paraules de Rafael Argullol en la presentació del llibre Socotra, la isla de los genios de Jordi Esteva. Llibreria Altaïr, 15.10.2011)

Se'ns gira feina!

Tomba de Fiódor Dostoievski (1821-1881) al monestir d'Aleksandr Nevski a Sant Petersburg

Quan tenia 15 anys, l'escriptora Susan Sontag (1933-2004) escrivia al seu diari:

19/12/48

Hay tantos libros y obras de teatro y cuentos que tengo que leer... Estos son solo algunos:

Los monederos falsos -Gide

El inmoralista -Gide

Las aventuras de Lafcadio -Gide

Gorydon -Gide

Tar -Sherwood Anderson

The Island Within -Ludwig Lewisohn

Santuario -William Faulkner

Esther Waters -George Moore

Diario de un escritor -Dostoievski

Al revés -Huysmans

El discípulo -Paul Bourget

Sanin -Mijail Artzybahev

Jonny cogió su fusil -Dalton Trumbo

La salvación de un Forsyte -Galsworthy

El egoísta -George Meredith

Diana de las encrucijadas -George Meredith

La ordalía de Ricardo Feverel -George Meredith

poemas de Dante, Ariosto, Tasso, Tíbulo, Heine, Pushkin, Rimbaud, Verlaine, Apollinaire

obras de Synge, O'Neill, Calderón, Shaw, Hellman...

[esta lista prosigue otras cinco páginas y se mencionan más de un centenar de títulos.]

Susan Sontag Renacida. Diarios tempranos, 1947-1964, Barcelona, 2011 (trad. Aurelio Mayor).

3.532.361.101

Cossos nus surant a la mar Morta. 
Instal·lació d'Spencer Tunick (fotografia: Spencer Tunick/EPA)

Segons una aplicació de les Nacions Unides, quan jo vaig néixer vaig ocupar el número 3.532.361.101 en el conjunt de la població del planeta.

http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515

Els gats

 

M. C. Escher (1898-1972) White Cat II, 1919

 (to Marzban & Manuel)

Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podría realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato [...]

Recordé las explicaciones de un viejo cheij, quien me contó que Mahoma solía impartir sus enseñanzas con Muezza, su gata preferida, en el regazo. En una ocasión, cuando el Profeta se disponía a vestir una túnica para la gran plegaria del viernes, vio que Muezza dormía tan plácidamente sobre la manga del vestido que, para no despertarla, cortó la prenda con unas tijeras. A su regreso, la gata, agradecida, le hizo unos arrumacos y se inclinó ante el Profeta, y entonces Mahoma la puso la mano en la cabeza, y por ello, hasta el día de hoy, los gatos tienen grabada la letra eme en la frente. A continuación, el Profeta le acarició el lomo tres veces, y a partir de entonces cuenta la tradición que a los gatos les fue otorgado el don de caer simpre de pie.

Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Atalanta, 2011.

L'alè de la pintura

Henri Matisse La música (1909-1910). 

Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.

El mestre del te Kobiri Enxu [...] ens ha deixat aquestes paraules memorables: "Acosta't a una gran pintura tal com t'acostaries a un gran príncep". Per a entendre una obra mestra, hem d'inclinar-nos profundament davant d'ella i, tot retenint l'alè, esperar que parli. Un eminent crític Sung va fer una vegada una confessió encantadora. Va dir: "Quan era jove lloava el mestre les pintures del qual m'agradaven, però, a mesura que el meu judici madurava, em lloava a mi mateix perquè m'agradava allò que els mestres havien triat perquè m'agradés".

Okakura Kakuzo El llibre del te, 2001 (trad. Esteve Serra)

La fi d'ETA

La fi d'ETA (tuit de Màrius Serra)

Adéu! Adéu?

Moammar al-Gaddafi (1942-2011)

ETA (1959-2011)

Treball

Sant Petersburg, agost de 2011

Proletarier aller Länder, vereinigt euch!

Treballadors del món, uniu-vos!

Karl Marx i Friedrich Engels Manifest Comunista (1848)