Oskar Gröning, el denominat comptable
d'Auschwitz, s'encarregava de confiscar les pertinences dels presoners que
arribaven a Auschwitz, classificar-les i enviar els diners a les SS a Berlín.
[...] Va servir al camp d'extermini nazi a partir de 1942 i va reconèixer
que des de la seva arribada va saber que es gasejava els jueus. L'acusació, no
obstant, se centra en l'estiu de 1944, quan en el marc de l'Operació Hongria
van arribar a Auschwitz 425.000 deportats i almenys 300.000 van ser executats a
les cambres de gas.
Font: El Periódico (22.4.2015)
Abans, però —va continuar—, havien de fer un pas endavant tots aquells
que encara tinguessin diners, or, joies, o qualsevol objecte de valor, i ho
havien de “col·locar” a la taula del Herr
Ober, perquè era l’última oportunitat per “desfer-se’n sense ser castigat”.
Com de fet va explicar, el comerç o qualsevol mena de compravenda i, conseqüentment,
la tinença o la introducció d’objectes de valor estava “terminantment prohibida
al Lager”.
Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi
Castelló. Barcelona: Quaderns Crema, 2003, pàg. 93.
