Fàbrica de sants d'Olot
És Dimecres de Cendra. La setmana abans hem menjat coca de greixons i hem fet una excursió a la vall de Sant Daniel. Ara toca entrar en aquest recinte lúgubre on tot és de mentida. No és gòtica, però ho vol semblar, les imatges són de guix i els retaules, que volen ser d'or però no ho són, a penes llueixen en una església que és fosca. Tètrica. Ens tenen tots asseguts i el capellà ens diu que som pols i que tornarem a ser-ho. Ens hi acostem i ens fa el senyal de la creu al front amb un polsim de cendra. Després, tota la classe, anem a confessar-nos amb mossèn Martirià, que ens recrimina els pecats amb una arenga a favor de la rectitud moral. Sempre corre, mossèn Martirià, sempre té pressa, fa unes gambades tan excessives com la seva fe i ens diu que totes les dones que surten a les revistes són de mentida, que pel carrer no n'hi ha, no existeixen.
Josep M. Fonalleras La sala d'estar és un camp de futbol. Barcelona: Ara llibres, 2015, pàg. 37-38.
