20 de maig del 2013

Dandelion

Pixallits  
Foto: Arno Balzarini


Mejor pasar audaz al otro mundo en el apogeo de una pasión que marchitarse consumido funestamente por la vida.

James Joyce Dublineses (Dubliners, 1914). Trad. Guillermo Cabrera Infante), Barcelona: RBA, 1994.



17 de maig del 2013

Peus

Assaig del ballet Les Nuits al Grand Theatre de Provence (Aix-en-Provence). Foto: Boris Horvat


Un fidel cristià ortodox amb una palma durant el Diumenge de Rams al Sant Sepulcre de Jerusalem. Foto: Ariel Schalit

15 de maig del 2013

Boiximans


Boiximans del Kalahari (Botswana)


Carta de Salvador Espriu a Ricard Salvat (7.8.1965)
“Crec que els de l’exili [...] toquen campanes, ni fan ni deixen fer i, en general, no tenen ni la més petita autoritat moral i la varen perdre assassinant o deixant assassinar, cremar i robar del 36 al 39. I, a més, varen perdre. Per estupidesa i per covardia: aquesta és la meva visió. Cal, políticament, fer foc nou, partir de zero, no d’en Tarradellas, en ell mateix una bona persona. I l’essència o l’ànima, o el que sigui, del país l’hem mantinguda i l’hem salvada (potser) nosaltres, és a dir, quatre intel·lectuals que ens hem quedat, que no hem claudicat i que hem treballat. I ve-li aquí. A més, per sort o per desgràcia, el món del 65 no té res a veure amb el del 39. Desitjo que aquests dissortats i culposos vells no tornin. Almenys, no com a grup. Que es vinguin a morir al país un per un, i que callin. I que deixin fer als joves, no a nosaltres, que hem mantingut, sinó a vostès, que han de realitzar i construir. Probablement sobre premisses socialistes, com més avançades millor. Però amb diàleg i amb un absolut i autèntic respecte per al sentiment religiós. Tan intel·ligent o tan idiota és ser ateu com religiós. Tan idiota o tan intel·ligent és ser religiós com ateu. Mentre no es vegi clar en aquestes dues o tres senzilles regles de la més elemental convivència humana –i sobretot ibèrica-, som uns infectes bosquimans, i que els pobles em perdonin. Per molt Brecht, i Sartre, i Joan XXIII, i Antonioni, i la p. que els hagi parit, que hom remeni i citi. I pararem sempre, d’una faisó (Triadú) inevitable, en l’opressió, en la tirania, en la sang i fetge i ceba de porc i en el crim. I deixi que li digui que aquesta és la mica de testament polític d’un cert Salom de Sinera. Guardi’l en qualitat de marmessor”.   

Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 524

13 de maig del 2013

Reductio


Fotomuntatge de La Gaceta del grup Intereconomía, 13.5.2013


Fou justament un filòsof jueu, en l'actualitat denostadíssim per l'esquerra benpensant, Leo Strauss, qui va encunyar l'expressió reductio ad hitlerum. Feia referència a una tendència que no ha fet més que anar en augment: les comparacions tendencioses i malintencionades entre Adolf Hilter i/o el nazisme i qualsevol cosa que vulguem criticar.

Ferran Sáez Mateu "Hitler damunt la taula" Ara, 24.04.2013

11 de maig del 2013

Llits



Cartell de l'obra Llits (Lluís Danés, TNC, 2009-2010)



9 de maig del 2013

Solitud


 Caspar David Friedrich Caminant damunt un mar de boira, 1817 
(Kunsthalle Hamburg)


En deu minuts he segut a totes les cadires. Si algú em veiés, pensaria que intento ser tots quatre per no haver de menjar sol.

Gerbrand Bakker A dalt tot està tranquil (Boven is het stil, 2006). Trad. Maria Rosich, Barcelona: Raig Verd, 2012, pàg. 19.

7 de maig del 2013

La nit

Edward Hopper El far a dues llums (1929). 
Metropolitan Museum of Art (NYC)

Encara que què és una nit? Una tongada ben curta de temps, sobretot quan la foscor s'esvaeix tan aviat com aleshores, i l'ocell no triga a posar-se a piular, el gall a cantar, o a encendre's el verd, com una fulla que es tomba, de la fondalada de l'ona. Les nits, però, se succeeixen a d'altres nits. L'hivern en té tota una pila emmagatzemada i les reparteix a parts iguals, equitativament, amb dies infatigables. S'allarguen, s'enfosqueixen. N'hi ha que aguanten a l'aire planetes lluents, com plates de fum. 

Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 149.

2 de maig del 2013

L'amistat

Joaquim Sorolla Nens a la platja, 1910. Museu del Prado


But in this dumb colloquy with the sand dunes he maintained that this affection for Ramsay had in no way disminished; but there, like the body of a young man laid up in peat for a century, with the red fresh on his lips, was his friendship, in its acuteness and reality, laid up across the bay among the sandhills.

Virginia Woolf To the lighthouse, 1927



I tanmateix, no va poder estar-se d'afirmar, en ple diàleg mut amb les dunes de sorra, que el seu afecte vers Ramsay no havia disminuït gens; sinó que, l'amistat, ajaguda com el cos mort d'un jove, colgat a la torba des de feia cent anys, amb els llavis encara frescs i vermells, romania allí, punyent i real, estesa d'una banda a l'altra de la badia, damunt la sorra de les dunes. 

Virginia Woolf Al far Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 34.

29 d’abril del 2013

Ἀντιγόνη

Teatre d'Epidaure, Peloponès (Grècia), abril 2012. Foto: FBarniol


ANTÍGONA (amb una suprema dignitat): [...] No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins el darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble. oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

Salvador Espriu Antígona (1939/1969), Barcelona, Eds. 62, 1988 (9a ed.), pàg. 101

27 d’abril del 2013

Onze i mig

Londres (març 2013). Foto: FBarniol


Andana secreta de l'estació de Kings Cross (Londres) on Harry Potter agafa l'Exprés de Hogwarts.

24 d’abril del 2013

Taronges

Victoria and Albert Museum (Londres, març 2013). Foto: FBarniol


El metge Reixach diu al cafè que una vegada sentí dir a la seva sogra, que menjava una taronja:

-Aquesta taronja és agra, però tinc una agror tan forta a la llengua que la trobo dolça.



Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 98.

22 d’abril del 2013

Aiguat de la foscor


 Far de cap de Creus (19.4.2013). Foto: FBarniol

I amb tots els llums apagats, la lluna colgada, i una pluja molt fina tamborinejant a la teulada, s'inicià l'immens aiguat de la foscor. Res, va semblar, no se salvaria de l'al·luvió, de la invasió de fosquedat que es ficava per panys i escletxes, lliscava per entre les persianes, entrava als dormitoris, engolia ara un gerro, ara una palangana, ara un ram de dàlies grogues i vermelles, després els cantells punxeguts i l'embalum massís d'una calaixera. I no només el parament fou anorreat; no va restar cap indici, dels cossos o de les ments, que t'ajudés a distingir. 


Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 147.

17 d’abril del 2013

Biblioteques




Hi deu haver qui no comparteixi aquesta fascinació pel fet que algunes persones es juguin la vida per mantenir oberta una escola secreta i una biblioteca clandestina a Auschwitz-Birkenau. Hi deu haver qui pensi que és un acte de valentia inútil en un camp d'extermini, quan hi ha altres preocupacions més peremptòries: els llibres no curen malalties ni es poden utilitzar com a arma per doblegar un exèrcit de botxins, no omplen l'estómac ni treuen la set. És veritat: la cultura no és necessària per a la supervivència de l'home, només ho són el pa i l'aigua. I és cert que amb el pa per menjar i l'aigua per beure se sobreviu, però només amb això mor la humanitat sencera. Si l'ésser humà no s'emociona amb la bellesa, si no tanca els ulls i posa en marxa els mecanismes de la imaginació, si no és capaç de fer-se preguntes i entrellucar els límits de la ignorància, és home o és dona, però no és persona; res no el diferencia d'un salmó, una zebra o un bou.


Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau) Barcelona: Columna, 2012, pàg. 489-490.

15 d’abril del 2013

Rosaris


Salvador Espriu diu:

“S’han entestat a fer-nos anar de bracet [amb Pere Quart], quan qualsevol que tingui ulls a la cara pot veure que tenim tant a veure com els collons amb els rosaris."
Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 648





13 d’abril del 2013

10 d’abril del 2013

Solemne processó

Processó de Vic, 2005 (Foto: Nació Digital)


Entrevista de Baltasar Porcel a Salvador Espriu:
“Corregeix gaire?”, pregunta Porcel. I Espriu contesta: “Tinc una paciència de benedictí, de xinès o d’obsés [...] Escric molt poc, però escric sempre, oi que m’entén? Jo no sóc un escriptor d’hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home absolutament perdut”. I amb relació a la situació del país i al paper dels escriptors, diu: “Sóc fadrí drapaire de l’estúpida i dolorosa hora de la trencadissa i encara ajudo a collir-ne les miques i els bocins [...]. Al cap i a la fi, i utilitzant unes paraules d’en Pla, jo vaig en una solemne processó duent als dits una prima candela, si no una trista cerilla. I, com és natural, me’ls cremaré. En aquesta processó, tothom hi cap. I compadeixo els que no hi volen entrar i encara més el qui n’hagin sortit voluntàriament i en vida, s’entén".

Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 589

8 d’abril del 2013

Ka'et




Ka'et Ensemble és un grup israelià de dansa contemporània formada per jueus religiosos. Els seus membres intenten expressar amb l'autenticitat dels moviments la seva identitat cultural i social a través de la dansa contemporània. No per casualitat el seu nom prové d'un acrònim hebreu de la Bíblia que significa "Tots els meus ossos parlaran". És la primera vegada que un grup d'homes de religió jueva ortodoxa s'entossudeixen a demostrar al món que modernitat i tradició no estan renyides. 

6 d’abril del 2013

Cap de cavall


Metopa del Partenó d'Atenes, segle V aC
(Museu Britànic de Londres, març 2013)



Escena de El Padrí (Francis Ford Coppola, 1972)

4 d’abril del 2013

Confucionisme


 Confuci (551-479 aC)

La família de Confuci, els Kongs, té la genealogia existent enregistrada més llarga del món actual. L'arbre genealògic actual està a la 83a generació, i ha estat enregistrada des de la mort de Confuci (479 aC). Segons el Comitè de Compilació Genealògica de Confuci, té 2 milions de descendents coneguts i registrats.

2 d’abril del 2013

Vetusta

Setmana Santa a Oviedo. Foto: Eloy Alonso


Vetusta, la muy noble y leal ciudad, corte en lejano siglo, hacía la digestión del cocido y de la olla podrida, y descansaba oyendo entre sueños el monótono y familiar zumbido de la campana de coro, que retumbaba allá en lo alto de la esbelta torre en la Santa Basílica.

Leopoldo Alas "Clarín" La Regenta (1884-1885)