15 de maig del 2014

Set

Etiqueta del vi Txitxarel·lo (Penedès)


Odiar és com veure aigua salada: fa venir més set.


13 de maig del 2014

Noves tecnologies

Centraleta de València (sense data). Fundació Telefónica

L'àvia Marieta i la tia Marieta, de Calonge, van al mas per la carretera. La carretera és flanquejada dels pals habituals que sostenen els fils del telègraf. El vent fa vibrar els fils i aquest soroll s'escampa greu i persistent; de vegades s'afua en un petit xiulet. La tia Marieta els assenyala amb el cap i diu:
–Aquests fils fan aquesta fressa perquè ara es parlen ells amb ells...
–Qui sap què es deuen dir... –fa l’àvia, encuriosida.
–Ja podeu comptar! Al matí, parlen de quina en faran al vespre...
–És clar! I al vespre de quina en faran al matí!...

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 117.

6.12.99
La meva generació encara va viure –ni que siguin les romanalles– l'estupefacció de la gent gran davant les noves tecnologies. Recordo com la Padrina de cal Sec dialogava feliçment amb les locutores de TVE –en un moment en què només hi havia un canal i l'UHF, les pel·lícules es classificaven amb rombos i si s’espatllava normalment venia d’ells.
Diari personal


11 de maig del 2014

Corona



El regne dels animals és una república. No disposa de corona, l'objecte més ineficaç que existeix per cobrir el cap, ja que no protegeix ni del sol ni de la pluja.

Només la corona d'espines, cenyida al front de l'home, redimeix el subjecte de l'objecte. 

Erri de Luca Història d'Irene (Storia di Irene, 2013) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2014  p. 19.

9 de maig del 2014

Matrimonis

Montevideo (Uruguai). Foto: CCasadesús

Els termes del matrimoni havien estat senzills, reconeixia l’Adele. Les seves obligacions consistien a vestir-se bé, tenir el sopar a punt i deixar-se follar un cop al dia.

James Salter (1925) “Cometa” dins L’última nit [Last Night, 2005]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2014, pàg. 12. 



En aquell temps, els marits joves eren molt severs. Poc abans eren pretendents, personatges gairebé còmics, garrells i víctimes d’unes necessitats sexuals desesperades. Ara que ja tenien el llit calent, es tornaven decidits i censuradors. Anaven a treballar cada matí ben afaitats, el coll jove adornat amb el nus de la corbata, i es passaven els dies fent feines desconegudes per tornar a casa a l’hora de sopar, fer una ullada crítica a l’àpat del vespre i desplegar el diari per alçar-lo entre ells i el desgavell de la cuina, les malalties, les emocions i els nens. 

Alice Munro Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni [Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage, 2001]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Club editor, 2011, pàg. 223.


7 de maig del 2014

Deixuplines

Cimabue La Flagel·lació de Jesús (1280). Frick Collection (Nova York)

Las procesiones reunían innumerables frailes y monjas, beatas exsangües de tanto ayuno, pueblo humilde rezando y cantando a grito herido, penitentes con burdos sayos y flagelantes azotándose las espaldas desnudas con disciplinas de cuero terminadas en filudas rosetas metálicas. 

Isabel Allende Hija de la fortuna, Barcelona: Plaza y Janés, 1999, pàg. 42.

5 de maig del 2014

Piscina



El mar Negre era la piscina de l'Imperi Otomà.

Declaracions d'Andreu Mayayo a L'oracle de Catalunya Ràdio (4.3.2014)


4 de maig del 2014

Esquarterador

Príncep Albert Víctor del Regne Unit (1864-1892). Durant l'època es va insinuar que podia ser l'assassí Jack l'Esbudellador.


M’agrada de llegir com llegeix una portera: identificant-me amb l’autor i amb el llibre. Tota altra actitud em fa pensar en l’esquarterador de cadàvers. 

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 [Trad. Josep Murgades]

29 d’abril del 2014

Exili


26.4.2014. Camp de concentració de Ribesaltes (Rosselló). 
Commemoració del 75è aniversari de l'exili republicà. 
Asseguts, d'esquerra a dreta, Jordi Rosell Grau (Barcelona, 1931) 
i Antonio de la Fuente (Puigcerdà, 1929), supervivents 
dels camps d'Argelers i Ribesaltes. 


Una mirada desde la alcantarilla
puede ser una visión del mundo
la rebelión consiste en mirar una rosa
hasta pulverizarse los ojos

Alejandra Pizarnik Árbol de Diana¸1962


27 d’abril del 2014

La contribució

Nicolae Grigorescu El captaire bretó (c. 1860-1870, Bucarest)


Per Palafrugell passa intermitentment un pobre que, d'anar a captar, en diu anar a cobrar la contribució.

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 116.


24 d’abril del 2014

Talla 46


Edward Hopper Automat, 1927. Des Moines Art Center

S’havien casat quan ella ja passava dels quaranta i estava resignada a quedar-se soltera. I no era pas que no hagués pogut ser una bona esposa en tots els sentits, però aleshores ja només li quedaven la seva personalitat i el seu bon caràcter; la resta, com deia ella mateixa, s’havia convertit en una talla quaranta-sis.

James Salter “Els ulls de les estrelles” dins L’última nit [Last Night, 2005]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2014, pàg. 21.

23 d’abril del 2014

Sant Jordi 2014


Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Pablo Neruda (1904-1973)


22 d’abril del 2014

Visca Verdi



Els monàrquics italians del segle XIX feien servir l’expressió “Viva Verdi”, no per exalçar la figura de l’excel·lent compositor sinó perquè ‘Verdi’ era entès com l’acrònim de ‘Vittorio Emmanuel Re Di Italia’.


20 d’abril del 2014

Bellesa

Retrat de Miquel Àngel pintat per Marcello Venusti cap a 1535

Miquel Àngel no era gaire atractiu: teniu el front massa gran, el nas tort, trencat arran d’una baralla de joventut, les celles massa gruixudes, les orelles una mica separades. La seva cara l’horroritzava, diuen. I sovint afegeixen que, si buscava la perfecció dels trets, la bellesa dels rostres, era perquè ell n’estava del tot desproveït. Només la vellesa i la fama li donaran, com la pàtina en un objecte en un principi molt lleig, una aura sense parangó. És tal vegada en aquesta frustració que es pot trobar l’energia del seu art, en la violència de l’època, en la humiliació dels artistes, en la revolta contra la natura; en l’apetència de guanys, la set inextingible de diners i de glòria, que és el més poderós dels motors.

Mathias Énard Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants [Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants, 2010]. Trad. Mercè Ubach. Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 81.

17 d’abril del 2014

Déu


Koen Wessing L'exèrcit patrullant pels carrers (Nicaragua, 1979)

Que Dios (que no existe) nos asista.

Mario Benedetti Andamios Madrid: Punto de lectura, 2008

13 d’abril del 2014

Alexandrí amb cesura

Fotografies de Joan Colom, que va retratar el Raval dels anys 50-60

Enfilaron primero la calle de Clignancourt, rectilínea, doblaron a la derecha por la calle Championnet para salir a la calle des Poissonniers y acceder a los bulevares periféricos, cuyas aceras se poblaban esporádicamente de jovencísimas mujeres nigerianas, lituanas, ghanesas, moldavas, senegalesas, eslovacas, albanesas o costamarfileñas. Vestidas con exiguas faldas bajo los paraguas, eran vigiladas casi sin cesar por cuatro categorías de hombres: en primer lugar los proxenetas búlgaros o turcos acomodados aquí y allá pero a escasa distancia, bien calentitos en coches de gran cilindrada tras haberles hecho a las chicas las recomendaciones de rigor (No menos de treinta fletes al día, si bajas de veinticinco te rompo una pierna); en segundo lugar los clientes para quienes declamaban día y noche, en toda gama de tonos, el mismo perfecto alejandrino, clásicamente construido con cesura en el hemistiquio (Quince euros mamarla y treinta el polvete); en tercer lugar las fuerzas del orden, que se presentaban sobre todo de noche sin mostras excesivo rigor (Hola. Policia. ¿Documentación? ¿No, ningún documento? ¿Ni fotocopia?); por no hablar, en cuarto lugar, de los equipos de televisión, pendientes de que, en el momento de la transmisión del milésimo reportaje sobre el particular a segunda hora de la noche, conforme a la ley sobre protección de la imagen de las personas, los rostros de dichas trabajadoras aparecieran debidamente desenfocados en la pantalla. 

Jean Echenoz Al piano [Au Piano, 2002]. Trad. Javier Albiñana. Barcelona: Anagrama, 2004, pàg. 50-51

10 d’abril del 2014

Oblit

Memorial 11 de setembre, Nova York (agost 2013). Foto: FBarniol

Everness (fragment)

Sólo una cosa no hay. Es el olvido.
Dios que salva el metal, salva la escoria
y cifra en su profética memoria
las lunas que serán y las que han sido.

José Luis Borges (1899-1986)

8 d’abril del 2014

Internet (2)

Clavegueres de Barcelona

Internet devient un immense cloaque où les sphincters de la liberté ne cessent de déverser leurs productions innombrables.

Internet és una immensa claveguera on els esfínters de la llibertat continuen abocant les seves innombrables produccions.

Jean-Jacques Bourdin entrevista al filòsof Alain Finkielkraut a BFM-TV (Le Monde.fr, 31.1.14)



7 d’abril del 2014

El llop!

El llop torna al Ripollès (ElRipollès.info, 19.3.2014). 
Foto: Ferran Jordà


MANELIC (emportant-se-la a braços): Lluny de la terra baixa! (Perquè li obrin pas.) Fora tothom! Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!

Àngel Guimerà Terra baixa (1896). Edició a cura de Joan Prats, Barcelona: Hermes, 1999, pàg. 202.



Conjur de lobàs

Nostre Senyor e mossèn sent Pere
se n'anaven per lur camí
e·ncontraren lo lop lobàs.
—E on vas, lop lobàs?
—se dix nostre Senyor.
—Vau a la casa d'aytal,
menjar la carn e beure la sang d'aytal.
—N·o faces, lop lobàs!
—dix nostre Senyor—.
Vé-te'n per les pastures
menjar les herbes menudes,
vé-te'n per les muntanyes
menjar les herbes salvatges,
vé-te'n a mija mar,
que ací no puxes res demanar!

Font: Perpinyà (Arxiu dels Pirineus Orientals), 1397.

Josep Romeu i Figueras Corpus d'antiga poesia popular Barcino, Barcelona, 2000, pàg. 82-83.




3 d’abril del 2014

Soledats (III)

Îlle-à-Vache, Haití. Foto: Carme Guillén


La soledad no se encuentra, se hace.
                                     Marguerite Duras Escribir [Écrire, 1993]. Trad. Ana María Moix. Barcelona: Tusquets, 2000.



Les albades i els capvespres, sols, són eterns.
                                     Carme Guillén, 2014


1 d’abril del 2014

Megadiscreta




D'adolescent, la Marta s'ho va passar bé explotant la vena periodística: «A BUP, amb una fornada de joves professors, vam crear el BUP-lletí, i jo formava part del consell de redacció. El fèiem servir per lluitar una mica contra el que sempre havia representat l'escola, ens va donar la llibertat que començàvem a necessitar.» Un dels professors de nova fornada era en Florenci: «Ens feia català, era superenrotllat i totes les noies ens en vam enamorar molt.» Un bon dia en Florenci va dir: «Martolina Divina, surt a la pissarra.» I ja tenim la megadiscreta Marta Rovira vermella de vergonya i rebatejada durant una temporada.

Martolina Divina és una botiga de discos de Vic. Però és també el nom que consta encara avui a l'adreça electrònica personal de la secretària general d'ERC. Ves que qualsevol dia no sentim la presidenta del Parlament dient: «En nom del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, té la paraula la il·lustre senyora Martolina Divina.»

pàg. 56-57