De
petita, la lectora desacomplexada va
convertir una llibreta normal i corrent en un diari personal. Com que no la
podia tancar amb clau, va grapar-hi a la primera pàgina una nota adreçada als
seus pares i germans, en què els demanava que evitessin la temptació de llegir
aquelles pàgines. «Us agrairé que respecteu la meva intimitat», hi va escriure.
Es va esforçar a fer una lletra de quadern de cal·ligrafia, per garantir que
l'entendrien.
El
boom dels diaris personals a Internet demostra que, en el fons, tots escrivim
per ser llegits. Però això no dóna carta blanca als pares per xafardejar els
diaris dels fills, ni a ningú per ficar el nas sense permís en el diari de la
parella: és més fàcil explicar les pròpies misèries a un desconegut de l'altra
punta del planeta que no pas a les persones que es tenen a prop i que poden ser
causa directa d'aquestes misèries.
Eva
Piquer «Diaris oberts», Avui
19.9.2002
