Foto: Quique García
Algun lector em retraurà, potser, que en parlar de la gent del meu exili només faig referència als "bons", als "magnífics", i que, forçosament, alguna mala pècora devia conèixer per aquests mons de Déu.
Doncs, sí, naturalment, he ensopegat amb gent més dolenta que la tinya, però han estat excepció i els he oblidat. Completament.
Aquest llibre parla dels inoblidables; dels altres, no me'n recordo i si es van portar malament amb mi i amb altres refugiats com jo, pitjor per a ells.
Teresa Pàmies Gent del meu exili Barcelona, 1975
