Fotograma de La doble vida de Verònica (1991)
(Krzysztof Kieślowski, 1941-1996)
(Krzysztof Kieślowski, 1941-1996)
És un argument que ja hem repetit a
bastament els últims anys; però no ens hem d'estar de subratllar que, pel que
sembla, si la literatura no té en els fonaments una experiència forta, èpica,
diguem-ne, està més aviat abocada a convertir-se en entreteniment innocu. Per
dir-ho a l'inrevés: l'art, i amb ell, en segon lloc, la literatura (perquè el
primer lloc és de la música), ha de fer mal, no pot deixar-nos tan amples. I,
en justa correspondència genètica, un
llibre només sacseja el lector quan l'escriptor ha estat prèviament sacsejat
per l'experiència. Sembla de calaix, però avui tothom se'n fum, d'aquesta llei.
Per això aquest llibre esplèndid [...] atiarà les esperances que encara hi ha
coses que s'han hagut d'escriure i
que ara, amb una barreja de goig i sofriment, s'han de llegir.
Jordi
Llovet El País,
27.1.2000. Crítica sobre La
tomba de les llumenetes. Les algues americanes d'Akiyuki Nosaka, Quaderns
Crema, 1999.
