31 de gener del 2014

Adjectius

Caspar D. Friedrich Monjo al costat del mar (1809). 
Berlín, Alte Nationalgalerie

El romanticismo, cuyos poetas amaban la desesperación –sincera o fingida– tuvo un riquísimo arsenal de adjetivos sugerentes, de cuanto fuera lúgubre, melancólico, sollozante, tormentoso, ululante, desolado, sombrío, medieval, crepuscular y funerario. Los simbolistas reunieron adjetivos evanescentes, grisáceos, aneblados, difusos, remotos, opalescentes, en tanto que los modernistas latinoamericanos los tuvieron helénicos, marmóreos, versallescos, ebúrneos, pánidas, faunescos, samaritanos, pausados en sus giros, sollozantes en sus violonchelos, áureos en sus albas: de color absintio cuando de nepentes se trataba, mientras leve y aleve se mostraba el ala del leve abanico.

Alejo Carpentier "El adjetivo y sus arrugas" (extret de www.ciudadseva.com).


29 de gener del 2014

Internet

Europeana.eu és un portal d'Internet que dóna accés a milions de llibres, pintures, pel·lícules, objectes de museu i documents d'arxiu que han estat digitalitzats per tot Europa.

Una nit vaig sentir el professor Paco Rico a la televisió i afirmava que avui tenim al nostre abast, a través d'internet, la biblioteca especialitzada més gran que mai cap investigador hagi pogut somiar –i és una afirmació absolutament exacta–.

Francesc Parcerisas La primavera a Pequín. Un dietari Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 40.


28 de gener del 2014

Ultradreta

Mor Blas Piñar, fundador de Fuerza Nueva

Un torturador no se redime suicidándose. Pero algo es algo.

Mario Benedetti/Daniel Viglietti A dos voces Madrid: Visor, 1994, pàg. 31




26 de gener del 2014

August


Per idem tempus conditorium et corpus Magni Alexandria, cum prolatum et penetrali subiecisset oculis, corona aurea imposita ac floribus aspersis veneratus est, consultusque, num et Ptolemaeum inspicere vellet, regem se voluisse ait videre, non mortuos.

Cuando le trajeron del santuario el sarcófago de Alejandro, Augusto miró el cuerpo y, a continuación, dejó una corona de oro sobre la caja de cristal y esparció algunas flores para mostrarle sus respetos. Cuando le preguntaron si quería ver también a Ptolomeo, Augusto contestó: “Lo que deseaba era ver a un rey, no cadáveres”.

Suetoni Vida d’August 18, 1 [citat per Robin Lane Fox Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Trad. Maite Solana. Barcelona: Acantilado, 2007]

23 de gener del 2014

El Doctor Il·luminat


Els costums referents a l’ús del nom propi que estem comentant van portar –i continuen portant– a alguna confusió cridanera. [...] A títol d’exemple, en citem una de les més còmiques que hem trobat mai. Per cortesia, gairebé per pietat, ometem el nom de l’autor (un conegut divulgador italià de la història de la filosofia): «Il teologo spagnolo Raimundo Lulio coincide in parecchie aspetti con Llull, il mistico maiorchino». Efectivament, entre  el teòleg espanyol Raimundo Lulio i el místic mallorquí Ramon Llull hi ha molts aspectes coincidents. Molts no: moltíssims! Potser van estudiar junts i tot.

Ferran Sáez Mateu Vides improbables. Una història dels heterodoxos catalans Barcelona: Acontravent, 2010, pàg. 68.

19 de gener del 2014

Amistat

Sebastià Alzamora ha narrat l'amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel


No els va caldre cap pacte d’amistat com fan sovint els nois de la seva edat, [...] de la mateixa manera inconscient i grotesca amb què es manifesta el desig entre els homes quan decideixen per primera vegada arrabassar a la resta del món el cos i l’ànima d’una altra persona per posseir-la de manera exclusiva. [...] La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de culpa. No ens podem apropiar d’una persona i allunyar-la dels altres impunement. 

Sándor Márai L’última trobada [Gyertyák csonkig égnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, pàg. 33.

16 de gener del 2014

Fills per al führer


L'estiu de Stalingrad, aquell darrer estiu a la terrassa de casa, una veu femenina, alemanya del Reich, assedegada d'amor, deia per la ràdio:

Tota dona alemanya dóna un fill al Führer.

La tia Fini va demanar a la mare:

Com ho hem de fer? Vindrà el Führer cada nit a visitar-ne una de nosaltres a Transsilvània? O anirem totes per torn a veure'l al Reich?

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 79-80.

14 de gener del 2014

Cavall de Troia


Auditori de Barcelona, 2013 (foto: FBarniol)


El arte griego ya había alcanzado París; los griegos habían trabajado como artesanos cerca de la actual Munich o vivido en las lagunas del Adriático, al sur de Venecia [...] Tras las conquistas de Alejandro, los deportes griegos se practicarían bajo el abrasante calor del golfo Pérsico, y la historia del caballo de Troya se contaría en el Oxo y entre los habitantes del Punjab; a mucha distancia de la charca de ranas [Mediterrani], los griegos practicarían el budismo y Homero sería traducido a una lengua índia; cuando se excavó una ciudad en el noroeste de la India, los arqueólogos encontraron una talla de marfil con la historia de amor de Cupido y Psique, y a su lado, a la izquierda, los focinos de un conductor de elefantes o mahout indio local.

Robin Lane Fox Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Trad. Maite Solana. Barcelona: Acantilado, 2007, pàg. 43.


12 de gener del 2014

Avis

Quatre avis de Sta. Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès), anys vuitanta.  D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ton Manso, Florenci Boixader, Josep Font i Josep Estrada. Foto: Joan Llivina.


El destí dels retrats és acabar convertits en retrats de morts. El paper es va esgrogueint, i tots els ingredients circumstancials que hi ha en el retrat, fins i tot les maneres de mirar, firmen el certificat de defunció. La immobilitat que implica la fotografia ja anticipava aquest final. Però el moviment pot ser tant o més delator que la congelació fotogràfica del gest. La foto congela un instant; la filmació, una estona. I justament perquè és realitat, aquest temps no serà mai temps viu: ha quedat aturat en els reductes de la nostàlgia i la recança. Ja és absència des del principi.

Pere Rovira Diari sense dies, 1998-2003, Barcelona, Proa, 2006, pàg. 10.





9 de gener del 2014

Nacionalista 'enragée'

La poetessa Rosa Leveroni (1910-1985) en una foto del 1936

Fragment de carta de Rosa Leveroni a Ferran Soldevila

Madrid, 9 de novembre de 1933

Madrid en si també és força agradable; la gent, però, ja és una altra cosa: ni la joventut –que hauria d'ésser, veritat?, la decidida partidària de les idees noves– no vol saber res amb la nostra autonomia, ni per tant amb la nostra personalitat. I si això passa entre la generació universitària, figuri's com deu ésser l'altra gent. Encara es llegeix massa l'ABC. Jo crec que és una cosa biològica, no hi poden fer més, això em penso que vol dir que no podrem entendre'ns mai. Suposo, per tant, que tornaré nacionalista enragée i no n'hi ha per menys, em sembla.

Ferran Soldevila / Rosa Leveroni Cartes d'amor i d'exili. A cura d'Abraham Mohino i Enric Pujol. Barcelona, Viena eds, 2009, pàg. 26.



7 de gener del 2014

Porta dels lectors

Mural Porta dels lectors (Frederic Amat, 2007). Ateneu Barcelonès. Foto: FBarniol


Shakespeare no hagué d'esforçar-se gaire per tal de ser Shakespeare, ni Goethe per tal de ser Goethe, ni Dant per tal de ser Dant. I això és una mica descoratjador.

Joan Fuster Indagacions i propostes, Barcelona: Eds. 62, 1981, pàg. 226.