La poetessa Rosa Leveroni (1910-1985) en una foto del 1936Fragment de carta de Rosa Leveroni a Ferran Soldevila
Madrid, 9 de novembre de 1933
Madrid en si també és força agradable; la gent, però, ja és una
altra cosa: ni la joventut –que hauria d'ésser, veritat?, la decidida
partidària de les idees noves– no vol saber res amb la nostra autonomia, ni per
tant amb la nostra personalitat. I si això passa entre la generació
universitària, figuri's com deu ésser l'altra gent. Encara es llegeix massa l'ABC.
Jo crec que és una cosa biològica, no hi poden fer més, això em penso que vol
dir que no podrem entendre'ns mai. Suposo, per tant, que tornaré nacionalista enragée i no n'hi ha per menys, em sembla.
Ferran Soldevila / Rosa Leveroni Cartes d'amor i d'exili. A cura d'Abraham Mohino i Enric Pujol. Barcelona, Viena eds, 2009, pàg. 26.
