Quatre avis de Sta. Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès), anys vuitanta. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ton Manso, Florenci Boixader, Josep Font i Josep Estrada. Foto: Joan Llivina.
El destí dels retrats és acabar convertits en retrats de morts. El paper es va esgrogueint, i tots els ingredients circumstancials que hi ha en el retrat, fins i tot les maneres de mirar, firmen el certificat de defunció. La immobilitat que implica la fotografia ja anticipava aquest final. Però el moviment pot ser tant o més delator que la congelació fotogràfica del gest. La foto congela un instant; la filmació, una estona. I justament perquè és realitat, aquest temps no serà mai temps viu: ha quedat aturat en els reductes de la nostàlgia i la recança. Ja és absència des del principi.
Pere Rovira Diari sense dies, 1998-2003, Barcelona, Proa, 2006, pàg. 10.
