Els costums referents a l’ús del nom propi que estem comentant van portar –i continuen portant– a alguna confusió cridanera. [...] A títol d’exemple, en citem una de les més còmiques que hem trobat mai. Per cortesia, gairebé per pietat, ometem el nom de l’autor (un conegut divulgador italià de la història de la filosofia): «Il teologo spagnolo Raimundo Lulio coincide in parecchie aspetti con Llull, il mistico maiorchino». Efectivament, entre el teòleg espanyol Raimundo Lulio i el místic mallorquí Ramon Llull hi ha molts aspectes coincidents. Molts no: moltíssims! Potser van estudiar junts i tot.
Ferran Sáez Mateu
Vides improbables. Una història dels heterodoxos catalans Barcelona:
Acontravent, 2010, pàg. 68.
