Utopia

Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926). Premi Nacional de Fotografia 2012

Per mi, la fotografia ha estat un món d'utopia.

Eugeni Forcano. Catalunya Ràdio, 28.12.2012

Viena

Cafè de Viena (foto pròpia)



En el cafè de la joventut perduda 

Rossinyol

Arribada de nens refugiats espanyols a Moscou (1937)

[...] el ruso se iba convirtiendo en parte de la vida diaria de los niños. De hecho, el contacto directo y cotidiano con la sociedad soviética hizo que se fueran incorporando gradualmente al español palabras y frases aisladas en ruso. Las interferencias entre las dos lenguas dieron como resultado un argot híbrido en el que, en general, predominaba el español. Esta "interlengua", a medio camino entre la lengua materna y la de la sociedad de acogida, fue denominada "rusiñol" por quienes la hablaban.

Verónica Sierra Blas Palabras huérfanas: los niños y la Guerra Civil, Madrid: Taurus, 2009

La llengua materna

Casa natal de Paul Celan (1920-1970), a Txernivtsí 

(llavors Romania, actual Ucraïna)

Sólo en la lengua materna se puede expresar la verdad de uno; en una lengua extranjera, el poeta miente.[...]

No hay nada en el mundo por lo que un poeta dejaría de escribir, ni siquiera cuando es judío y la lengua de sus poemas es el alemán.

Josep Massot «Paul Celan: el cielo como abismo» Culturas, 14 (La Vanguardia, 18.9.2002)

Xafarderia

 Zoo de Taronga (Sidney). Foto: Damian Shaw


Girafa

És la girafa, més alta

que no cap més ruminant;

des del dia que va néixer

s'anà estirant, estirant.

La seva cua davalla

sens tocar res de massís,

i son coll s'enlaira sempre

com d'enyor d'un paradís.

Contemplativa onsevulla,

oblidant cingles i esculls,

sa boca va més enlaire

que les orelles i els ulls.

-Quan, de cop, es tiri a córrer,

ningú no l'atenyerà

llevat d'un tret o sageta

del cobejós africà.

	Josep Carner Bestiari (1964)

Fàtua

Portada de El Mundo (16.11.2012)

Per saber què no he de fer procuro llegir també els articulistes oraculars, aquests esperits inquisitorials que, a cop de difamacions, preteses superioritats morals i ganyotes ditiràmbiques, proclamen una nova fatwa cada 24 hores. La inflor del llenguatge, les veritats palmàries i la desqualificació personal són l'ADN d'aquesta espècie tan buscada en els mitjans d'intoxicació.

Lluís Muntada Vendrell (Riudellots de la Selva, 1964)

Marató

  Enguany, la Marató de TV3 ha recaptat 10.113.152 euros

14 de març [1918]. Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.

Josep Pla El quadern gris. Un dietari (edició de Narcís Garolera). Barcelona: Destino, 2012, pàg. 39

En el futur, una de cada tres persones al món podrà desenvolupar un tumor maligne i càncer.

Carlos López Otín (premi Mèxic de Ciència i Tecnologia 2011)

Speak catalan

Cada tarda, després de les classes, em recreava estudiant la llengua dels meus avis. No es podia dir que l'aprengués. Ja m'ho sabia tot, tret de la terminologia gramatical amb conceptes tan àrids com els pronoms febles, el perifràstic i altres francesilles. Transformava en coneixença activa unes nocions passives. La llengua catalana m'apareixia com una vella casa de muntanya on ja havia viscut, en temps oblidats, i ordenava una per una les cambres polsegoses. Encenia l'electricitat dels pronoms, canviava els llençols de les conjugacions, pintava de blau les ventalles del vocabulari. No explorava una borda desconeguda sinó que recuperava un bé perdut. Ortografiats segons convencions que descobria, els mots dels meus avis, netejats, polits, lluïen com lluïsen al fons de baguls claferts de tresors.

Joan-Daniel Bezsonoff Les meus universitats. Barcelona: L'Avenç, 2012,  pàg. 130

Yourcenar i Josep Carner

Marguerite Yourcenar [Marguerite de Crayencour] (1903-1987)

[1954] Nueve meses después, [Marguerite Yourcenar] se encuentra con algunas personalidades belgas, como madame Errera, Émilie Noulet, exégeta de Valéry, Mallarmé y Rimbaud, y su marido Josep Carner, importante poeta catalán y diplomático en México, Georges Sion, por aquel entonces director de la Revue Genérale, o Suzanne Lilar, que se convertirá en amiga suya a través de la escritura. El terreno ha sido abonado, y se han creado los vínculos de la amistad entre Marguerite Yourcenar y el mundo literario belga.

Michèle Goslar Marguerite Yourcenar. Qué aburrido hubiera sido ser feliz [Yourcenar Biographie, 1998]. Trad. Núria Pujol i Valls. Barcelona: Paidós, 2002, pàg. 217.

formes i colors

Cadaqués (desembre, 2010)

Kazimir Malèvitx (1879-1935) Tors amb camisa groga, ca. 1930, 
Museus Estatals Russos, Sant Petersburg

El temps és or

Retrat d'Isaac B. Singer (1975) realitzat per Bruce Davidson

-What’s your real name?

-Aaron Greidinger.

-Aaron what? That’s a hard name? In America we don’t go for long European names. There, time is money. A Russian came into our office and his name was Sergei Ivanovich Metropolitansky. You could get asthma just from trying to pronounce a name like that. We called him Met, and that’s how is stuck.

-¿Cuál es su verdadero nombre?
-Aarón Greidinger
-Aarón ¿qué? Es un nombre difícil. En América no conservamos los nombres europeos. El tiempo es oro allí. A nuestra oficina vino un ruso que se llamaba Sergei Ivanovich Metropolitanski. Podía uno sufrir un ataque de asma con sólo intentar pronunciar un nombre así. Lo llamamos Met, y con eso se quedó.

Isaac Bashevis Singer Shosha [1978] Trad. Adolfo Martín. Barcelona: RBA, 2010, pàg. 38

Cretins

José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 1950). Ministre d'Educació, Cultura i Esport des del desembre de 2011

Escopiu a la closca pelada dels cretins

Joan Salvat-Papasseit L'irradiador del port i les gavines (1921)

Lumen mundi

Hans Holbein el Jove. Retrat d'Erasme (fragment), 1523.

Museu del Louvre

No hay alemán que haya merecido una iconografía más célebre. Pintar a Erasmo, lumen mundi, era al mismo tiempo rendir un homenaje evidente al home universal que hermanó todas las artes, hasta entonces divididas en artesanados.

Stefan Zweig Erasmo de Rotterdam  (Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam, 1938). Trad. Rosa S. Carbó, Barcelona: Paidós, 2006, pàg. 57

La gràcia etèria d'un cetaci

La famosa ballarina Albertina Rasch (Viena, 1891 - Califòrnia, 1967) assaja amb membres del seu ballet al terrat de l'edifici Steinway Hall (Nova York), l'agost de 1925 (foto: New York Times)

Cap a les quatre, la Sandra va passar pel bar i em va convidar a ballar. Radiaven el disc ¡Vamos a la playa! Vaig improvisar uns passos amb la gràcia etèria d'un cetaci.

Joan-Daniel Bezsonoff Les meus universitats. Barcelona: L'Avenç, 2012, pàg. 69

La Donzella de Ludmir

Hannah Rachel Verbermache (1805-1888), més coneguda com la Donzella de Ludmir, fou l'única dona rabí en la història del hassidisme

The Ludmir Maiden bewailed the fact that God had granted all the favors to men and only the leavings to women –the laws connected with childbirth, ablutions in the mikvah, the lighting of the Sabbath candles. She accused Moses of being antifeminist and blamed the evils of the world upon the fact that God was a male.

La Doncella de Ludmir lamentaba el hecho de que Dios hubiera concedido todos los favores a los hombres y sólo hubiera dejado a las mujeres las migajas…, las leyes relacionadas con el parto, las abluciones en el mikvah, el encendido de las velas del Sabbath. Acusaba a Moisés de ser antifeminista y atribuía los males del mundo al hecho de que Dios era varón.

Isaac Bashevis Singer Shosha [1978] Trad. Adolfo Martín. Barcelona: RBA, 2010, p. 54

El canvi

No cal cap capacitat mental elevada per ser conservador. En canvi, els qui defensen un canvi han de posar en joc almenys un pèl d'imaginació per poder concebre alguna cosa diferent del que ja existeix.

 Bertrand Russell (1872-1970)

Llançar baguls

Un home nu enfilat a l'estàtua del Duc de Cambridge, Londres (23.11.2012)

-Si us apreciàveu tant, no us hauríeu perdut de vista... Els nostres vaixells han de llançar baguls dins la mar per poder avançar...

Joan-Daniel Bezsonoff Les meus universitats. Barcelona: L'Avenç, 2012, pàg. 142

Esclafar mosques

Incripció en llatí (Roma)

Si no tens el costum de llegir novel·les del segle xix, et fa la impressió que l'autor ha esclafat una mosca directament al damunt d'una coma... els punts i coma s'han convertit en una distracció, res més.

        

John Irving Una dona difícil (A Widow for One Year, 1998). Trad. Ernest Riera, Barcelona: Eds. 62, 1999, pàg. 388

Moviment perpetu

La cèlebre ballarina Anna Pàvlova (1881-1931) balla La mort del cigne el 1925. Michel Fokine va coregrafiar aquesta peça expressament per a Pavlova, a partir  de la composició "El cigne" del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns.

To Cesc

Un dels motors inicials d’aquesta correlació dansa-moviment el trobem en el conegut solo de la mort del cigne, en què la ballarina dansa en un moviment perpetu que no troba fi fins al moment últim de la mort. Es tracta d’una peça interpretada per primera vegada l’any 1907 per la cèlebre ballarina Anna Pavlova [...] En aquest sentit, segons Roberto Fratini, la mort del cigne simbolitza la pròpia mort del ballet clàssic a les portes de la nova dansa moderna, en la qual serà fonamental la reivindicació del moviment constant.

Noemí Acedo, Aina Pérez (eds.) A flor de text. Representacions de la corporeïtat als llenguatges, Barcelona: UAB, 2011, pàg. 120

Joc de bitlles

 

Soldat israelià a la frontera de Gaza (20.11.2012)

Bitlles catalanes 

Tenir tan poc coneixement com un joc de bitlles. Es diu de la persona arrauxada i imprevisible.

L'escriptura

L'escriba assegut (s. XXIV aC). Museu del Louvre 

L’Ars Poetica d’Horaci afirma que l’art de l’escriptura es pot aprendre i perfeccionar: natura incipit, ars dirigit, usus perficit.

Fam

foto: Kim Hong-Ji

anorèxia mental: Refús sistemàtic, d'origen neuròtic, dels aliments.

bulímia nerviosa: Trastorn alimentari caracteritzat per la presència d'afartaments excessius en un mateix període de temps associat amb la sensació de pèrdua de control sobre la ingestió d'aliments en quantitat i en qualitat.

síndrome del menjador nocturn: està associat a anorèxica al matí i bulímia al vespre-nit, vinculada a insomni. 

vigorèxia: intent d'una persona de tenir el cos absolutament musculat, desenvolupat i voluminós. Entre els símptomes hi ha el fet de mirar-se constantment al mirall, sentir-se prim, pesar-se diverses vegades al dia i dedicar més de sis hores al dia a fer exercici.

ortorèxia: obsessió pel menjar sa fins a nivells considerats patològics.  

Ortodòxia

Rabins en una convenció a Brooklyn, Nova York 
(foto: Keith Bedford)

L'ortodòxia és la tomba de la intel·ligència. 

Jesús Tusón Una imatge no val més que mil paraules: contra els tòpics, Barcelona: Empúries,  2002

Lucreci

Kolkata, Índia. Uns artistes instal·len figures que simbolitzen embrions de dimonis per al festival Durga Puja. Fotografia: Piyal Adhikary

Thoughts by Lucretius at De rerum natura (1st BC)

The processions, the animal sacrifices, the frenzied dances, the drums and cymbals and pipes, the showers of snowy rose petals, the eunuch priests, the carved images of the infant god: all of these cultic practices, though compelling and impressive in their way, are fundamentally meaningless, since the gods they are meant to reach are entirely removed and separated form our world.

Stephen Greenblatt The Swerve. How the Renaissance Began. Londres: The Bodley Head, 2011.


Pensaments de Lucreci a De rerum natura (s. I aC)

Les processons, els sacrificis d'animals, les danses frenètiques, els tambors i címbals i gaites, la pluja de pètals de rosa nevats, els sacerdots eunucs, les imatges esculpides del nen déu: totes aquestes pràctiques de culte, encara que convincents i impressionants en la seva forma, no tenen cap mena de sentit, ja que els déus als quals van destinades estan completament eliminats i separats del nostre món.

La pesta

Congrés Psicoanalític Internacional (Weimar, 1911), amb la presència de Sigmund Freud i Carl G. Jung

He might have uttered the words that Freud reputedly spoke to Jung, as they sailed into New York Harbor to receive the accolades of their American admirers: "Don't they know we are bringing them the plague?"

Ell podia haver pronunciat les paraules que suposadament Freud digué a Jung, mentre navegaven a New York Harbor per rebre els elogis dels seus admiradors americans: "No saben que els estem portant la pesta?"

Stephen Greenblatt The Swerve. How the Renaissance Began. Londres: The Bodley Head, 2011.

Visionàries

Anònim El fantasma de Bernadette Soubirous (1890). 

Albúmina de plata

Figurants per a un projecte d'Spencer Tunick a Guanajuato, Mèxic (2012)

El rector de Peyramale es passeja nerviós pel despatx parroquial, tot esperant la visita de la nena visionària. Fa hores que l’espera; des de primera hora del matí, quan els seus espies han tornat del riu amb la notícia que Bernadeto havia confessat la seva intenció de visitar el rector de Lourdes per donar-li personalment un missatge secret de la Mare de Déu. Ja pots comptar quin missatge li portarà aquesta pobra desgraciada! Ben pensat, però, la desgraciada no és la nena sinó tota aquesta multitud de beneits que li van al darrere, que la veneren com a una santa.

Pep Coll Les senyoretes de Lourdes Barcelona: Proa, 2008 

(Premi Sant Jordi, 2007)

Creus

 
Cementiri de Terrauba (Gers, França). 3.11.2012. 

Foto: JFerrerC

Parla del camp de refugiats d'Argelers (1939)

Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença... [...] Allà dins, arrupits, o arrambats els uns als altres, se senten més o menys protegits. [...] Ciutat de derrota, tancada a les hores. El temps no es mesura per bressols ni creus de fusta. [...] Ciutat de derrota. La seva història no troba pedres on gravar-se. Potser demà serà un xiscle en la resurrecció triomfal de les ànimes, un ritme èpic i trist que brollarà del poeta que tingui el cor més ample.

Agustí Bartra Crist de 200.000 braços, Barcelona: Proa, 1974, pàg. 24-26

La cangur fotògrafa

Vivian Maier va cuidar nens tota la seva vida. En el temps lliure es dedicava a fer fotografies, que mai va mostrar en públic. Va morir en l'anonimat i va deixar 120.000 negatius i 2.000 pel·lícules sense revelar. Les instantànies van ser preses entre els anys seixanta i setanta a Chicago i  Nova York. Fins el 2007 no es va tenir coneixement de la seva obra, abandonada en un guardamobles.

Pàgina web sobre la fotògrafa

Colors

Una dona afganesa tria tasses en una botiga. Foto: Aref Karimi/AFP

 Una turista mira a través d'una porta d'una mesquita a Fes, Marroc.