13 d’octubre del 2016

suor

Classe de ballet en una ciutat russa destruïda durant la II Guerra Mundial


No eren encara les nou del matí i em trobava realitzant els meus exercicis a la barra fixa quan tocaren a la porta. Sobresaltat vaig demanar qui era, perquè no estava en disposició d'obrir; i me respongué la veu del senyor: 

-Som jo, Joan.

Gairebé sense adonar-me del que feia, suat i quasi nu, vaig obrir la porta. Don Toni, somrient, m'agafà pel coll i me situà devora l'escultura que he mencionat.

-Excel·lent -digué-. Només és que es grecs (es de marbre, ben entès) no suaven.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: Eds. 62, 2014, p. 93.



10 d’octubre del 2016

negre

Un miner és radiografiat al final del seu torn amb la intenció de capturar possibles lladres. 
Kimberly, Sud-àfrica, 1954


Si bien la raza siempre había supuesto un desafío para él, en su segundo año descubrió lo que consideraba una evasiva brillante: él no era negro sino posnegro. [...] Por desgracia, su explicación no convenció a nadie, y menos aún a JB, a quien Malcolm empezaba a considerar no tanto negro com prenegro, como si la condición negra, al igual que el nirvana, fuera un estado idealizado en el que luchaba por entrar. 

Hanya Yanagihara Tan poca vida [A Little Life, 2015]. Trad. Aurora Echevarría. Barcelona: Lumen, 2016, p. 88-89.


7 d’octubre del 2016

Pregària

Refugiats sirians arriben a Lesbos (juliol 2016). Foto: Aris Messinis


PREGÀRIA

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.
La seva mare, que no ho sap, se'n va davant la Verge

i encén un ciri llarg
perquè torni aviat i tingui bon temps.

I sense treva para l'orella al vent.
Però mentre ella prega i suplica,

la icona escolta, seriosa i trista, sabent
que mai no tornarà el fill que la mare espera.


Kontandinos P. Kavafis Poemes. Trad. Alexis E. Solà. Barcelona: Curial, 1988, pàg. 15.



3 d’octubre del 2016

cremar

La Grande Galerie del Louvre abandonada 
al començament de la II Guerra Mundial (foto: Marc Vaux)



El escritor malí Amadou Hampaté Bâ afirma que «cuando en África muere un anciano, arde toda una biblioteca». 


Alberto Manguel Una historia de la lectura [A History of Reading, 1996]. Trad. José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 2012, pàg. 125.


29 de setembre del 2016

pluja

Fàbrica de nines (1950)

Estoy solo entre materias desvencijadas,
la lluvia cae sobre mí, y se me parece,
se me parece con su desvarío, solitaria en el mundo muerto,
rechazada al caer, y sin forma obstinada.

Pablo Neruda "Débil del alma" (fragment) Residencia en la tierra (1935)



26 de setembre del 2016

scriptorium

Madrid, Biblioteca de san Lorenzo de El Escorial (segle XIV)

Un vez que la lectura silenciosa se convirtió en la norma en los escritorios [medievals], la comunicación entre escribas se hizo por señas: si un copista necesitaba un libro nuevo para continuar su trabajo, fingía pasar páginas imaginarias; si, más concretamente, necesitaba un salterio, se llevaba las manos a la cabeza en forma de corona (en referencia al rey David, autor de los Salmos); un leccionario se indicaba retirando cera imaginaria de unas velas; un misal, con el signo de la cruz; una obra pagana, rascándose el cuerpo como lo haría un perro.


Alberto Manguel Una historia de la lectura [A History of Reading, 1996]. Trad. José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 2012, pàg. 101.


22 de setembre del 2016

tomba

Federico García Lorca (1898-1936)


Carta de Marguerite Yourcenar a Isabel García Lorca (germana del poeta) 10 de maig de 1960 (fragment):

Lo que yo quisiera escribirle, sobre todo, es que al abandonar el lugar [...], me volví para contemplar aquella montaña desnuda, aquel suelo árido, aquellos grandes plegamientos perpendiculares del barranco por donde antaño debieron correr los torrentes de la prehistoria, la Sierra Nevada que se extiende al horizonte con toda su majestad, y me dije que un lugar como aquél hace que se avergüence toda la chapucería de mármol y granito de nuestros cementerios y que yo envidiaba a su hermano por haber comenzado su muerte en aquel paisaje de eternidad. 

Recollit a Josyane Savigneau Marguerite Yourcenar. La invención de una vida [Marguerite Yourcenar. L'invention d'une vie, 1990]. Trad. Emma Calatayud. Barcelona: Alfaguara, 1991, pàg. 289.



19 de setembre del 2016

cine

Cine Avenida de la Luz (Barcelona, 1943)


La meva amiga no ha anat mai al cine, ni té cap intenció de fer-ho:

-M'estimo més que tu m'expliquis la història, Buddy. Així m'ho puc imaginar. A més, una persona de la meva edat no hauria de malgastar la vista. Perquè quan vingui el Senyor, El vegi ben clar.

Truman Capote "Un record de Nadal" ["A Christmas Memory", 1956] dins de Tres contes. Trad. Quim Monzó. Barcelona: Anagrama, 2015, pàg. 16.


14 de setembre del 2016

raó

Imatge d'Oleg Oprisco


—Reconec —em deia— que sa raó és un llum molt dèbil: això no ha d’esser motiu per voler-lo apagar, sinó per voler-lo ationar.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: MOLC, 1990, p. 23.


12 de setembre del 2016

Ísland


"Si el món tingués vint-i-quatre hores, Islàndia hauria aparegut els últims cinc segons! Per això no hi ha roca dura! La roca volcànica és tova! S'especula que el nom d'Islàndia, terra de gel, va ser una mena d'operació antimàrqueting per desanimar els possibles colonitzadors no danesos d'anar-hi! Groenlàndia, que vol dir terra verda, és, ben al contrari, una terra gelada! Va rebre el nom per animar la gent a anar-hi". 

Alicia Kopf Germà de gel. Barcelona: l'Altra editorial, 2016, pàg. 90.


7 de setembre del 2016

regions

Janis Joplin davant de l'hotel Chelsea de NYC, 1969


...penso que és molt més fàcil arribar a l'Àrtic que a certes regions d'un mateix.


Alicia Kopf Germà de gel. Barcelona: l'Altra editorial, 2016, pàg. 204


5 de setembre del 2016

temps... de tenir temps

Imatge d'Oleg Oprisco


Pero hay algo que me preocupa: los jóvenes ya no tienen tiempo... de tener tiempo. Nunca la aceleración casi mecánica de las rutinas vitales ha sido tan fuerte como hoy. Y hay que tener tiempo para buscar tiempo. Y otra cosa: no hay que tener miedo al silencio. El miedo de los niños al silencio me da miedo. Solo el silencio nos enseña a encontrar en nosotros lo esencial.

Entrevista a George Steiner a Babelia. El País (1.7.2016)

28 de juliol del 2016

jueus


Profesor Steiner, ¿qué es ser judío?

R. Un judío es un hombre que, cuando lee un libro, lo hace con un lápiz en la mano porque está seguro de que puede escribir otro mejor.
Entrevista a George Steiner a Babelia, El País (1.7.2016)

19 de juliol del 2016

interessant

Roger van der Weyden Retaule de sant Joan c. 1455-1460 (Berlín, Gemäldegalerie)

Els mestres de l'escola holandesa [...] no necessitaven cercar temes interessants com en la novel·la d'aventures perquè tot quant es mira detingudament és interessant.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: MOLC, 1990, p. 8-9.



13 de juliol del 2016

cacauets amb potes



It was a typical Saturday night. An old couple who had come in from the country hesitated for a moment at the doorway, holding each other's hand, and finally decided to come inside. They had lived together so long, this old country people, that they looked as similar as twins. They were brown, shriveled, and like two little walking peanuts.

Era un vespre de dissabte com la resta. Una parella gran que havia vingut del camp va dubtar per un moment a l'entrada, agafant-se les mans, però al final van decidir entrar. Feia tant de temps que vivien junts, aquells pagerols, que s'assemblaven com si fossin bessons. Estaven torrats, atrotinats, eren com dos petits cacauets amb potes. 

Carson McCullers La balada del cafè trist i altres relats [The Ballad of the Sad Café and Other Stories, 1951]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: L'Altra editorial, 2016, pàg. 28.


11 de juliol del 2016

uníson

Fàbrica de nines anglesa (1951)


They themselves did not know what they were waiting for, but it was this: in times of tension, when some great action is impending, men gather and wait in this way. And after a time there will come a moment when all together they will act in unison, not from thought or from the will of any one man, but as though their instincts had merged together so that the decision belongs to no single one of them, but to the group as a whole. At such a time no individual hesitates. And whether the joint action will result ransacking, violence, and crime, depends on destiny.

Ells no ho sabien pas, què esperaven, però passa així: en moments de tensió, quan està a punt d'esdevenir-se una cosa important, els homes s'apleguen i esperen d'aquesta manera. I amb el temps arriba un moment en què tots junts actuen a l'uníson, no moguts per un pensament o per la voluntat d'un home sol, sinó com si se'ls haguessin fusionat els instints a tots i la decisió ja no fos de ningú, sinó de tot el grup. En moments així, ningú no vacil·la. I que l'afer es resolgui amistosament o l'acció col·lectiva desemboqui en saragata, violència i criminalitat, això ja depèn del destí.

Carson McCullers La balada del cafè trist i altres relats [The Ballad of the Sad Café and Other Stories, 1951]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: L'Altra editorial, 2016, pàg. 28.


7 de juliol del 2016

silenci

El papa Francesc visita Armènia i denuncia el genocidi armeni (juny de 2016)


Al contrari que els àrabs i altres sorollosos pobles orientals, els armenis solen comportar-se en públic de manera silenciosa i reservada. El seu antic destí ja era prou motiu per no formar grups sorollosos ni barrejar-s'hi.

Franz Werfel Els quaranta dies del Musa Dagh [Die vierzig Tage des Musa Dagh, 1933]. Trad. Ramon Monton. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, pàg. 95.


5 de juliol del 2016

rules

Campionats femenins de gimnàstica (St. Louis, EUA). Foto: Tony Gutierrez.

It's not wise to violate rules until you know how to observe them. 


No és sensat violar les regles fins que no sàpigues com complir-les. 



T. S. Eliot (1888-1965)


2 de juliol del 2016

bàlsam de joventut

Uns treballadors draguen i netegen un canal (Venècia, 1956)


No consigo completar los huecos que el tiempo ha ido dejando en la ciudad. Camino hasta que empieza a oscurecer y entonces apago aún más la luz del sol muriente y dejo la ciudad en la penumbra, tal como permanece en mis recuerdos de aquellos años tristes, en los que sin embargo teníamos el bálsamo de la juventud, que era un aceite que todo lo engrasaba, que amortiguaba los gritos de dentro y, con frecuencia, los deformaba y los volvía risas. 

Rafael Chirbes La buena letra. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 21.


29 de juny del 2016

amor

Campanya publicitària "Brewed with love" de la cervesera alemanya Bergedorfer


—Te amo más allá del amor.

Lauren Groff En las manos de las furias [Fates and Furies, 2015]. Trad. Ana Mata Buil. Barcelona: Lumen, 2016, pàg. 318.